Un 8 de novembre de fa tres anys (2021) s'aprovava el Reial decret llei sobre el nou càlcul de l'impost a les plusvàlues -el tribut municipal que es paga per l'increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d'un immoble. La nova normativa responia a la sentència del Tribunal Constitucional del 26 d'octubre, també del 2021, l'última i definitiva d'un seguit de pronunciaments judicials succeïts des del 2017 que anaven minant el tribut. El canvi de model, però, ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis, ja que els ajuntaments catalans han deixat de recaptar 500 milions anuals amb l'impost a les plusvàlues, que ha passat de ser el segon tribut local que més recursos aportava a caure fins al quart lloc.
Amb aquella reforma del 2021, el govern espanyol intentava salvar parcialment l'impost, n'ha fet minvar molt la recaptació, en el marc d'un model de finançament local amb 20 anys de vigència que necessita una reforma urgent. Fins i tot, l'abril del 2022, el Senat va aprovar una moció d'ERC -amb el suport de Junts i Cs- que demanava a l'executiu espanyol compensacions econòmiques als ajuntaments per la pèrdua d'ingressos que ja es preveia amb el canvi en el mètode de càlcul. Una reclamació coincident amb la d'entitats municipals com l'Associació Catalana de Municipis (ACM) que, tot i això, mai es va arribar a tirar endavant. La proposta del Senat va comptar amb les abstencions del PSOE, PP i PNB i preveia crear un fons extraordinari de 1.500 milions d'euros per compensar els ens locals.
Ara, quan es compleixen tres anys d'aquella sentència a la qual els ajuntaments es van haver d'adaptar a contrarellotge en ple tancament dels pressupostos per l'any següent, sabem que, amb la formulació actual, els ajuntaments catalans han passat dels més de 580 milions ingressats per aquesta via, el 2019, a vora 350 milions, el 2023.
Unes dades que es desprenen l'Observatori de Finances Locals que ha impulsat l'ACM. Una eina elaborada per Polis, -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes. Entre aquestes, l'impacte en la tresoreria dels ajuntaments amb l'aplicació del canvi de la normativa a les plusvàlues.
Recaptació potencial de 1.000 milions d'euros
De l'Observatori també se'n desprèn la recaptació potencial que tindrien els ajuntaments si no s'haguessin fet els canvis en les plusvàlues. En aquest sentit, l'any 2023, a Catalunya es van vendre més habitatges de segona mà i més cars que el 2019, de manera que els ajuntaments haurien d'haver obtingut quantitats superiors a partir de les plusvàlues. Així, si s'hagués mantingut la ràtio del 2019, abans de la reforma fiscal —i de la pandèmia, que genera biaixos—, s'haurien recaptat uns 740 milions amb aquest impost. En canvi, si s'hagués assolit el potencial original de l'impost, amb la ràtio anterior a les primeres sentències judicials, els ingressos s'haurien elevat fins a superar els 1.000 milions.
850milions d'euros que els ajuntaments haurien recaptat el 2023 sense la modificació de les plusvàlues
Atès que hi ha altres elements que afecten la recaptació, l'Observatori de les Finances Locals conclou que un escenari raonable apunta que, sense l'actuació dels tribunals i la modificació tributària, la recaptació s'hauria situat en un punt intermedi, al voltant dels 850 milions, el 2023. Uns 500 milions més dels que efectivament hi va haver.
Entre altres aspectes, aquestes estimacions tenen en compte l'evolució de les ràtios de recaptació per aquest impost en relació amb la quantitat i valor dels habitatges de segona mà venuts a cada municipi. Si fa deu anys n'hi havia prou amb 14 euros en aquestes transaccions per recaptar un euro amb aquest tribut, a partir del 2017 -amb les primeres sentències contra el tribut- ja eren 20 euros i l'any 2023 aquesta xifra va ascendir fins als 44 euros. Aquesta tendència evidencia com ha disminuït el potencial de l'impost per decisions alienes a les entitats locals, sense que l'Estat hagi habilitat cap fórmula per compensar-les.
Un impost variable segons els municipis
En general són especialment els ajuntaments de l'entorn de Barcelona aquells que recapten majors quantitats d'ingressos per aquesta via, ja que és on el valor dels habitatges creix més, per bé que en altres municipis més llunyans i sovint turístics també ocorre un fet similar. El cost de l'habitatge també és habitualment més alt als municipis grans de manera que a l'Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments de localitats a partir de 20.000 habitants són aquells on més ha caigut la recaptació per habitant d'aquest impost, els darrers anys.
Tal com es pot apreciar en el mapa, municipis del Vallès Occidental, el Maresme o el Baix Llobregat són els més afectats per aquest canvi de normativa. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès han vist reduït els seus ingressos en -166,6 euros per habitant, dels 14 milions anuals, el 2019, a tancar en negatiu el 2023 per haver de retornar liquidacions ja cobrades. També baixa molt a Castellbisbal (-109), Viladecavalls (-91), Begues (-82), o Castelldefels (-94). També a Barcelona (-57,6), o Sitges (-104), Mura (-88), Tiana (-175) o Sant Cebrià (-125). L'efecte arriba a municipis més petits però amb un alt component turístic com Campelles (-326) o Ribes de Freser (-125) al Ripollès; Bolvir (-978), Ger (-142) o Guils de Cerdanya (-136); Sarroca de Ballera al Pallars Jussà (-166) o Vilamalla (-179), Regencós (-151) a l'Alt i Baix Empordà.
Així doncs, el canvi de càlcul en l'impost de les plusvàlues ara fa tres anys ha suposat una forta estocada en la capacitat fiscal dels ajuntaments. Un fet que, sumat al retorn a regles fiscals com ara la impossibilitat de gastar els romanents o l'obligatorietat de tancar l'exercici amb superàvit, o a l'increment de la factura energètica o dels interessos, entre d'altres, ha fet mobilitzar el món local per exigir un nou sistema de finançament pels ajuntaments.
