La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de vuit anys i nou mesos de presó imposada per l'Audiència Nacional a un home pels delictes de proposició d'homicidi del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dipòsit d'armes de guerra. L'acusat, veí de Terrassa, va expressar les seves intencions homicides en missatges a través de l'aplicació de Whatsapp el setembre del 2018. Segons els fets provats, l'acusat es va integrar en un xat de Whatsapp anomenat "Terrassa per Espanya" en el qual, va mostrar el seu absolut desacord amb l'exhumació de les restes mortals de Francisco Franco del Valle de los Caídos.

L'home mostrava el seu rebuig a la política governamental i reivindicava el passat franquista. A mesura que passaven els dies va començar a centrar-se en la persona de Pedro Sánchez, “atès que representava com a president del govern la línia política que detestava i expressant la seva idea de posar fi a la seva vida com a forma de produir un canvi de rumb a la vida política espanyola”, afegeix el relat de fets. "Al Sánchez cal caçar-lo com una banya (cérvol) i posar el cap a la xemeneia. Tants caçadors a Espanya i cap té collons. Només maten pobres animalets que no trenquen Espanya, a aquest cal caçar-lo", va escriure el 19 d'agost de 2018.

El 12 de setembre, es va posar en contacte per privat per Whatsapp amb la coordinadora d'un partit polític del Vallès, amb la creença que disposaven de capacitat per proporcionar-li mitjans i contactes que l'auxiliessin en la materialització del seu propòsit mortal. La formació política en qüestió, però, no compartia el seu propòsit i no va prestar ajudar-lo, indiquen els fets provats.

Als missatges, on demanava una entrevista personal, deia: "Necessito alguna ajuda i han de ser patriotes. Per això no es pot parlar més que personalment. Soc un franctirador i amb un tret precís s'acaba el Sánchez. Abans que enfonsi del tot Espanya". La seva interlocutora, que, d'acord amb la sentència, "havia captat la resolució de l'acusat de donar fi a la vida del president Sánchez ", va posar en coneixement dels Mossos de la comissaria de Rubí els missatges.

L'home va ser detingut i al seu habitatge familiar de Terrassa es va trobar un arsenal d'armes. El Suprem ha rebutjat el recurs de l'acusat i ha confirmat la sentència de la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional, que el va condemnar a cinc anys de presó per delicte de dipòsit d'armes de guerra i tres anys i nou mesos per delicte d'homicidi en grau de proposició.

La defensa considerava que no hi havia prova de l'existència objectiva d'un pla, ni d'una proposta seriosa o eficaç per atemptar contra la vida del president del govern. A més, assegurava que els missatges valorats en la sentència per apreciar l'existència de delicte no eren sinó “fantasies narcisistes” que no pensava dur a terme.

Va afegir que hi havia una hipòtesi alternativa raonable, que era el trastorn psicològic del recurrent, i que "seria absurd" enviar missatges de WhatsApp per donar a conèixer les seves intencions si veritablement tingués la intenció homicida. El Suprem contesta que “és totalment raonable", que per l'explícit contingut dels missatges, es consideri que va existir una proposició seriosa d'homicidi. Alhora, ha apuntat al fet que tenia un arsenal d'armes i municions, que s'entrenava en un club de tir i que tenia l'agenda del president i la descripció de la manera com havien d'intervenir periodistes per fer una foto.

Tot i això, el tribunal diu que de la prova pericial practicada, de forma raonada i raonable, ha conclòs que l'acusat, per les seves circumstàncies personals, no era incapaç de dur a terme aquest fet i que els missatges enviats no eren un simple somni sinó "una proposició per a la comissió d'un delicte". "No ofereix dubte que la sentència descriu una proposta seriosa i ferma de cometre l'homicidi, cosa que va resultar creïble a la interlocutora, fins al punt que va decidir posar-ho en coneixement de la policia", indica la sala.

Respecte a l'al·legació que alguna de les armes confiscades no funcionava, el Suprem assenyala que es van ocupar fins a 10 armes i encara que alguna presentava un estat de funcionament deficient la majoria funcionava, segons es va acreditar pericialment. La sentència recorda que l'home tenia una carrabina, dos revòlvers, un revòlver modificat, una escopeta amb canons retallats i un fusell d'assalt.