Isaac Albert, tinent d’Alcalde d’Acció Social i Drets Civils, i Màrius Massallé, regidor de Normalització Lingüística, han afirmat que “els tòpics no són certs. La tesi que els immigrants no volen aprendre el català i que les persones sud-americanes encara menys és un falsa”. El 44% de les persones estrangeres matriculades als cursos de català són llatinonamericanes i més del 25% són marroquines. “Ho demanen ells.”
Des de Ciutadania i Drets Civils, a través de l’acollida, es redirecciona a totes les persones que arriben a la ciutat per poder accedir als recursos lingüístics, perquè “el coneixement del català construeix la possibilitat de comunicació, perquè genera confiança, expressa la voluntat de pertinença i manifesta la voluntat d’acceptació contribuint a la cohesió social; per contra, la manca de competències lingüístiques d’una persona en dificulta l’autonomia i, per tant, no en garanteix la inclusió. El nostre model de ciutat i de país passa per la cohesió social i aquesta cohesió es fa amb polítiques de benestar, de salut, i també de llengua. És una manera diferent de fer política”, ha dit Albert.
Classes modulars
Massallé ha fet una anàlisi dels més de 55 cursos que s’ofereixen a la ciutat, entre cursos destinats a catalanoparlants i a gent que està adquirint competències lingüístiques i ha valorat el SISA, que actualment funciona dins el centre del CNL i que el proper setembre s’obrirà també al Districte 6.
“El SISA és un sistema que permet que totes les persones s’incorporin ràpidament i sense haver d’esperar a que comenci el curs, ja que són classes modulars, de 40 hores en total, en què es tracta un tema diferent a cada sessió. En aquests moments tenim més de 160 persones inscrites en aquest sistema”.
Els regidors han destacat els bons resultats d’ una “oferta molt flexible, perquè la demanda també és molt dinàmica”.
Des de Ciutadania i Drets Civils, a través de l’acollida, es redirecciona a totes les persones que arriben a la ciutat per poder accedir als recursos lingüístics, perquè “el coneixement del català construeix la possibilitat de comunicació, perquè genera confiança, expressa la voluntat de pertinença i manifesta la voluntat d’acceptació contribuint a la cohesió social; per contra, la manca de competències lingüístiques d’una persona en dificulta l’autonomia i, per tant, no en garanteix la inclusió. El nostre model de ciutat i de país passa per la cohesió social i aquesta cohesió es fa amb polítiques de benestar, de salut, i també de llengua. És una manera diferent de fer política”, ha dit Albert.
Classes modulars
Massallé ha fet una anàlisi dels més de 55 cursos que s’ofereixen a la ciutat, entre cursos destinats a catalanoparlants i a gent que està adquirint competències lingüístiques i ha valorat el SISA, que actualment funciona dins el centre del CNL i que el proper setembre s’obrirà també al Districte 6.
“El SISA és un sistema que permet que totes les persones s’incorporin ràpidament i sense haver d’esperar a que comenci el curs, ja que són classes modulars, de 40 hores en total, en què es tracta un tema diferent a cada sessió. En aquests moments tenim més de 160 persones inscrites en aquest sistema”.
Els regidors han destacat els bons resultats d’ una “oferta molt flexible, perquè la demanda també és molt dinàmica”.
