El model de finançament local compleix vint anys aquest 2024 i en aquestes dues dècades no només ha estat un model deficient sinó que també ha quedat obsolet. Coincidint amb l'efemèride, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha impulsat l'Observatori de les Finances Locals (OFL), una eina elaborada per Polis, -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que té per objectiu posar de relleu amb dades i gràfics, les dificultats financeres estructurals dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes.
L'objectiu del portal vol ser una eina de denúncia de l'actual sistema de finançament que es considera insuficient donades les dificultats sobrevingudes els darrers anys i, alhora, estructurar des del municipalisme català una nova proposta de llei de finançament local que posi fi als dèficits estructurals i a l’assumpció de competències impròpies i sense recursos que pateixen els ajuntaments.
En aquest senstit, la presidenta de l’ACM i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, ha volgut "denunciar un model de finançament, insuficient i caduc que no garanteix recursos necessaris als ens locals". Per Budó "el sistema castiga el món local" i ha asseverat que aquestes dificultats "impacten en el dia a dia dels veïns i veïnes".
Per això considera que l'Observatori ha de servir per "donar visibilitat a les dificultats financeres i fer exercici de transparència". Es traccta d'una eina "de pressió, perquè el municipalisme no pot esperar més", ha afegit la presidenta de l'ACM. "Més que una eina de consulta, l'Observatori és una crida a l'acció del govern local que som els que ens toca gestionar les competències i les inconveniències".
Per la seva banda, el vicepresident primer de l'ACM i alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, ha explicat els vuit àmbits amb què es divideix el portal i ha afegit que "un dels objectius del pla de mandat és afrontar el finançament local". Una de les dades més rellevants és que en el món local, les despeses han crescut un 57% i els ingressos, només un 40%, des de 2013.
Reconèixer els ajuntaments com administracions majors d'edat
Les dades recollides en aquest observatori volen posar de manifest una qüestió que els representants de l'ACM han denunciat durant la roda de premsa de presentació. "És un greuge que als ajuntaments se’ns tracti com unes administracions menors d’edat i se'ns digui amb què hem de gastar els diners", ha denunciat Budó. Consideren que durant la pandèmia, quan les regles fiscals es van congelar, van ser capaços de gestionar correctament les finances locals. "S'ha demostrat que qui millor gestionar els recursos són els governs locals". Oliveras, a més, ha destacat que "en termes generals les finances municipals estan sanejades" però "ens hem de dotar del finançament adequat".
D'aquesta manera, la posada en marxa d'aquest portal ha de servir també per actuar a curt, mitjà i llarg termini, per poder garantir un millor servei a la ciutadania. Entre d'altres, destaquen la disposició del romanent, la tipologia de despeses, les regles fiscals, el repartiment de dèficit, o les compensacions, entre d'altres. "Són inconveniències perquè afecten els ciutadans".
L'Observatori en 10 dades
Per elaborar l'Observatori s'han recollit les informacions d'execució pressupostària lliurades a l'Estat i a la Generalitat pels mateixos ens locals. S'hi troben les dades clau d'una desena d'informes en profunditat sobre cadascun dels àmbits analitzats, els quals han comptat amb l'assessorament de la catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch.
El portal mostra la situació financera del conjunt de l’administració local del país de manera que a banda dels ajuntaments també s'inclouen diputacions, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades, mancomunitats, el Conselh Generau d’Aran i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Cal remarcar que només s’han tingut en compte les d’aquelles entitats de què es disposen dades de tot el període analitzat —entre 2013 i 2023—, per evitar distorsions.
De totes les dades analitzades, l'Observatori destaca vuit àmbits amb xifres destacades per entendre com s'estructura i quins efectes té el model de finançament actual a les administracions locals.
L’impost sobre les plusvàlues perd més de la meitat de la recaptació: les sentències judicials que limitaven l’impost sobre les plusvàlues i la reforma del tribut per part del govern espanyol del 2021 han fet minvar la recaptació del que anteriorment era el segon tribut municipal que més ingressos aportava. Amb la nova formulació, els ajuntaments catalans han passat dels més de 580 milions obtinguts per aquesta via, el 2019, a vora 350 milions, el 2023.
Es dispara la factura energètica: l’alça dels preus de les energies ha impactat directament en les administracions locals. La seva factura energètica i dels subministraments era força estable, fins a la pandèmia de la covid quan s’ha enfilat i, el 2023, les entitats locals de Catalunya ja hi van haver de destinar 510 milions d’euros, especialment a causa de l’increment del preu de l’electricitat, que se situa en el punt més car de l’última dècada.
El cost dels interessos es duplica: l’increment dels tipus d’interès ha tingut afectacions col·laterals i interessos del deute han passat dels 37 milions, el 2022, als 93 milions, el 2023, una xifra semblant a la que el conjunt d’entitats locals van destinar, l’any passat, a sanitat, mercats, biblioteques públiques o promoció i foment de l’esport, per exemple.
Increments salarials centralitzats amb caràcter retroactiu: estan acordats pel govern espanyol i tenen un efecte automàtic, de manera que quan arriben, dificulten la planificació pressupostària i limiten la seva autonomia.
Més de 2.700 milions en romanents congelats: les regles fiscals han tornat i això implica que les adminsitrcions locals tornen a tenir vetat l’accés als seus romanents, excepte per amortitzar deute i per a inversions en els àmbits que l’Estat decideixi i permeti.
Més de 600 milions en retallades per complir amb el superàvit del 0,2%: l'obligatorietat de complir amb aquest superàvit del PIB fa que el món local en surti perjudicat, ja que el tancament pressupostari del 2023 tot just es va situar en el 0,04% positiu.
El 72% de la població ja ha viscut a municipis amb austeritat obligada: entre 2013 i 2019 fins a 412 ajuntaments catalans van haver d’aprovar un pla economicofinancer acordat amb l’Estat, pel fet d’haver incomplert algun dels requisits del control dels objectius d’estabilitat.
A la cua en finançament de l’Estat a l’administració local: les administracions locals catalanes es troben entre les que reben menys transferències corrents, amb l’aplicació de l’actual sistema de finançament. En valors absoluts, se situen en el penúltim lloc en euros per habitant, però cauen a l’últim destacat si es pondera pel cost de la vida, ja que oferir un mateix servei no costa el mateix als ajuntaments d’arreu.
Els impostos municipals més elevats, per obtenir recursos: els ajuntaments catalans s’han de situar al capdavant en pressió fiscal per compensar el fet que les entitats locals catalanes se situen a la cua en transferències de l’Estat i així poder aconseguir els recursos necessaris per oferir els mateixos serveis a la ciutadania.
Transferències cada cop més condicionades: amb el pas dels anys s'ha passat de rebre el 87% al 82% de recursos a través de transferències no condicionades, cosa que permetia una millor planificació pressupostària i més autonomia per decidir-ne el destí.