Fer una proposta catalana per millorar el finançament local. Aquest és l'objectiu que té l'Associació Catalana de Municipis (ACM) pels pròxims anys. I el primer pas per fer-ho ha estat l'Observatori de les Finances Locals, una eina elaborada per Polis -empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que permet fer una fotografia amb dades de l'evolució de les hisendes dels ajuntaments els últims anys i divulgar quins han estat els principals problemes de tresoreria. En una entrevista amb Nació, el vicepresident de l'ACM i alcalde del Masnou per ERC, Jaume Oliveras, defensa que cal tractar els ajuntaments com unes administracions de primera, limitar el pes de les transferències condicionades i deixar marge per invertir els romanents de tresoreria en benefici de la ciutadania. Aquest dimecres la presidenta de l'ACM, Meritxell Budó, acompanyada d'Oliveras i l'altre vicepresident de l'entitat, el socialista Xavi Paz, es van reunir amb Salvador Illa per traslladar-li aquesta demanda i enfortir els mecanismes de col·laboració amb el món local.
Com defineix l'Observatori de les Finances Locals i per què s'ha creat?
L'Observatori es basa en dos objectius. D'una banda, tenir una fotografia amb dades de la situació del finançament dels ajuntaments catalans els últims deu anys. I, de l'altra, ser un instrument per articular les propostes per revisar tot el sistema de finançament local. El conjunt de les dades ens aporta una informació molt valuosa per part de l'empresa Polis, a partir de la informació pública de la Generalitat i el Ministeri d'Hisenda.
Fa 20 anys que es va posar en marxa el model de finançament local, per què consideren que és un caduc i obsolet? Què ha canviat?
El model de finançament local mai ha estat mai ben solucionat. El nivell de despesa pública municipal és molt petit mentre el de l'estat espanyol s'ha anat reforçant. Arrosseguem problemes estructurals que venen de lluny. Al mateix temps, s'han generat problemes nous fruit de la situació de postpandèmia i amb conflictes internacionals que han aguditzat qüestions com ara l'increment de la despesa de subministraments i dels interessos del deute. I aquí se li suma l'efecte de la modificació del càlcul de les plusvàlues en la recaptació de l'impost.
A la presentació de l'Observatori de les Finances Locals van dir que ha de servir també per denunciar que els ajuntaments estan tractats com a menors d'edat. En quin sentit?
Reclamem el reconeixement de la majora d'edat perquè els ajuntaments patim un excés de tutela. Això és un dels aspectes que hem de treballar per aconseguir augmentar les transferències incondicionades per decidir nosaltres a què destinem els diners. Hem de tendir a disminuir el pes de les subvencions i augmentar el de les transferències directes o els contractes programa. I ho podem fer perquè hi ha els mecanismes de control: les intervencions municipals, les sindicatures de comptes.
També parlen d'un punt d'inflexió durant la pandèmia, quan es van congelar les regles fiscals. Què es va demostrar durant aquest període?
Quan vam poder disposar dels romanents, es va fer de forma correcta perquè el nivell de romanents s'ha mantingut. Durant aquest període, vam demostrar que els ajuntaments els han gestionat de forma responsable i amb prudència. P per això considerem que ens mereixem i necessitem disposar dels ingressos que generem.
"La Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local és una llei obsoleta que s'hauria de derogar"
Sobretot es refereixen a la LRSAL, una de les lleis dels governs de Rajoy. Hauria de derogar-se?
La Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local és una llei obsoleta que s'hauria de derogar. Això no vol dir que no hi hagi mecanismes de control, però aquesta llei ens ha tenallat en molts aspectes als ajuntaments. A més a més, l'excés de burocràcia que generen determinades obligacions que tenim a l'hora de gestionar els nostres recursos l'únic que fa és alentir la gestió dels ajuntaments.
Diuen que aquest Observatori ha de servir per començar a canviar el model de finançament amb accions. Quines?
Hem de definir un nou model, però no podem esperar a tenir-ho tot, sinó que hem d'anar avançant en algunes coses com ara el diferencial produït amb el canvi d'impost de la plusvàlua o el creixement dels salaris públics. Que ens sembla molt bé que pugin, però ho decideix una administració (l'estat espanyol) i ho paga una altra (els ajuntaments). Estaria bé que qui decideix els augments salarials contribueixi en aquest pagament a través d'augmentar els ingressos de l'Estat o qualsevol altra fons extraordinari.
Com hauria de ser el nou model de finançament local?
Ha d'afrontar la revisió del sistema impositiu local, que en bona mesura depèn de l'estat espanyol, anar cap a un sistema de transferències directes i incondicionals, agilitzar tots els processos administratius ciompensar la pèrdua de capital pel canvi en l'impost sobre les plusvàlues, entre d'altres aspectes.
Amb què es veuria beneficiada la ciutadania amb aquest nou model de finançament que defensen?
Si volem un finançament més just pels ajuntaments és per donar millors serveis públics i això és el nostre deure.
També denuncien que un dels fets que limiten la capacitat de finançament dels ajuntaments són les anomenades competències sobrevingudes.
Tenim serveis que prestem els ajuntaments que estan insuficientment finançats –i això depèn de la Generalitat-, com ara les oficines locals d'habitatge o els contractes programa. Però també ens trobem amb les competències impròpies, és a dir, allò que assumim com a administració més pròxima a la ciutadania. Un exemple serien les polítiques de manteniment de les escoles, que les fem, però no ens tocaria. Potser s'ha de revisar el sistema de competències, però aleshores això hauria d'anar acompanyat de més recursos.
De quina manera s'ha d'articular aquest nou model tenint en compte la varietat municipal que hi ha a Catalunya?
Aquest és un problema important i tenim una realitat molt asimètrica, a Catalunya i també a la resta de l'estat espanyol. Hi ha un finançament especial a partir de 75.000 habitants i tot això s'ha de replantejar. Ara, precisament, es tirarà endavant la proposta de llei de l'Estatut de Municipis Rurals, però ha d'anar acompanyada de recursos. Han de ser sistemes flexibles que abordin aquestes complexitats, com ara urbanitzacions o nuclis agregats.
La situació financera dels ens locals és especialment difícil des d'aquest 2024, amb el retorn a les regles fiscals que els obliga a tancar l'any amb un superàvit del 0,2% del PIB. Què necessiten els ajuntaments, en aquest sentit?
Això creiem que és una mesura absurda que ens complica el tancament anual. El que necessitem és acabar amb equilibri pressupostari, no necessàriament hem de tenir superàvit. Són diners que no podrem gastar i aquesta mesura restrictiva va en contra de donar determinats serveis a la ciutadania. A més, tal com es recull en l'Observatori, per complir amb aquest horitzó caldria fer un reajustament de 623 milions d'euros.
"Creiem que obligar als ajuntaments a tancar l'any amb un superàvit del 0,2% del PIB és una mesura absurda"
Amb la reforma fiscal s'ha perdut la meitat de la recaptació per un canvi en el càlcul en les plusvàlues. Fins a quin punt ha perjudicat aquesta reformulació als ajuntaments?
Ha perjudicat força perquè s'han reduït els recursos amb els quals comptaven els ajuntaments. En aquest sentit, l'informe recull que amb l'augment de la compravenda dels últims anys, quan s'ha reactivat el mercat, els ingressos del 2023 que han estat de 347 milions d'euros podrien haver estat molt superiors (arribant als 1.000 milions). Per tant, hem deixat d'ingressar molts diners que no s'han substituït.
Pel que fa al context socioeconòmic, com s'hauria d'abordar en un futur model de finançament?
A mesura que puguem disposar dels romanent o rebre més transferències directes, evitarem demanar més préstecs, que també fem servir per inversions. Els nivells d'endeutament dels ajuntaments estan amb unes xifres molt bones, però el preu dels subministraments ha incrementat i els interessos gairebé s'han triplicat els últims anys. De l'Observatori es desprèn que, l'any 2022, els ajuntaments van destinar 37 milions d'euros a pagar interessos, mentre que el 2023 la xifra ha ascendit fins als 93 milions.
Com s'han d'articular aquestes mesures fora de l'ACM?
A partir de l'instrument de l'Observatori, hem començat a parlar amb la Federació de Municipis de Catalunya perquè volem que les propostes que surtin d'aquí les assumeixi el conjunt del municipalisme. És bo també compartir-ho amb la majoria de les forces polítiques per anar amb unes propostes tan unitàries com sigui possible, per aconseguir aquests canvis. Creiem que la conjuntura pot ser favorable –si no hi ha novetats a curt termini- i, per tant, ara és el moment de prémer l'accelerador amb la reforma de la hisenda local.
Diria que han rebut un retorn positiu del món municipal?
Jo crec que sí. La majoria de partits que gestionem la majoria de municipis de Catalunya compartim els mateixos objectius.
Quin ha de ser el paper dels alcaldes en aquesta reforma que plantegen?
Han de tenir un paper clau. Cada municipi ha d'explicar als seus veïns què pot comportar un major finançament local. A l'estudi es veu molt clar, quan es comparen els euros per habitant per cada comunitat local. A Catalunya les administracions locals reben 473 euros per habitant, molt per sota de l'Aragó, amb 796, o Extremadura, amb 678. Això comporta que la pressió fiscal a Catalunya és més alta.
El model de finançament local és una competència essencialment de l'Estat. Tenen previst fer extensiu a altres zones els canvis que reclamen des de Catalunya?
Tenim prevista una reunió amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, però el que és important és que a Catalunya anem alhora i plantejarem el que correspongui a la Generalitat i a Madrid.
Com encaixa la reforma del finançament local amb l'autonòmic?
Són camins paral·lels, però són debats que no ha d'interferir l'un amb l'altre. Evidentment, ha d'haver-hi elements de connexió, però són dos camins paral·lels i autònoms.
Com afecta, doncs, la conjuntura política?
La conjuntura política, si no hi ha canvis sobtats, pot ser favorable i això és el que hem d'aprofitar més que mai. Aquest mandat, el tema central és el finançament local perquè estem al límit de la situació i tenim l'obligació d'abordar-ho aquests pròxims anys. No som una administració subsidiària de ningú i el canvi del model de finançament és un pas per al reconeixement de l'autonomia local dels ajuntaments a l'hora de gestionar els recursos.