Es considera una “friki” de les noves tecnologies i no per casualitat és una de les parlamentàries catalanes més twittaires. La candidata número 15 en les llistes del PSC, la sabadellenca Montserrat Capdevila, ha aconseguit fer una sinèrgia de la filologia catalana, el món cultural i la política, tant a nivell municipal com autonòmic. Amant de la Mercè Rodoreda i mare de dues filles, aposta per seguir el full de ruta que marca l’Estatut fins arribar a aplicar totes les seves competències.
Llicenciada en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment Diputada de al Parlament de Catalunya per a les comissions d’Economia, Finances i Pressupostos, per la de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Com evoluciona aquest salt de sector?
És el fet de pujar a un tren que et va portant cap a un recorregut. Jo, en el fons, provinc del sector de l’empresa privada, tecnològica, que treballa els temes orientats a un programari empresarial. Tot i que entro en aquesta empresa tecnològica com a filòloga a treballar-hi, evidentment entro en coneixement de tots els àmbits de l’empresa. A partir d’aquí, l’any 99, durant la candidatura de l’alcalde Busos, em proposen la candidatura per formar part de les llistes com independent. Per tant jo, fins el 99 no m’havia vinculat al món de la política ni formava part de cap partit. L’alcalde, en aquell impuls per incorporar persones de ciutat al seu govern em va decidir a mi. A nivell de ciutadana de Sabadell puc considerar que el meu paper a la ciutat sí que ha estat molt participatiu, sobretot pel que fa a les activitats culturals de la ciutat, com per exemple vaig ser directora artística a l’Esbart Dansaire de la ciutat, sóc sòcia de l’Òmnium cultural, de la Unió Excursionista, etc. A partir d’aquí entro en aquesta dinàmica política que em porta a dedicar-me, amb la sorpresa que vam guanyar les eleccions. Al 2006 em proposen els àmbits temàtics que tinc per la meva trajectòria en àmbit municipal. Per tant, tinc l’oportunitat de fer servir el meu coneixement de l’empresa privada al servei de la gestió pública.
Com compagina l’activitat parlamentària amb la municipal?
L’activitat parlamentària allò que requereix és, en aquest cas, la dedicació quan hi ha tot el que serien les tramitacions legislatives. Com a portaveu d’Indústria, Comerç i Turisme m’ha correspòs la llei de política industrial, la llei de seguretat industrial, la llei de l’Agència d’Instrucció del Treball o altres lleis d’equipament comercial. Crec que és important el fet que a nivell d’àmbits temàtics tenen elements en comú i això permet molta compaginació. Diguéssim que l’àmbit local et fa tocar de peus a terra, cosa que se’ns recrimina molt als polítics, i trobar-te la gent a peu de carrer i això ajuda per enfocar actuacions a l’àmbit parlamentari.
A més a més, és mare de dues filles.
A més a més! Això ja és més complicat de compaginar. De fet, quan vaig començar amb la política, al 99, ja les tenia a les dues, amb 2 i 4 anys. Ara en tenen 14 i 16. Ho he compaginat amb un suport màxim i absolut de la família, ja sigui la parella, ja siguin els avis. El fet de saber que estaven amb la iaia m’ha donat una tranquil·litat absoluta per poder combinar-ho tot.
En algun mitjà l’han descrit com a “entusiasta ciberactivista”. Què en pensa?
Provinc d’una empresa de tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) que m’ha donat unes competències, unes habilitats i un estar al dia tecnològicament que he anat incorporant a la meva manera de fer a la política. Des de l’inici m’ha agradat seguir el carro de la tecnologia, en noves vessants com és la web 2.0. És un canal de comunicació directa, sense intermediaris i bidireccional de contacte amb la gent, i això crec que li dóna la màxima potencialitat. M’agrada ser una “friki” de la tecnologia i anar incorporant i experimentant amb nous aparells. De fet, sóc pionera en temes d’innovació a l’Ajuntament de Sabadell, on sóc tinent alcalde de Formació, Treball, Indústria i Innovació.
Podria ser una eina per combatre el fracàs escolar?
No sé si el 2.0 i les noves tecnologies poden abordar el fracàs escolar, perquè segurament és una reflexió molt més profunda i complexa. Ara bé, que és un element més a sumar per intentar motivar, sí ho és. En aquest sentit podem analitzar com aquest canal, a l’escola, serveix per introduir-los en el camp de coneixement, perquè les noves tecnologies són una via d’accés a un pou de coneixement. Això vol dir un canvi de paradigma espectacular tant pels alumnes com pels professors.
Tecnologia, per tant, com a punt estratègic. Quin són els altres punts estratègics de la indústria catalana?
El que hem fet sobretot durant aquests quatre anys des del govern ha estat agafar el mapa de Catalunya i identificar els punts estratègics. Aquest mapa, anomenat de clústers, a la nostra comarca, per exemple, doncs és molt important. Els camps subratllen els punts on Catalunya no només és excel·lent, sinó que a més té potencial i competitius. En aquest mapa hi trobem tot el que és alimentació i agroalimentació, biotecnologia i biomedicina, energies renovables i indústria cultural. Les tecnologies verdes per elles mateixes com a productores d’energia alternativa a les convencionals (com per exemple, al sector d’automoció) i també com a transformadores i activadores de tota la resta. Incorporen també un alt grau de recerca i innovació. Una de les propostes estratègiques del PSC és que l’estalvi energètic s’incorpori a la pròpia empresa, a totes les administracions i a totes les llars.
Quina opinió li mereix la proposta de Concert Econòmic que proposa CiU?
Primer de tot el que defensem l’Estatut que va referendar el poble de Catalunya i on hi ha el millor article de finançament que Catalunya ha tingut mai. Quan Convergència parla d’un Concert no sabem exactament a què es refereix: es tracta de diners o es tracta de model? Si es tracta de diners està per demostrar que n’aconsegueixi més. I si es tracta de model, cal que digui com ho farà, amb qui i de quina manera. El nostre model és el de la solidaritat dintre de l’Estat Espanyol. També hi ha tres elements que s’han de tenir en compte. El primer d’ells és el fet que Jordi Pujol va rebutjar el concert el 1979. Un altra dada: segons les converses ordenades pel Cas Pletòria, sortia l’Artur Mas parlant amb el Macià Alavedra (ex conseller d’economia) i el Mas comentava com gestionaria aquest acord políticament, perquè era boníssim. I un tercer element és que, el que no explica el Mas és que per implantar el Concert Econòmic cal reformar la Constitució, reformar l’Estatut de Catalunya i reformar unes quantes lleis orgàniques. El que pretenen des de CiU és desviar el focus d’atenció.
Quins arguments donaria per justificar que el PSC torni a estar al govern?
El PSC és, com diu el nostre lema de campanya, la garantia del progrés. Un progrés que ja ha viscut Catalunya durant els darrers set anys tot i que s’ha vist emmascarat per una crisi a nivell català, espanyol i europeu. És, per tant, la garantia de què les línees estratègiques, els fulls de ruta definits en aquests últims quatre anys seguiran endavant. Pactes nacionals que ens diuen com s’ha de desenvolupar l’estat per ser motor, competitiu, de recerca i innovació. Tot això mantenint l’Estat del Benestar i fent-lo sostenible, no reculant.
Quin és l’autor preferit d’una filòloga catalana com vostè?
El meu referent és Mercà Rodoreda, per tot el que significa i totes les implicacions que té. I una novel·la seva, Mirall Trencat. És la filosofia d’una època, d’un moment. Una última novel·la que m’ha agradat moltíssim pel fonament que hi ha és la trilogia Millenium, de l’Stieg Larsson.
I una pel·lícula?
L’última pel·lícula que he vist i més m’ha agradat ha estat Avatar. És fantasia pura amb un rerefons que torna a ser la lluita dels forts contra els febles, els indígenes contra un colonialisme devastador.
Un destí preferit de vacances?
En tinc diversos! Un és perdre’m pel Pirineu: vull dir, dalt de les muntanyes, on no hi ha aglomeracions. L’altre són ciutats com Londres, París, és a dir, ciutats cosmopolites amb influències d’arreus, ciutats culturals, dinàmiques...
Per acabar, una frase d’impuls per anar a votar?
Animo la gent a anar a votar, perquè si es queden a casa no es canvia res.
Llicenciada en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment Diputada de al Parlament de Catalunya per a les comissions d’Economia, Finances i Pressupostos, per la de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Com evoluciona aquest salt de sector?
És el fet de pujar a un tren que et va portant cap a un recorregut. Jo, en el fons, provinc del sector de l’empresa privada, tecnològica, que treballa els temes orientats a un programari empresarial. Tot i que entro en aquesta empresa tecnològica com a filòloga a treballar-hi, evidentment entro en coneixement de tots els àmbits de l’empresa. A partir d’aquí, l’any 99, durant la candidatura de l’alcalde Busos, em proposen la candidatura per formar part de les llistes com independent. Per tant jo, fins el 99 no m’havia vinculat al món de la política ni formava part de cap partit. L’alcalde, en aquell impuls per incorporar persones de ciutat al seu govern em va decidir a mi. A nivell de ciutadana de Sabadell puc considerar que el meu paper a la ciutat sí que ha estat molt participatiu, sobretot pel que fa a les activitats culturals de la ciutat, com per exemple vaig ser directora artística a l’Esbart Dansaire de la ciutat, sóc sòcia de l’Òmnium cultural, de la Unió Excursionista, etc. A partir d’aquí entro en aquesta dinàmica política que em porta a dedicar-me, amb la sorpresa que vam guanyar les eleccions. Al 2006 em proposen els àmbits temàtics que tinc per la meva trajectòria en àmbit municipal. Per tant, tinc l’oportunitat de fer servir el meu coneixement de l’empresa privada al servei de la gestió pública.
Com compagina l’activitat parlamentària amb la municipal?
L’activitat parlamentària allò que requereix és, en aquest cas, la dedicació quan hi ha tot el que serien les tramitacions legislatives. Com a portaveu d’Indústria, Comerç i Turisme m’ha correspòs la llei de política industrial, la llei de seguretat industrial, la llei de l’Agència d’Instrucció del Treball o altres lleis d’equipament comercial. Crec que és important el fet que a nivell d’àmbits temàtics tenen elements en comú i això permet molta compaginació. Diguéssim que l’àmbit local et fa tocar de peus a terra, cosa que se’ns recrimina molt als polítics, i trobar-te la gent a peu de carrer i això ajuda per enfocar actuacions a l’àmbit parlamentari.
A més a més, és mare de dues filles.
A més a més! Això ja és més complicat de compaginar. De fet, quan vaig començar amb la política, al 99, ja les tenia a les dues, amb 2 i 4 anys. Ara en tenen 14 i 16. Ho he compaginat amb un suport màxim i absolut de la família, ja sigui la parella, ja siguin els avis. El fet de saber que estaven amb la iaia m’ha donat una tranquil·litat absoluta per poder combinar-ho tot.
En algun mitjà l’han descrit com a “entusiasta ciberactivista”. Què en pensa?
Provinc d’una empresa de tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) que m’ha donat unes competències, unes habilitats i un estar al dia tecnològicament que he anat incorporant a la meva manera de fer a la política. Des de l’inici m’ha agradat seguir el carro de la tecnologia, en noves vessants com és la web 2.0. És un canal de comunicació directa, sense intermediaris i bidireccional de contacte amb la gent, i això crec que li dóna la màxima potencialitat. M’agrada ser una “friki” de la tecnologia i anar incorporant i experimentant amb nous aparells. De fet, sóc pionera en temes d’innovació a l’Ajuntament de Sabadell, on sóc tinent alcalde de Formació, Treball, Indústria i Innovació.
Podria ser una eina per combatre el fracàs escolar?
No sé si el 2.0 i les noves tecnologies poden abordar el fracàs escolar, perquè segurament és una reflexió molt més profunda i complexa. Ara bé, que és un element més a sumar per intentar motivar, sí ho és. En aquest sentit podem analitzar com aquest canal, a l’escola, serveix per introduir-los en el camp de coneixement, perquè les noves tecnologies són una via d’accés a un pou de coneixement. Això vol dir un canvi de paradigma espectacular tant pels alumnes com pels professors.
Tecnologia, per tant, com a punt estratègic. Quin són els altres punts estratègics de la indústria catalana?
El que hem fet sobretot durant aquests quatre anys des del govern ha estat agafar el mapa de Catalunya i identificar els punts estratègics. Aquest mapa, anomenat de clústers, a la nostra comarca, per exemple, doncs és molt important. Els camps subratllen els punts on Catalunya no només és excel·lent, sinó que a més té potencial i competitius. En aquest mapa hi trobem tot el que és alimentació i agroalimentació, biotecnologia i biomedicina, energies renovables i indústria cultural. Les tecnologies verdes per elles mateixes com a productores d’energia alternativa a les convencionals (com per exemple, al sector d’automoció) i també com a transformadores i activadores de tota la resta. Incorporen també un alt grau de recerca i innovació. Una de les propostes estratègiques del PSC és que l’estalvi energètic s’incorpori a la pròpia empresa, a totes les administracions i a totes les llars.
Quina opinió li mereix la proposta de Concert Econòmic que proposa CiU?
Primer de tot el que defensem l’Estatut que va referendar el poble de Catalunya i on hi ha el millor article de finançament que Catalunya ha tingut mai. Quan Convergència parla d’un Concert no sabem exactament a què es refereix: es tracta de diners o es tracta de model? Si es tracta de diners està per demostrar que n’aconsegueixi més. I si es tracta de model, cal que digui com ho farà, amb qui i de quina manera. El nostre model és el de la solidaritat dintre de l’Estat Espanyol. També hi ha tres elements que s’han de tenir en compte. El primer d’ells és el fet que Jordi Pujol va rebutjar el concert el 1979. Un altra dada: segons les converses ordenades pel Cas Pletòria, sortia l’Artur Mas parlant amb el Macià Alavedra (ex conseller d’economia) i el Mas comentava com gestionaria aquest acord políticament, perquè era boníssim. I un tercer element és que, el que no explica el Mas és que per implantar el Concert Econòmic cal reformar la Constitució, reformar l’Estatut de Catalunya i reformar unes quantes lleis orgàniques. El que pretenen des de CiU és desviar el focus d’atenció.
Quins arguments donaria per justificar que el PSC torni a estar al govern?
El PSC és, com diu el nostre lema de campanya, la garantia del progrés. Un progrés que ja ha viscut Catalunya durant els darrers set anys tot i que s’ha vist emmascarat per una crisi a nivell català, espanyol i europeu. És, per tant, la garantia de què les línees estratègiques, els fulls de ruta definits en aquests últims quatre anys seguiran endavant. Pactes nacionals que ens diuen com s’ha de desenvolupar l’estat per ser motor, competitiu, de recerca i innovació. Tot això mantenint l’Estat del Benestar i fent-lo sostenible, no reculant.
Quin és l’autor preferit d’una filòloga catalana com vostè?
El meu referent és Mercà Rodoreda, per tot el que significa i totes les implicacions que té. I una novel·la seva, Mirall Trencat. És la filosofia d’una època, d’un moment. Una última novel·la que m’ha agradat moltíssim pel fonament que hi ha és la trilogia Millenium, de l’Stieg Larsson.
I una pel·lícula?
L’última pel·lícula que he vist i més m’ha agradat ha estat Avatar. És fantasia pura amb un rerefons que torna a ser la lluita dels forts contra els febles, els indígenes contra un colonialisme devastador.
Un destí preferit de vacances?
En tinc diversos! Un és perdre’m pel Pirineu: vull dir, dalt de les muntanyes, on no hi ha aglomeracions. L’altre són ciutats com Londres, París, és a dir, ciutats cosmopolites amb influències d’arreus, ciutats culturals, dinàmiques...
Per acabar, una frase d’impuls per anar a votar?
Animo la gent a anar a votar, perquè si es queden a casa no es canvia res.
