El territori del Vallès Oriental i Occidental dóna forma a una àrea d'intensa activitat humana i econòmica en la qual viuen 1,3 milions d'habitants i genera el 23% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya. Es tracta d'un espai que concentra el 27% del valor afegit brut de la indústria catalana i el 21% del valor afegit brut del sector serveis i representa la tercera economia industrial d'Espanya. La seva proximitat geogràfica i la continuïtat gairebé imperceptible entre municipis articulen un espai amb uns trets comuns. La coincidència de necessitats en matèria de mobilitat de persones i mercaderies, medi ambient (gestió de residus) o de promoció econòmica i projecció internacional són factors que justifiquen una mirada més enllà dels límits comarcals actuals.
L'espai territorial del Vallès ha estat sovint oblidat en favor d'altres àrees, especialment l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha actuat com a pol i referent territorial del conjunt de Catalunya. Ni és bo per l'AMB prescindir de la resta del territori ni és bo que els dos Vallesos no actuïn amb una veu conjunta, posant sobre la taula la problemàtica específica d'una àrea que aspira a ser una mica més que el pati posterior de Barcelona. Integrar el Vallès Occidental i Oriental en una sola àrea amb competències metropolitanes, dotada d'ens comuns que permetin una acció unificada multisectorial, és una exigència ineludible per més temps, tal com han posat en relleu plataformes civils com FEM Vallés.
Per Ciutadans, aquest diagnòstic compartit no ens ha de fer creure que amb aquesta unió "administrativa" se solucionaran tots els nostres problemes de planificació urbanística i del territori, mobilitat o sistema tarifari del transport públic, entre altres. No obstant això, no es pot negar que existeix aquest espai i que té lògiques que cal desenvolupar. I perquè un espai de cooperació prosperi cal vertebrar-ho, per això el nou eix ferroviari i el traçat de la B40 fins a Granollers tenen tot el sentit. De fet, l'estudi del Big Data sobre mobilitat a Espanya demostra que les relacions entre províncies i comunitats són tan estretes com amplies són les seves vies de comunicació, una intuïció contrastada estadísticament: D'aquí es dedueix que nous eixos creen noves relacions i oportunitats.
D'altra banda, no podem girar l'esquena a l'AMB, però tampoc hem de deixar d'exigir responsabilitat a la Generalitat a l'hora de planificar el territori quant a infraestructures i urbanisme per no beneficiar a unes zones en detriment d'unes altres. Per tant, l'àrea Vallés és una oportunitat de major creixement i millor planificació sempre que s'articuli una governança que simplifiqui estructures administratives tan antiquades i ineficients com les actuals.
No és un nou debat, però és un debat pertinent que des del territori s'ha de liderar amb valentia, decisió i amb els peus a terra. I que s'ha de treballar municipi a municipi i desenvolupar on també correspon, en el Parlament de Catalunya. No hi ha dicotomia entre mirar a Barcelona i treballar per vertebrar el Vallès perquè explotin unes potencialitats tant infinites com impredictibles. Tampoc hem de renunciar a solucionar els problemes del dia a dia per un debat que fins ara sempre ha estat de saló. La unió dels vallesos és més una aposta de futur que un remei a problemes que cap partit al govern ha sabut solucionar a Catalunya
L'espai territorial del Vallès ha estat sovint oblidat en favor d'altres àrees, especialment l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha actuat com a pol i referent territorial del conjunt de Catalunya. Ni és bo per l'AMB prescindir de la resta del territori ni és bo que els dos Vallesos no actuïn amb una veu conjunta, posant sobre la taula la problemàtica específica d'una àrea que aspira a ser una mica més que el pati posterior de Barcelona. Integrar el Vallès Occidental i Oriental en una sola àrea amb competències metropolitanes, dotada d'ens comuns que permetin una acció unificada multisectorial, és una exigència ineludible per més temps, tal com han posat en relleu plataformes civils com FEM Vallés.
Per Ciutadans, aquest diagnòstic compartit no ens ha de fer creure que amb aquesta unió "administrativa" se solucionaran tots els nostres problemes de planificació urbanística i del territori, mobilitat o sistema tarifari del transport públic, entre altres. No obstant això, no es pot negar que existeix aquest espai i que té lògiques que cal desenvolupar. I perquè un espai de cooperació prosperi cal vertebrar-ho, per això el nou eix ferroviari i el traçat de la B40 fins a Granollers tenen tot el sentit. De fet, l'estudi del Big Data sobre mobilitat a Espanya demostra que les relacions entre províncies i comunitats són tan estretes com amplies són les seves vies de comunicació, una intuïció contrastada estadísticament: D'aquí es dedueix que nous eixos creen noves relacions i oportunitats.
D'altra banda, no podem girar l'esquena a l'AMB, però tampoc hem de deixar d'exigir responsabilitat a la Generalitat a l'hora de planificar el territori quant a infraestructures i urbanisme per no beneficiar a unes zones en detriment d'unes altres. Per tant, l'àrea Vallés és una oportunitat de major creixement i millor planificació sempre que s'articuli una governança que simplifiqui estructures administratives tan antiquades i ineficients com les actuals.
No és un nou debat, però és un debat pertinent que des del territori s'ha de liderar amb valentia, decisió i amb els peus a terra. I que s'ha de treballar municipi a municipi i desenvolupar on també correspon, en el Parlament de Catalunya. No hi ha dicotomia entre mirar a Barcelona i treballar per vertebrar el Vallès perquè explotin unes potencialitats tant infinites com impredictibles. Tampoc hem de renunciar a solucionar els problemes del dia a dia per un debat que fins ara sempre ha estat de saló. La unió dels vallesos és més una aposta de futur que un remei a problemes que cap partit al govern ha sabut solucionar a Catalunya