Són moltes les variables de les quals depenen les entitats locals catalanes per garantir els drets i serveis bàsics a la ciutadania. Entre elles destaca el context socioeconòmic que els últims anys ha estat marcat per l'encariment de preus de l'energia a conseqüència de la pandèmia de la Covid i la guerra a Ucraïna o l'augment dels interessos del deute. Situacions a les quals els ajuntaments han de fer front i tensen -encara més- unes finances que ja estan afeblides per un model de finançament local caduc.
Precisament, i coincidint amb els vint anys de vigència del sistema de finançament dels ens locals, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha impulsat l'Observatori de les Finances Locals. Una eina elaborada per Polis, -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes. Entre les quals, l'impacte dels increments dels costos que afronten aquestes administracions.
Dins del context socioeconòmic, l'Observatori apunta a tres elements que tensen els comptes locals: l'increment dels preus de l'energia, fruit de les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid i la guerra a Ucraïna; l'augment del cost dels interessos del deute que ha impactat de forma notòria sobretot en els ajuntaments més endeutats; i, finalment, l'increment salarial dels empleats públics acordats per l'Estat, amb efecte per als empleats públics de totes les institucions públiques i sovint amb caràcter retroactiu.
Els municipis petits tenen factures elèctriques més cares
En aquest sentit, entre 2019 i 2023, el cost de l'energia (electricitat, gas i combustibles) en el total d'ens locals catalans ha passat de 253 milions d'euros a 376 milions, el que representa un increment del 48,6%. La factura energètica i dels subministraments era força estable, fins a la Covid, però el cost s'ha disparat els dos últims anys. Aquest increment s'ha fet més notable a les administracions locals més petites, ja que la despesa que destinen per habitant és més elevada i aquesta es va reduint a mesura que augmenta el municipi.
Això s'explica perquè, a més densitat de població, el cost unitari es redueix. D'aquesta manera, és més car haver d'il·luminar zones extenses que nuclis de població més concentrats. El següent mapa permet consultar com ha variat el cost de cadascuna de les despeses analitzades.
Els tipus d'interès es dupliquen
El mateix passa amb el cost dels interessos del deute, que gairebé s'han duplicat. Els tipus d'interès es van incrementar per moderar la inflació, però aquesta mesura va impactar també en les finances locals. Mentre que, l'any 2018, els interessos del deute representaven una despesa de 50 milions d'euros als ajuntaments catalans, l'any passat aquesta va ser de 93 milions (un augment del 86%). Les que han sortit més perjudicades han estat aquelles administracions més endeutades o les que han hagut de demanar nous crèdits per fer front a les dificultats sobrevingudes, perquè els han hagut de pagar més cars. Una situació que, lluny de revertir-se, pot ser que aquest 2024 s'agreugi, ja que durant l'any passat els tipus van continuar inflant-se.
93Els milions d'euros que l'any 2023 els ajuntaments catalans van gastar en interessos del deute
Per calibrar la magnitud d'aquesta xifra, l'any 2023 els ajuntaments catalans van destinar a interessos del deute una quantitat similar a la gastada en els àmbits de sanitat, mercats, biblioteques públiques o promoció i foment de l'esport. En aquest cas, els municipis mitjans o grans són els que han de destinar més recursos a pagar aquests interessos. Pel que fa a la resta d'administracions locals, com les diputacions, els consells comarcals o les entitats municipals descentralitzades, estan força sanejades i no tenen gaires deutes a retornar.
Increments salarials enmig d'una situació financera complicada
Pel que fa a l'increment salarial del personal públic, cal recordar que els acords que pren el govern espanyol amb els sindicats de la funció pública tenen efecte en totes les administracions. I sovint tenen lloc a mitjan any i són amb caràcter retroactiu, cosa que significa que, quan es fan efectius, cal abonar els increments dels mesos anteriors. Entre els anys 2016 i 2024, l'executiu espanyol ha decretat un augment del 20% a totes les plantilles públiques, que s'ha acumulat en els darrers anys, quan la situació financera local ja era complicada. Si l'any 2013, el cost total del capítol de personal per a les administracions locals de Catalunya era de 2.639 milions d'euros, l'any 2023 va ser de 3.892 milions, un 47,4% més.
En tot cas, bona part d'aquest increment s'ha concentrat en els darrers anys. Entre 2019 i 2023, la despesa en nòmines dels ens locals ha crescut en 662 milions i dos de cada tres euros d'aquest augment han estat fruit dels augments dictats per part del govern espanyol. Cal remarcar que aquesta xifra no és tot el capítol de personal sinó que només s'inclouen les nòmines de funcionaris, personal laboral i altres empleats, però no dels càrrecs electes, directius públics i eventuals. A continuació es poden consultar les dades en funció del nombre d'habitants.
Pel que fa a la tipologia d'administracions, aquelles que més recursos destinen als salaris són ajuntaments, consells comarcals i diputacions. En relació amb els ajuntaments, els que més diners inverteixen són els de pobles petits (fins a 200 habitants) i els mitjans i grans (a partir de 5.000 habitants i amb l'excepció de Barcelona). Això passa perquè en pobles petits, la ràtio de despesa per habitant és més elevada, fruit de la poca població, i en els municipis grans, perquè assumeixen més serveis que no tenen derivats en consells comarcals o altres administracions.
En aquest sentit, a l'Observatori s'apunta que fins ara, s’hi ha pogut fer front a aquests augments de costos ha estat, en part, gràcies a les facilitats derivades de l’aixecament de les regles fiscals, tot i que aquest 2024 ja han tornat les restriccions mentre, en canvi, es mantenen les despeses inflades. Totes les dades del portal s'han extret de les informacions d'execució pressupostària lliurades a l'Estat i a la Generalitat pels mateixos ens locals i han servit per elaborar una desena d'informes en profunditat sobre cadascun dels àmbits analitzats, els quals han comptat amb l'assessorament de la catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch.