Per segona vegada en molt pocs dies de diferència, Moustapha ha pogut respirar tranquil i, aquesta vegada, amb certes garanties de què no haurà de tornar a patir pels mateixos motius, tot i les estretors econòmiques.
Ell i la seva família tenien pendent un ordre de desnonament que no es va acomplir el passat dia 12 i que, sembla ser, tampoc no s'executarà, ni aquesta setmana, ni a l'altra, ni a la següent... Finalment, han arribat a un acord amb l'entitat financera Unnim, ara propietària del pis, que en el seu moment va adquirir Moustapha al barri de Montserrat i pel qual va demanar una hipoteca a la caixa mencionada.
Eren uns altres temps: Moustapha tenia feina i podia fer-se càrrec de la quota. Però, amb la crisi, es va quedar en l'atur. Va seguir pagant, fins que, “finalment, se'm va acabar la prestació i se'm va concedir una ajuda familiar de poc més de 400 euros. Vaig gastar els estalvis per fer front a la hipoteca, però, al final, ja no em va quedar res. No podia pagar els més de 500 euros que se'm demanava cobrant un ajut de 420”.
La família no només ha hagut de sofrir l'embargament del pis, sinó que, donat que l'entitat financera no ha pogut vendre l'habitatge en subhasta pública i se l'ha hagut de quedar, continua obligada a fer front a part del deute contret.
Tot i així, Moustapha no perd l'esperança. Aquest matí el seu advocat -d'ofici- i l'entitat financera podrien haver arribat a un acord pel qual aquesta última deixaria que es quedessin a viure al pis, ell i la seva família, a canvi d'un lloguer de 300 euros al mes que, segons Moustapha, “sí podré pagar”. En aquests moments, i havent-se-li acabat el subsidi de 420 euros, la família sobreviu amb els 575 euros que li dóna la renda mínima d’inserció, el PIRMI. D'altra banda, properament, ha de rebre de l’Ajuntament una ajuda de 1.500 euros per tot l’any, i compta també amb el suport del Rebost, el Centre de Distribució Social d'Aliments de Terrassa.
A més a més, i des que es troba en aquesta situació, compta amb el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que aquest matí ja es trobaven mobilitzats davant de casa seva per si, finalment, l'ordre de desnonament que havia d'executar-se en els propers dies, es feia realitat.
Moustapha, però, continua arrossegant una llosa que només podria treure's de sobre amb la dació en pagament, que implicaria que l'entitat financera es donés per satisfeta amb la propietat del pis i que “perdonés” el deute a la família. Això, però, com se sol dir, ja és una altra història, això sí, que tots voldríem que tingués un final feliç.
Ell i la seva família tenien pendent un ordre de desnonament que no es va acomplir el passat dia 12 i que, sembla ser, tampoc no s'executarà, ni aquesta setmana, ni a l'altra, ni a la següent... Finalment, han arribat a un acord amb l'entitat financera Unnim, ara propietària del pis, que en el seu moment va adquirir Moustapha al barri de Montserrat i pel qual va demanar una hipoteca a la caixa mencionada.
Eren uns altres temps: Moustapha tenia feina i podia fer-se càrrec de la quota. Però, amb la crisi, es va quedar en l'atur. Va seguir pagant, fins que, “finalment, se'm va acabar la prestació i se'm va concedir una ajuda familiar de poc més de 400 euros. Vaig gastar els estalvis per fer front a la hipoteca, però, al final, ja no em va quedar res. No podia pagar els més de 500 euros que se'm demanava cobrant un ajut de 420”.
La família no només ha hagut de sofrir l'embargament del pis, sinó que, donat que l'entitat financera no ha pogut vendre l'habitatge en subhasta pública i se l'ha hagut de quedar, continua obligada a fer front a part del deute contret.
Tot i així, Moustapha no perd l'esperança. Aquest matí el seu advocat -d'ofici- i l'entitat financera podrien haver arribat a un acord pel qual aquesta última deixaria que es quedessin a viure al pis, ell i la seva família, a canvi d'un lloguer de 300 euros al mes que, segons Moustapha, “sí podré pagar”. En aquests moments, i havent-se-li acabat el subsidi de 420 euros, la família sobreviu amb els 575 euros que li dóna la renda mínima d’inserció, el PIRMI. D'altra banda, properament, ha de rebre de l’Ajuntament una ajuda de 1.500 euros per tot l’any, i compta també amb el suport del Rebost, el Centre de Distribució Social d'Aliments de Terrassa.
A més a més, i des que es troba en aquesta situació, compta amb el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que aquest matí ja es trobaven mobilitzats davant de casa seva per si, finalment, l'ordre de desnonament que havia d'executar-se en els propers dies, es feia realitat.
Moustapha, però, continua arrossegant una llosa que només podria treure's de sobre amb la dació en pagament, que implicaria que l'entitat financera es donés per satisfeta amb la propietat del pis i que “perdonés” el deute a la família. Això, però, com se sol dir, ja és una altra història, això sí, que tots voldríem que tingués un final feliç.
