Arran les informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació sobre el parc d’habitatge públic de Catalunya que es troba desocupat, segons les dades facilitades pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha expressat la seva “indignació per la manca de rigor de la Generalitat davant un problema tan greu al qual les administracions locals estem destinant molts esforços en solitari, com és el de la crisi habitacional”.

En aquest sentit, diu que "la informació publicada ahir segons la qual unes suposades inspeccions de la Generalitat indiquen que hi ha 116 habitatges municipals buits és errònia. En realitat, no s’ha fet cap inspecció real d’aquests pisos. La dada dels 116 habitatges buits és una mera suposició arran del fet que aquests no estan visats, és a dir, no compten amb la certificació necessària per a vendre els habitatges de protecció oficial. Tanmateix, el fet que no s’hagi fet aquest tràmit no comporta necessàriament que no s’hagin ocupat, i de fet la majoria d’aquests 116 pisos estan ocupats mitjançant contractes de lloguer. La Generalitat, però, no ha fet en cap moment cap comprovació sobre el terreny per tal de verificar el nombre real d’habitatges buits, només ha fet un càlcul a partir del creuament de dades de pisos construits i pisos visats. I aquest càlcul és del tot erroni".

L’alcalde ha emplaçat la Generalitat a “enviar inspectors per a comprovar el nombre real de pisos desocupats, en lloc de fer suposicions”. En realitat, del parc total d’habitatges propietat de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa (957), només 14 no han tingut cap ús ni assignació des de la seva construcció, afirma. Aquests 14 pisos representen l’1,46% del parc total i es troben actualment en el procés d’adjudicació per primer cop. Hi ha altres 12 habitatges encara no ocupats que s’han adscrit a la Mesa d’adjudicació per a situacions especials d’emergència. Aquests pisos constitueixen una reserva d’habitatges per a casos de desnonaments o altres situacions d’emergència que puguin requerir l’allotjament temporal d’alguna família, i es poden ocupar en qualsevol moment segons les necessitats.

També hi ha 26 habitatges més que actualment estan desocupats, però sí que tenen una assignació: són pisos destinats al reallotjament de famílies afectades per l’esponjament del barri de Ca n’Anglada. Aquest és un projecte urbanístic desenvolupat conjuntament per l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Habitatge, que contempla reallotjaments derivats de l’enderroc de blocs de pisos en mal estat en aquest barri. El govern català té ple coneixement, doncs, d’aquesta reserva d’habitatges del parc municipal.

En total, doncs, rebla l'Ajuntament, actualment només hi ha 14 habitatges buits i 38 ja assignats a emergències o al reallotjament de famílies procedents de l’esponjament de Ca N’Anglada. Aquestes xifres contrasten amb les informacions sobre els habitatges públics de la Generalitat que ahir mateix es publicaven, segons les quals un 7% del parc públic de la Generalitat està desocupat.

"Actitud poc honesta"

D’altra banda, Jordi Ballart lamenta el fet que “la Generalitat ha posat en un mateix pla els habitatges de protecció pública i els habitatges buits propietat de les entitats financeres, com si tot fos el mateix” i ha recordat que “una cosa són les promocions realitzades per tal de donar resposta a la problemàtica de l’accés a l’habitatge, i altra són els pisos buits perquè les entitats financeres han desnonat famílies i ara no fan cap esforç per reocupar-los. Barrejar les dues realitats constitueix una actitud poc honesta”, ha dit.

Finalment, l’alcalde de Terrassa considera que els requeriments a 11 ajuntaments per tenir pisos buits no s’ajusten a dret i parteixen d’una interpretació errònia del marc legal. La llei del dret a l’habitatge no estableix en cap cas que la competència sobre l’actuació en els habitatges buits sigui estrictament municipal, sinó que atribueix aquesta potestat tant a les administracions locals com a la pròpia Generalitat. Per aquest motiu, el que correspondria seria l’obertura d’expedients per part de la Generalitat, en lloc de pretendre que les administracions locals actuïn sobre elles mateixes.