Els fanalets lleidatans

Les ciutats de Lleida i Balaguer mantenen la llegenda de Sant Jaume amb romeries i celebracions amb els tradicionals farons de llum, moltes d'ells casolans

Imatge de la romeria dels fanalets a Lleida
Imatge de la romeria dels fanalets a Lleida | Paeria Lleida
25 de juliol de 2024, 00:31
Actualitzat: 17:35h

Les ciutats de Lleida i Balaguer han celebrat aquest dimecres la revetlla de Sant Jaume, una tradicional festivitat que té uns orígens medievals. La primera referència escrita de la celebració és de l’any 1609.

Es troba a la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades: “Tenen en Lleida una Capella de sant Jaume al carrer del Peu del Romeu y es fama continuada de pares a fills, que lo sant en aquest seu passatge posà allí. I los minyons, la nit de la festa del sant, van amb llanternetes de paper amb llums a las quals diuen sant Jaumets en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita ciutat”.

La festa rememora una antiga llegenda que explica que Sant Jaume, en el seu peregrinar apostòlic, va passar per Lleida, on va fer parada per descansar i recuperar forces. La festa se celebra cada any els dies 24 i 25 de juliol i és una manifestació popular multitudinària amb els infants com a protagonistes, ja que porten els fanalets i acompanyen la imatge de Sant Jaume pels carres de Lleida.

La llegenda també diu que Sant Jaume, en arribar de nit i haver d'anar a les palpentes, es va clavar una punxa al peu que li va impedir continuar caminant. Els àngels van acudir en el seu auxili amb fanalets, la llum dels quals li va permetre poder treure's la punxa i continuar el camí. Una altra versió de la llegenda explica que van ser els infants de Lleida qui van sortir amb lluminàries per auxiliar l'apòstol. El fet, segons la tradició, va succeir on ara hi ha la Capella del Peu del Romeu.

1609

Aquest és l'any de la primera referència escrita de la festa dels fanalets. Es troba a la Crònica Universal del Principat de Catalunya

Aquesta història té la seva derivada a la ciutat de Balaguer, on s'explica el mateix relat amb l'única diferència de la ubicació del sant quan es va ferir amb l'espina. A l'actual capital de la Noguera s'apunta que aquest fet va passar en una zona propera al carrer d'Avall, on ara s'hi troba la plaça de Sant Jaume amb la capella que porta el seu nom. El 24 de juliol, Balaguer també celebra la festivitat amb fanalets i la marxa del gegant Sereno, que tragina un gran fanal. 

A la ciutat de Lleida, l'organització de la festa recau en l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, amb la col·laboració d'institucions i entitats de la ciutat. Els dies previs a la festa, s'organitza un concurs de fanalets, una exposició i uns tallers dirigits als infants, així com diverses manifestacions de cultura popular.

El dia 24 de juliol al vespre, després de la missa i la benedicció dels fanalets a l'església del Carme, se celebra la multitudinària manifestació popular i festiva, de la qual en són protagonistes els infants i els fanalets, acompanyant la imatge de Sant Jaume pels carrers de Lleida. També hi participen el Ball de Bastons, els Gegants de Lleida, la Banda Municipal de Lleida. La romeria surt de la rambla de Ferran, passa pel carrer Major fins a la Capella del Peu del Romeu i finalitza a la plaça de les Comèdies.

El Sereno, ballant per la festa de Sant Jaume, a Balaguer. Foto: Paeria Balaguer
El Sereno, ballant per la festa de Sant Jaume, a Balaguer. Foto: Paeria Balaguer