Els ajuntaments catalans són els més mal finançats de l'Estat. Així ho constata l'Observatori de les Finances Locals, un portal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) elaborat per Polis. Segons dades del Ministeri d'Hisenda i la Generalitat, les administracions locals catalanes se situen en la penúltima posició, lleugerament per sobre de les del País Valencià. Si això es pondera pel cost de la vida, més alt a Catalunya que en altres territoris, s'enfonsen a l'última posició, amb 473,4 euros per habitant. Se situa per sota del País Valencià, amb 552,6 euros per habitant, i Galícia, amb 540,7. La primera posició és per l'Aragó, amb 796,2 euros per habitant, seguit d'Extremadura, amb 677,9.
Aquests resultats, que computen les transferències corrents abonades pel govern espanyol, no tenen en compte l'Ajuntament de Barcelona, que té un model de finançament singular i, per homogeneïtzar càlculs, també en queden excloses la resta d'ajuntaments de capitals autonòmiques. Tampoc s'inclouen els territoris forals o insulars, amb característiques pròpies, i les comunitats uniprovincials —sense diputacions—. Alhora, s'ofereix també la dada ponderada pel cost de la vida perquè el cost d'oferir un servei no és equivalent arreu de l'Estat. Catalunya, per exemple, és el territori més car per viure d'entre els que s'han analitzat, un 6,4% superior a la mitjana, i 30 punts per sobre de Castella-La Manxa o Extremadura. Amb tot això, les entitats locals catalanes són les més infrafinançades de l'Estat, com mostra el gràfic que podeu consultar a continuació.
En una legislatura amb la reforma del model de finançament -autonòmic, no local- com a pedra angular després del pacte entre el PSC i ERC, els ajuntaments també alcen la veu perquè es resolguin situacions que s'arrosseguen des de fa anys. El Govern ha començat a fer passos per desplegar l'acord d'investidura, amb la mirada posada també en l'aprovació dels pressupostos. És en aquest context que torna a aparèixer una denúncia que fa anys que dura: la de l'infrafinançament de les administracions locals, com són els ajuntaments i les diputacions. El model de finançament municipal va ser aprovat fa dues dècades i ha quedat obsolet per donar resposta a les necessitats actuals. El model, com també passa amb el sistema de repartiment autonòmic, no té en compte el cost de la vida en cada territori a l'hora de calcular les necessitats i fer les transferències de l'Estat, i això perjudica especialment l'administració local catalana.
Les diputacions, les més castigades
Quan es va dissenyar el model de finançament local, l'any 2004, no es va definir un model concret per a les diputacions, que reben unes transferències que no responen a unes necessitats concretes. Si diferenciem entre els recursos transferits a ajuntaments i diputacions, són les entitats supramunicipals les que en reben menys. I, de nou, les diputacions catalanes són les més castigades. Com es pot veure al gràfic que hi ha a continuació, les diputacions del país reben només 153 euros per habitant, a la cua de la resta de comunitats autònomes, per sota d'Andalusia, amb 189 euros, o el País Valencià, amb 198. La primera posició l'ocupa Extremadura, amb 330 euros per habitant, i Castella i Lleó, amb 323. Fins i tot si es comparen les diputacions de províncies en relació amb la població que viu en municipis petits —els que reben més suport d'aquestes administracions—, les catalanes continuen apareixent infrafinançades.
Més impostos per contrarestar l'infrafinançament
Per contrarestar aquest infrafinançament per part de l'Estat, la resposta dels ajuntaments és apujar aquells impostos sobre els quals tenen competència. De fet, l'administració local catalana se situa al capdavant del rànquing en tipus fiscals més elevats, com es pot veure en el tercer gràfic. Pel que fa a l'IBI, el principal tribut local, els ajuntaments catalans apliquen un tipus mitjà del 0,69%. És el tipus més alt de tot l'Estat, per damunt del 0,67 del País Valencià i a molta distància del 0,49% de Cantàbria, que se situa en l'última posició. En l'Impost a les Activitats Econòmiques (IAE), Catalunya se situa en segona posició, amb un coeficient de situació mitjà de l'1,72% i per darrere de Múrcia (1,76%). I en l'impost de circulació, també se situa en segona posició, amb un coeficient d'increment mitjà de l'1,57%, també per sota de Múrcia (1,65%).