La política municipal a Terrassa viu la pitjor crisi des del 1979. Per primera vegada en gairebé quatre dècades, els socialistes poden quedar apartats del govern municipal en els propers dies. La dimissió de l'alcalde, Jordi Ballart, i la posterior renúncia de cinc regidors més del PSC deixa molt tocat un partit que, fins ara, havia perpetuat el poder a la ciutat egarenca passés el que passés al país. El trencament del pacte de govern entre el PSC i el PDECat afeblia el govern a Terrassa, que ara penja d'un fil i està en funcions. El procés català ha acabat tocant de ple el tercer municipi més gran de Catalunya.

Jordi Ballart va estripar el carnet del PSC i va dimitir com a alcalde dijous. "Fa temps que el PSC m'ha deixat de representar", va confessar. Ballart va justificar la seva decisió amb el gir a la dreta de la seva formació. "En els últims temps el PSC ha anat perdent la S de Socialistes i la C de Catalunya", va dir Ballart, que va afegir que el partit "ha renunciat a representar la pluralitat del país". El suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 va ser la gota que va fer vessar el got.

Divendres, cinc regidors socialistes més van anunciar que renunciaven al càrrec per fer-li costat: Noel Duque, Lluïsa Melgares, Rosa Maria Ribera, Maruja Rambla i Jordi Flores. A excepció de Melgares, que forma part de l'executiva del PSC local, la resta d'aquests regidors havien entrat com a independents. En el cas de Noel Duque, no ha tingut problemes per sortir a la palestra defensant la decisió de Ballart i criticant durament el PSC.

Ballart, que en les eleccions del 2011 havia ocupat el sisè lloc a la llista del PSC, va ser triat com el relleu de Pere Navarro quan l'exalcalde va fer el salt a la política catalana com a primer secretari socialista. El 2015 va revalidar l'alcaldia a les eleccions municipals, si bé ho va fer amb els pitjors resultats del PSC a Terrassa: només nou regidors, molt lluny de les àmplies majories que Manuel Royes va aconseguir en l'època daurada del socialisme a la capital egarenca.

Malgrat estar en clara decadència, ser la llista més votada va permetre el PSC ocupar el govern municipal. L'encara Convergència i Unió va facilitar la investidura de Ballart després de les eleccions del 2015. No era un suport casual. Mesos després, CiU entrava al govern municipal per facilitar la governabilitat, tot i que encara estava en majoria: un govern de dotze regidors sobre un total de vint-i-set. La contrapartida més important era l'adhesió de Terrassa a l'Associació de Municipis per la Independència, un gest simbòlic -mai no es va arribar a pagar la quota- però amb una profunda rellevància mediàtica.

El trencament del pacte de govern entre el PSC i el PDECat ha respost a les discrepàncies pels afers nacionals. Fins ara, tots dos grups s'havien entès malgrat les seves diferències en temes com la municipalització de l'aigua o l'elaboració de les ordenances fiscals i els pressupostos. L'anunci de Jordi Ballart de trencar amb el PDECat, dilluns de la setmana passada, va agafar per sorpresa els dirigents demòcrates, que ja valoraven la possibilitat de trencar el pacte. De fet, s'hauria pres la decisió dijous passat, si els socialistes no s'haguessin avançat.

Elecció d'un nou alcalde

Amb Terrassa sense alcalde, ara s'inicia un nou procés constituent que culminarà amb un ple municipal per escollir el nou batlle. Un ple que ha de tenir lloc, com a molt tard, el 17 de novembre, deu dies hàbils després de fer-se efectiva la renúncia de Ballart.

L'única opció viable per fer fora de l'alcaldia el PSC passa per un acord entre les forces sobiranistes representades a l'Ajuntament de Terrassa: Terrassa en Comú (sis regidors), ERC-MES (quatre), PDECat (tres) i CUP (una regidora). Tots junts sumen catorze regidors, el mínim necessari per assolir la majoria absoluta en la votació del nou alcalde.

La mateixa alternativa, dos anys després

Si un sol suport falla i no s'assoleix la majoria absoluta, l'alcaldia passaria automàticament al PSC, com a llista més votada als comicis de 2015. És el que ja va passar la primavera d'aquell any, quan Xavi Matilla va aconseguir el suport del seu grup, TeC, i també d'ERC-MES i la CUP. CiU, negant el suport a Matilla, va afavorir l'elecció de Ballart.

La proposta postelectoral de TeC i ERC-MES pretenia acabar amb més de trenta anys de socialisme a Terrassa. Obrir les finestres i entrar aire nou a l'Ajuntament. Van obtenir el suport de la CUP. Qui tenia el poder de decisió era CiU (actual PDECat), malgrat haver tingut el pitjor resultat electoral dels últims temps. Els seus regidors eren clau per decidir si hi havia canvi o si permetien que el seu rival històric continués al poder. I van triar aquesta segona opció, arribant a un acord que des d'alguns àmbits es va qualificar com "antinatura". CiU havia estat sempre el principal grup a l'oposició i l'alternativa de govern al PSC i, paradoxalment, el 2015 es va convertir en el seu aliat.

Ara, però, sembla que el PDECat no facilitarà l'alcaldia al PSC després de dos anys anant de la mà. "No donarem suport a cap alcalde socialista", manifesta Miquel Sàmper, portaveu del grup municipal del PDECat. Valora l'opció de governar "des d'una perspectiva de defensar les llibertats del país". Així, un possible acord entre el front que inclou Terrassa en Comú, ERC-MES, el PDECat i la CUP agafa força.

Les negociacions entre les diferents forces seran intenses en els propers dies. Terrassa en Comú i ERC-MES semblen disposades a entendre's per tal de formar un govern bipartit. Xavi Matilla, líder dels comuns, prioritza l'entesa amb els republicans. "No defugim la responsabilitat, sinó que l'entomem amb totes les ganes per fer un nou projecte el més inclusiu possible", ha explicat.

Al seu torn, el portaveu d'ERC-MES, Isaac Albert, aposta "per trobar una majoria alternativa" que passa per l'entesa del seu grup amb TeC, PDECat i la CUP. Caldrà veure com evolucionen les negociacions i qui és el candidat a l'alcaldia proposat per aquesta eventual suma de forces. La CUP ha de passar tot el debat per assemblea, tot i que la seva regidora, Maria Sirvent, advoca perquè la ciutat "no segueixi governada pel PSC".
Mentre els grups sobiranistes es preparen per fer fora del govern el PSC, des del grup socialista intentaran buscar suports per mantenir l'alcaldia. "Estem disposats a ser generosos i arribar acords per defensar els terrassencs", manifesta Alfredo Vega. La seva primera opció com a soci de govern és Terrassa en Comú. Els comuns es van oferir fa uns mesos per formar una àmplia majoria amb els socialistes si feien fora del govern el PDECat, un oferiment que no va fructificar. Ara, però, la realitat és diferent i els comuns creuen que "el PSC a Terrassa és un partit desacreditat".

L'eventual front constitucionalista a Terrassa seria inviable per sumar una majoria absoluta, ja que els regidors del PSC (nou), Ciutadans (tres) i PP (un) només en sumen tretze, per sota dels catorze que podrien -i haurien- d'assolir les forces sobiranistes per fer fora el PSC. De tota manera, sembla improbable l'entesa del PSC egarenc amb el PP i amb Ciutadans, si bé aquest últim partit s'ha convertit en una crossa del govern sociovergent en diverses ocasions i per a temes concrets.

No s'escapa a ningú que les negociacions per formar un nou govern i investir un nou alcalde a Terrassa aniran lligades al moment polític nacional, però també als processos municipals que encara no estan culminats, principalment la municipalització de l'aigua.

Tres fidels al PSC

Les renúncies dels cinc regidors que fan costat a Ballart es faran efectives en els propers dies. Caldrà oficialitzar-les en el ple municipal. Malgrat que encara segueixin formant part del consistori, de cara a la galeria el PSC s'ha ensorrat. Només tres regidors socialistes continuen amb fermesa el mandat iniciat el 2015: Alfredo Vega, Amadeu Aguado i Marc Armengol.

Vega i Aguado són dos homes forts del PSC egarenc, dos veterans. Vega és l'actual primer secretari de l'agrupació de Terrassa des del mes de març. L'any 2011 havia estat la mà dreta de Navarro a les eleccions municipals, tot ocupant el número dos a les llistes socialistes. Malgrat això, el partit va triar Ballart com a successor de Navarro i Vega va perdre protagonisme: a les eleccions del 2015 va ser relegat a la sisena posició a una llista farcida d'independents. Tot i això, a l'hora de la veritat ha ocupat les àrees més complexes al govern municipal. Ara, és l'alcalde en funcions, atès que era el primer tinent d'alcalde.

De la seva banda, Aguado s'ha forjat en la darrera dècada com a home fort de la política municipal, vinculat a les àrees de Cultura i de Projecció de Ciutat. Va entrar com a independent a l'Ajuntament de Terrassa i ara se'l considera ja un home de partit.
Marc Armengol va seguir un procés similar, però més recent. Ballart va incorporar-lo com a independent a la seva llista i va acabar militant al PSC. Des del mes de març, forma part de l'executiva del partit a la ciutat egarenca i ha decidit mantenir-se fidel al seu càrrec.

Fins a sis nous regidors del PSC

La renúncia de Jordi Ballart a l'acta de regidor ja és efectiva i, per tant, durant aquesta setmana o la propera s'hauria de convocar un ple per donar la benvinguda al seu substitut com a regidor, a més d'escollir nou alcalde. Qui pot entrar al consistori en substitució del regidor dimitit? Ni més ni menys que el proper nom a la llista de les eleccions.
Si repassem l'hemeroteca, el desè lloc del PSC a Terrassa el 2015 el va ocupar Josefina Merino. Com en altres casos, l'expresidenta del Centro Andaluz de Nueva Carteya de Terrassa es va presentar com a independent, però ara ja forma part de la família socialista i, de fet, també de l'executiva del PSC local.

Tenint en compte les renúncies dels altres cinc regidors que han decidit seguir Ballart, caldrà incorporar cinc noms nous a l'Ajuntament de Terrassa. Els següents a la llista són: Javi García (secretari d'organització del PSC Terrassa, cridat per alguns sectors a ser el futur relleu de Ballart), Xavier Cardona, l'exnedadora olímpica Cristina Rey (presentada com a independent el 2015), Nuri Escudé i Babacar Mbye. És possible, però, que hi hagi alguna renúncia a entrar al consistori. Els següents a la llista serien Eva Candela i Fran Calzado. La renovació del grup municipal del PSC podria afavorir un grup més pròxim als criteris de l'actual direcció nacional.