L'equip de govern de Terrassa ha aprovat per majoria absoluta canviar l'horari dels plens municipals, que passaran de realitzar-se l'últim dijous de cada mes a la tarda a l'últim divendres de cada mes al matí. Van tractar de justificar aquest canvi sobre la base de dues idees: la millora de la participació ciutadana i de la conciliació familiar i laboral.
Quant a la millora de la participació ciutadana, la portaveu del partit de Ballart no semblava convèncer a ningú, per la qual cosa va intervenir en suport el seu soci independentista, Isaac Albert. El líder republicà, amb la boca petita, va reconèixer no només que no havien consultat a les entitats sobre aquest assumpte, sinó que va justificar la decisió en què "deduïen" que responien a una demanda d'entitats i ciutadans. Quant a la millora de la conciliació laboral, tampoc la portaveu del partit de Ballart va saber argumentar amb eloqüència el que sens dubte és una fal·làcia.
En aquest punt, cal preguntar-se: on estan les denúncies per incompliment de mesures de conciliació de l'anterior mandat municipal? És ben sabut que conciliar no significa tancar l'Ajuntament a les tardes, sinó que s'estableixen torns de treball com en qualsevol altre servei sigui públic o privat. Per tant, qui necessita conciliar? Per un fals problema de conciliació no s'ha de posar en escac tota la participació ciutadana, que és la raó fonamental per la qual els debats dels plens municipals són públics. Dificultar la participació de les entitats, particulars o els polítics de l'oposició és enviar un senyal a la ciutadania que denota autoritarisme i opacitat per part del nou govern de Ballart amb els independentistes.
Un govern en el qual tretze dels seus quinze membres estaran cobrant a jornada completa. Ells sí que podran assistir als matins als plens i tenir les tardes lliures, però no així les entitats, els membres de les quals hauran de demanar permisos laborals per a anar a les sessions plenàries. Tampoc ho tindran tan fàcil els components de l'oposició, que han de continuar mantenint les seves carreres professionals en els seus llocs de treball.
Aquest nou partit, que diu que no és ni una cosa ni una altra, ni carn ni peix, vol representar una opció localista amb pretensió de nova política. I per a això es va constituir en una fenomenal orquestra. Aquesta orquestra té com a principals intèrprets a músics professionals que fa molts anys que toquen alegres simfonies, i que ara han començat a tocar una melodia que sona molt diferent de la sala de concerts (ajuntament de Terrassa) que en 'bolos' de carrer (campanya electoral). En Ciutadans estarem aquí per a explicar-ho amb detall i oferir una alternativa cada vegada que el "Mesías" de Haendel es vulgui deconstruir en un dodecafonisme incomprensible
Quant a la millora de la participació ciutadana, la portaveu del partit de Ballart no semblava convèncer a ningú, per la qual cosa va intervenir en suport el seu soci independentista, Isaac Albert. El líder republicà, amb la boca petita, va reconèixer no només que no havien consultat a les entitats sobre aquest assumpte, sinó que va justificar la decisió en què "deduïen" que responien a una demanda d'entitats i ciutadans. Quant a la millora de la conciliació laboral, tampoc la portaveu del partit de Ballart va saber argumentar amb eloqüència el que sens dubte és una fal·làcia.
En aquest punt, cal preguntar-se: on estan les denúncies per incompliment de mesures de conciliació de l'anterior mandat municipal? És ben sabut que conciliar no significa tancar l'Ajuntament a les tardes, sinó que s'estableixen torns de treball com en qualsevol altre servei sigui públic o privat. Per tant, qui necessita conciliar? Per un fals problema de conciliació no s'ha de posar en escac tota la participació ciutadana, que és la raó fonamental per la qual els debats dels plens municipals són públics. Dificultar la participació de les entitats, particulars o els polítics de l'oposició és enviar un senyal a la ciutadania que denota autoritarisme i opacitat per part del nou govern de Ballart amb els independentistes.
Un govern en el qual tretze dels seus quinze membres estaran cobrant a jornada completa. Ells sí que podran assistir als matins als plens i tenir les tardes lliures, però no així les entitats, els membres de les quals hauran de demanar permisos laborals per a anar a les sessions plenàries. Tampoc ho tindran tan fàcil els components de l'oposició, que han de continuar mantenint les seves carreres professionals en els seus llocs de treball.
Aquest nou partit, que diu que no és ni una cosa ni una altra, ni carn ni peix, vol representar una opció localista amb pretensió de nova política. I per a això es va constituir en una fenomenal orquestra. Aquesta orquestra té com a principals intèrprets a músics professionals que fa molts anys que toquen alegres simfonies, i que ara han començat a tocar una melodia que sona molt diferent de la sala de concerts (ajuntament de Terrassa) que en 'bolos' de carrer (campanya electoral). En Ciutadans estarem aquí per a explicar-ho amb detall i oferir una alternativa cada vegada que el "Mesías" de Haendel es vulgui deconstruir en un dodecafonisme incomprensible