El 2023 Terrassa va ingressar 5,8 milions d'euros menys que l'any 2019 en concepte de plusvàlues -el tribut municipal que es paga per l'increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d'un immoble- pel canvi del model de càlcul que es va fer efectiu el 8 de novembre de 2021. Ara fa tres anys es va aprovar un Reial decret llei pel qual els ajuntaments havien d'adaptar-se a la nova normativa de manera immediata i assumint que la nova formulació tindria un impacte negatiu en la seva capacitat fiscal.
Així, mentre l'any 2019 -any de referència previ a la pandèmia- l'Ajuntament de Terrassa va ingressar 11,1 milions d'euros amb l'impost a les plusvàlues, el 2023 la xifra ha caigut fins als 5,3 milions. Això suposa una pèrdua de gairebé sis milions d'euros, o el que és el mateix, de -26,9 euros per habitant.
S'ha passat de recaptar 50,8 a 23,9 euros per habitant, segons detalla l'Observatori de les Finances Locals, una eina impulsada per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i elaborada per Polis, -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans
L'estudi també fa un càlcul sobre la capacitat potencial de recaptació que dels ajuntaments si la normativa no s'hagués canviat. En aquest sentit, a Terrassa l'any 2023 s'haurien recaptat 11,5 milions d'euros amb la ràtio del 2021 i aquesta xifra augmentaria fins als 13,8 milions si s'agafa el 2016 de referència, abans dels primers pronunciaments judicials succeïts des del 2017 que anaven minant el tribut.
13,8els milions d'euros que s'haurien recaptat a Terrassa l'any 2023 sense el canvi en l'impost a les plusvàlues
Un impost variable segons els municipis
En general són especialment els ajuntaments de l'entorn de Barcelona aquells que recapten majors quantitats d'ingressos per aquesta via, ja que és on el valor dels habitatges creix més, per bé que en altres municipis més llunyans i sovint turístics també ocorre un fet similar. El cost de l'habitatge també és habitualment més alt als municipis grans de manera que a l'Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments de localitats a partir de 20.000 habitants són aquells on més ha caigut la recaptació per habitant d'aquest impost, els darrers anys.
Tal com es pot apreciar en el mapa, municipis del Vallès Occidental, el Maresme o el Baix Llobregat són els més afectats per aquest canvi de normativa. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès han vist reduït els seus ingressos en -166,6 euros per habitant, dels 14 milions anuals, el 2019, a tancar en negatiu el 2023 per haver de retornar liquidacions ja cobrades. També baixa molt a Castellbisbal (-109), Viladecavalls (-91), Begues (-82), o Castelldefels (-94). També a Barcelona (-57,6), o Sitges (-104), Mura (-88), Tiana (-175) o Sant Cebrià (-125). L'efecte arriba a municipis més petits però amb un alt component turístic com Campelles (-326) o Ribes de Freser (-125) al Ripollès; Bolvir (-978), Ger (-142) o Guils de Cerdanya (-136); Sarroca de Ballera al Pallars Jussà (-166) o Vilamalla (-179), Regencós (-151) a l'Alt i Baix Empordà.
Atès que hi ha altres elements que afecten la recaptació, l'Observatori de les Finances Locals conclou que un escenari raonable apunta que, sense l'actuació dels tribunals i la modificació tributària, la recaptació s'hauria situat en un punt intermedi, al voltant dels 850 milions, el 2023. Uns 500 milions més dels 350 milions que efectivament hi va haver.