Poder disposar de més recursos és una demanda històrica dels ajuntaments, especialment perjudicats per l'actual model de finançament i per una legislació estatal que els limita l'autonomia. Les entitats locals catalanes són les més mal finançades de l'Estat, amb només 473 euros per habitants, molt per sota de l'Aragó, amb 796, o Extremadura, amb 678, segons dades de l'Observatori de les Finances Locals de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El model de finançament es va fer el 2004 i, 20 anys després, ha quedat obsolet i ja no respon a les necessitats dels ens locals. El món local reclama una actualització del model per deixar enrere els dèficits dels últims anys. En una legislatura marcada per la reforma del finançament autonòmic, que el Govern del PSC ha pactat amb ERC i que s'haurà de negociar a Madrid, com queda la situació dels ajuntaments i diputacions?
L'ACM ja mira de pressionar perquè aquesta sigui la legislatura, també, del finançament local. El context hi ajuda. L'entitat, presidida per Meritxell Budó, de Junts, i acompanyada dels seus vicepresidents, d'ERC i el PSC respectivament, s'ha reunit aquesta setmana amb el president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, per reclamar al Govern una nova llei de governs locals (que hauria de definir els àmbits de competència dels ajuntaments) i de finançament local (que dota de recursos les competències).
El vicepresident de l'entitat municipalista, el republicà Jaume Oliveres, apuntava en una entrevista amb aquest diari, que no es pot deixar passar l'oportunitat i cal "aprofitar la conjuntura" per obrir el meló dels recursos que reben els ajuntaments. "Hem de prémer l'accelerador amb la reforma de la hisenda local", remarca. Oliveras, però, sosté que les dues reformes, la del finançament autonòmic i la del finançament local, han de transitar "en paral·lel". "Hi ha punts de connexió, però són dos debats paral·lels i autònoms", apunta.
La principal relació entre el finançament singular i el finançament local és que, si la Generalitat disposa de més recursos, en podrà destinar més a les administracions locals. "Si millorem el finançament de Catalunya, podrem millorar el dels ajuntaments", assenyala Xavier Amor, secretari de Governs Locals, en declaracions a Nació. És la mateixa tesi que sostenen al Departament d'Economia, encarregats de negociar les millores del finançament. A l'acord d'investidura subscrit entre PSC i ERC no hi ha cap referència al finançament dels ens locals. Fonts del Ministeri d'Hisenda consultades sostenen que les dues negociacions són carpetes "separades", però amb "punts de connexió". El punt de trobada és precisament que la millora dels recursos de Catalunya pot servir per incrementar els dels ens locals.
Compromís del Govern per augmentar els recursos del món local
Amor, que ha estat alcalde de Pineda durant 16 anys, comparteix la reivindicació històrica del món local. "Tenen raó, s'ha legislat sense tenir en compte els ajuntaments", admet. Davant d'aquesta realitat, el Govern, que es reivindica com a "municipalista", aspira a poder elaborar una llei de Governs i Finances Locals, però el secretari admet que és una legislació "complexa". Aquest novembre, es crearà un equip d'experts per analitzar la feina feta fins ara. En els pròxims 10 mesos, el Govern aspira a tenir els primers documents d'una feina que es vol fer de la mà dels ajuntaments i les entitats municipalistes. Hi ha un consens ampli al Parlament sobre la necessitat de fer una llei de governs locals i millorar el finançament de les administracions més properes al ciutadà.
El Govern es mostra predisposat a augmentar els recursos del món local, però avisa que és clau tenir pressupostos el 2025. El secretari Amor detalla que es vol incrementar el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) dels actuals 250 milions d'euros fins als 500 milions d'euros. També es vol augmentar el percentatge de cofinançament dels projectes, de tal manera que en aquells municipis més petits sigui la Generalitat qui assumeixi pràcticament la totalitat de la inversió. Així mateix, Amor també remarca la voluntat d'augmentar un 5% el fons de cooperació. Una altra via per augmentar els recursos de l'administració local és a través de les taxes i impostos, però el cert és que els ajuntaments catalans són els que tenen uns tipus més elevats (precisament per mirar de revertir l'infrafinançament que pateixen per part de l'Estat).
ERC interpel·larà al Govern sobre l'infrafinançament
El finançament local serà un dels debats dels pròxims mesos. ERC ja ha demanat la compareixença de l'ACM a la Comissió d'Afers Institucionals per explicar l'infrafinançament que pateix el món local. Segons ha pogut saber Nació, també portarà una interpel·lació al Govern sobre el finançament local al ple d'aquesta setmana. En la línia del que van treballar quan eren al Govern, plantegen una llei de Finances Locals en què els ajuntaments puguin participar dels tributs de la Generalitat, com explica l'exvicepresidenta i ara diputada, Laura Vilagrà, en declaracions a aquest diari. "És una bona línia per millorar el finançament via Generalitat", explica. Abans, però, cal desenvolupar el finançament singular, que té com a objectiu que la Generalitat pugui recaptar i gestionar tots els impostos. "La Generalitat tingui més recursos, si no estarem repartint misèria", sosté Vilagrà.
El problema de fons, però, és a l'Estat. El gruix dels recursos dels ajuntaments arriba via transferències estatals i les lleis dels darrers anys així com algunes sentències judicials han perjudicat especialment el món local. ERC reclama que l'Estat no es quedi tota la capacitat d'endeutar-se en detriment de la Generalitat i els ajuntaments, que només poden endeutar-se fins al 0,2% del PIB. "És una distribució injusta", denuncia Vilagrà. Els ens locals tampoc es poden gastar els romanents. Amb el retorn de les regles fiscals, el 2024, les administracions tornen a tenir vetat l'accés a aquests estalvis, sempre que no sigui per eixugar deute. Les administracions locals catalanes acumulen uns 2.700 milions d'euros que estan congelats. ERC també reclama compensacions a l'Estat per les plusvàlues després de la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar l'impost.
L'altre soci de la investidura, els comuns, també identifiquen la situació d'infrafinançament com un problema que cal resoldre. De fet, l'acord subscrit amb el PSC per a la investidura recull la necessitat d'abordar una llei de governs locals i una altra de finances locals, precisament per concretar quines competències tenen els ajuntaments i els recursos per poder exercir-les. Tot just aquesta setmana, el partit de Jéssica Albiach ha registrat una proposició de llei per dotar els ajuntaments de "més autonomia financera". Consultats per aquest diari, Junts no ha volgut parlar d'aquesta qüestió. En el seu programa electoral, però, sí que apareix la necessitat de donar suport als municipis, i això passa entre altres qüestions per "l'adequat finançament del món local".
Unes transferències cada cop més condicionades
Al finançament local s'hi afegeix un altre problema, que és el de les transferències cada vegada més condicionades. Segons dades de l'Observatori de les Finances Locals, fins l'any 2019, un 87% de les transferències que rebien les administracions locals per part de la Generalitat, l'Estat i l'exterior eren no condicionades. Això permetia més bona planificació pressupostària i més autonomia per decidir el destí dels ingressos. Actualment, aquest percentatge ha caigut fins al 82% i han crescut les transferències condicionades fins al 7,8% del total, sobretot en detriment de les no condicionades que arribaven de l'Estat. "Les transferències no haurien de ser condicionades, els ajuntaments els haurien de poder destinar a les inversions que vulguin", sosté Vilagrà. Els ajuntaments, una vegada més, reclamen més recursos i el debat sobre el finançament singular pot ajudar a posar sobre la taula mesures per millorar la situació dels municipis del país.
En el debat del finançament local són determinants les lleis que va aprovar l'exministra d'Hisenda Cristóbal Montoro, durant el govern del PP i en plenes retallades. El PSOE es va comprometre a derogar aquesta "cotilla", que limita el marge d'actuació dels alcaldes, però encara no ho ha fet. Es tracta de la llei d'estabilitat pressupostària, aprovada l'any 2012 amb majoria del PP, que limita la despesa de les administracions i tampoc s'ha modificat, malgrat que l'any 2020, arran de la pandèmia, van quedar en suspens les regles fiscals per a les comunitats i entitats locals. La llei de sostenibilitat de l'administració local, impulsada arran de la crisi de 2008 i per complir les ordres europees, també és una de les que ha posat en peu de guerra els ajuntaments.