La Diputació de Barcelona ha fet balanç del cim de la Mola un any després del tancament del restaurant. Entre les dades que s'han presentat, destaca que des de llavors, l'afluència de visitants s'ha reduït un 21% i això, segons l'ens, ha contribuït a la recuperació progressiva de l'entorn. En aquest sentit, la Diputació ha tancat definitivament el debat sobre la possibilitat d'un futur restaurant al cim: "No hi serà segur", ha dit el diputat de l'Àrea d'Espais Naturals, Xesco Gomar. Gomar ha exposat que durant aquests mesos han fet diferents estudis que corroboren que la instal·lació d'un restaurant al cim de la Mola és "insostenible".
En aquest sentit, ha explicat que els estudis han dit que al cim només s'hi poden implantar plaques solars en una zona de 20 metres quadrats i això "és equivalent a una quantitat d'energia que, en cap cas, és compatible amb les dimensions d'un restaurant". Alhora, assegura, també caldria tenir una central depuradora. A canvi, però, Gomar ha assegurat que el pla de la Mola preveu que hi hagi un espai d'aixopluc per als visitants on podran menjar-hi però sense haver-hi cap espai de restauració. Així, el que era l'antic menjador es convertirà amb un mirador. També tenen previst instal·lar-hi uns lavabos secs.
Una de les accions que ja s'està executant és precisament la de la sala Mirador, que es reformarà per ubicar-hi una exposició permanent sobre el cim i el conjunt històric del monestir de Sant Llorenç del Munt. La mostra explicarà la història del monestir, les modificacions que ha patit i l'ocupació, recuperació i ús civil d’aquesta icona del Parc Natural. Està previst que l’exposició es pugui visitar a l’estiu.
Reordenar els accessos
Entre els treballs que s'estan fent dins del pla d'accions valorat en 700.000 euros hi ha "l'endreça" dels accessos des de Matadepera i estudiar si cal habilitar més espais i evitar així problemes de circulació a dins del municipi. Malgrat la baixada de visitants, des de la Diputació s'assegura que "encara hi ha molta gent interessada en pujar el cim i és la nostra obligació mantenir aquestes xifres o augmentar-les, sempre que es puguin distribuir durant tota la setmana i no només en caps de setmana i festius".
El projecte de reforma i conservació de la Mola va iniciar-se a principis del 2024 i està previst que finalitzi el primer trimestre del 2027. Fins ara, la Diputació ja ha dut a terme diferents actuacions com ara els treballs de desmantellament i buidatge d'espais de la zona de restauració o el manteniment de l'estació depuradora d'aigües residuals. La darrera fase serà l'execució de les obres d'infraestructures amb la posada en marxa de la producció d'energia amb fonts renovables; la captació i emmagatzematge d'aigua de boca; el sistema de depuració de residus; i el condicionament i millora de l'entorn del cim, els camins i els sistemes de transport.
La Mola, en context
El cim de la Mola és el punt més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situat a 1.103 metres d'altitud i dins del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental). El conjunt monumental de la Mola se situa en una superfície de sòl protegit, d'alt interès arqueològic i paleontològic. Des del tancament del restaurant, el cim de la Mola compta amb un servei d'informació, control i atenció al visitant i també un servei de vigilància durant les hores centrals del dia.
L’indret alberga el monestir benedictí de Sant Llorenç (s. XI), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1983. El conjunt monumental, de 946 metres quadrats, està format per l’església, la galilea i l’antic edifici de l’hostatgeria i ha acollit els serveis de restauració, d’informació i de divulgació cultural i ambiental. Per arribar al monestir, s’hi pot anar per tres vies principals: camí dels Monjos (3,2 quilòmetres amb un desnivell de 400 metres); camí de Can Robert/Can Pobla (2 quilòmetres amb un desnivell de 275 metres); i des del coll d'Estenalles (6 quilòmetres amb un desnivell de 420 metres). No s'hi pot accedir amb vehicle motoritzat.