El Partit Popular de Terrassa ha portat sistematicàment als plens municipals la necessitat d'instal·l ar càmeres de vídeovigilància a espais urbans força freqüentats. Els populars consideren que seria una bona mesura per lluitar contra la inseguretat ciutadana, però des de l'equip de govern sempre s'ha respost que no era una solució

Carme Labòria (tinenta d'alcalde de Planificació i territori)

L’espai públic és el lloc comú de tota la ciutadania, on es teixeix ciutat i es defineix el seu caràcter. Un lloc de relació i d’identificació on, en definitiva, s’acaba configurant la cultura d’aquesta comunitat. En aquest sentit, la qualitat de l'espai públic es podrà avaluar sobretot per la intensitat i la qualitat de les relacions socials que facilita, per la seva capacitat d'acollir i barrejar diferents persones i comportaments, i per la seva capacitat d'estimular la identificació simbòlica, l’expressió i la integració cultural. L'espai comú suposa, més enllà del concepte tradicional de domini públic, ús social, individual i col·lectiu, i diversitat d'activitats.

És responsabilitat de l’administració, de l’ajuntament en concret, oferir les condicions perquè aquest espai públic, que esdevé un espai d’ús comú, de convivència, de coexistència d’usos diversos, de vida en si mateix, doni cabuda a totes les persones, garantint la convivència i l’ús racional i pacífic d’aquest espai.

Parlar de seguretat és parlar d’un concepte força imprecís i, per definició, relatiu. La seguretat, entesa com la seguretat de les persones, de la població, és una qüestió molt àmplia, que va més enllà del que podríem relacionar amb la presència o no de
delinqüència.

I és que la seguretat també té altres vessants, relacionats amb la convivència de què parlàvem, i les seves derivades, com l’incivisme o, fins i tot, la qualitat ambiental.
Actualment les dades objectives dels successos que es produeixen a la nostra ciutat, i més concretament, a places i parcs públics, amb afectació a persones i béns, no reflecteixen una concentració d’incidències greus que ens puguin fer pensar en una manca de seguretat. Molts d’aquests incidents es concentren en desperfectes al mobiliari públic, com bancs de fusta, arbrat, jocs o grafits. Estem parlant de danys i de deslluïments de béns mobles, d’actes incívics, que malgrat que requereixen d’accions de control i de sensibilització, no afecten la seguretat de les persones. L’incivisme es pot definir com petites faltes o infraccions que poden donar lloc a sensació de desordre, i potser fins i tot d’inseguretat, però es tracta només d’una percepció.

Amb patrulles al carrer i una policia que actuï més orientada a la resolució de problemes (policia comunitària) i de conflictes és com pensem que s’han d’afrontar aquest tipus de situacions. La policia també fa una tasca important de prevenció, amb un patrullatge actiu sobre el territori i interrelacionant-se amb els ciutadans per incorporar a la seva agenda operativa les demandes d'aquests.

D’aquestes dades objectives també se'n desprèn que ni en jardins ni places en particular, ni a Terrassa en general, hi ha hagut increment d’aquests tipus d’actes incívics al llarg dels darrers anys; les dades comparatives amb d’altres poblacions de característiques similars ofereixen resultats semblants.

Les millors polítiques de seguretat estan basades en la proximitat i la interrelació entre els diferents actors de l'espai públic i en una normativa de convivència acceptada; per això, també és molt important la col·laboració ciutadana pel que fa a l’ús i gaudi d’aquest espai. La coresponsabilitat és el millor camí.

Alejandro Rodríguez (PP)

Segur que trobarà interessant, estimat lector, que comenci amb unes, més que destacables, dades objectives i públiques: Durant l’any 2012 l’Ajuntament de Terrassa va destinar 53.283,50 € per reposar tots aquells contenidors d’escombraries que es van cremar durant aquell any. Aquell mateix any, a més, l’Ajuntament de Terrassa va destinar més de 47.000 € a l’enllumenat públic i uns 10.000 € aproximadament en concepte de senyalització vertical com a conseqüència del vandalisme i l'incivisme a la nostra ciutat. Doncs bé, dir que va ser l’Ajuntament de Terrassa qui va destinar aquests calerons és més un eufemisme polític i tècnic que una realitat. Aquests euros han sortit de la butxaca de vostè, de la meva, i de la de tots els veïns de la nostra ciutat.

M’agradaria poder-li donar les dades més recents corresponents a l’any 2013, però lamentablement l’Ajuntament de Terrassa (ara sí) encara no ens les ha facilitades, tot i que les vam demanar al gener (potser no tocaria parlar tant d'opendata i opengoverment i començar a treballar de valent en aquest sentit).

Alguns ciutadans formularan la raonable pregunta: Terrassa és una ciutat insegura? La resposta és no. I amb aquest tema hem d’intentar ser responsables, seriosos i nosaltres com a oposició, els primers.

Ara bé, això no vol dir que caiguem en la temptació de no seguir treballant per intentar millorar la neteja, la imatge, el civisme i la sensació (un concepte important) de seguretat de la nostra estimada ciutat.

I és aquí on des de el Partit Popular de Terrassa demanem més contundència i fermesa al govern bipartit d’esquerres, el qual en ocasions i en temes com el que ens ocupa mostra una actitud excessivament condescendent.

Els que governen a Terrassa (PSC i ICV) s’agafen a l’argument permanent que els nostres carrers mostren un índex de brutícia, incivisme i inseguretat estàndard (és a dir: normal) i, per tant, susceptible de ser suportat en silenci per nosaltres, els ciutadans. No obstant això, aquesta no és la percepció real que tenim els que trepitgem diàriament els nostres carrers i barris (parlin amb els veïns de Ca n’Anglada, amb els que viuen al voltant de la plaça de la Inmaculada al barri d’Ègara o amb els usuaris nocturns del Parc de Vallparadís, per citar-ne alguns exemples). L’altre argument del nostre alcalde i del seu equip de govern és la privacitat.

Segons el PSC i ICV, les càmeres de videovigilància vulneren la intimitat dels ciutadans i, per tant, no és preceptiu instal·lar-les. Un argument més que curiós quan a la nostra estimada, i en el passat plena de vida, rambla d’Ègara, l’Ajuntament no va dubtar ni un moment a instal·lar-hi totes aquelles càmeres necessàries per tal de sancionar els infractors que circulaven en vehicle privat als trams prohibits, fonamentalment persones de fora de Terrassa que ens vénen a visitar o que hi vénen per motius laborals (l'any 2012, de les més de 28.000 multes per circular per la Rambla, més de 23.000 eren de persones de fora).

No tingui cap mena de dubte que, des de la formació política del Partit Popular de Terrassa, continuarem escoltant els nostres veïns, argumentant i demanant totes aquelles mesures per tal que la nostra ciutat surti dels estàndards normals d’incivisme i inseguretat i sigui, també en aquest àmbit, un referent a escala autonòmica i estatal.