Reforçar el català com a llengua oficial pròpia i institucional de la Universitat de Lleida (UdL), fomentar el coneixement i l'ús de les llengües oficials a Catalunya (català, castellà i occità-aranès), i impulsar el plurilingüisme i el multilingüisme de la comunitat universitària, garantint els seus drets i deures, són les prioritats del Pla de llengües 2024-2026 de la UdL que ha aprovat aquest dijous el Consell de govern.
Altres punts de la sessió han estat l'aprovació dels comptes anuals del 2023, que constaten una recuperació econòmica de la institució després d'anys complexos. També s'ha donat el vistiplau a la creació d'una càtedra per fomentar les activitats de formació, recerca i divulgació en l'àmbit de l'agricultura de precisió.
Elaborat per l'Institut de Llengües (IL) amb participació de representants de tots els centres i col·lectius universitaris, el Pla enumera diverses accions. Entre aquestes, enfortir la convocatòria d'ajuts per elaborar i corregir materials docents en català, la publicació de la versió occitana dels webs institucionals, la incorporació de la llengua de signes catalana o castellana en accions institucionals o l'augment de convenis de col·laboració amb altres institucions perquè es pugui accedir a través de la UdL a exàmens d'acreditació oficials de llengües estrangeres.
El document també inclou tres plans addicionals, el d'acollida lingüística i cultural dels membres de la comunitat universitària de fora de l'àmbit català, el de millora de les competències en terceres llengües de l'estudiantat, i el decàleg de gestió de llengües a l'aula.
"Esperem que el nou Pla de llengües posi les bases per reforçar el català com a llengua oficial pròpia i institucional de la UdL, d'ús normal en la gestió, la docència i també com a transmissora de continguts de transferència i de recerca, que estableixi un itinerari d'acollida dels membres de la comunitat universitària de fora de l'àmbit català i consolidi els mecanismes de millora de les competències lingüístiques en terceres llengües de l'estudiantat", han conclòs el vicerector de Cultura i Extensió Universitària, Joan Busqueta, i la directora de l'IL, Montserrat Casanovas.
Comptes del 2023
La sessió ha donat llum verda als comptes anuals del 2023, que ara s'hauran de sotmetre a la consideració del Consell Social, amb uns ingressos de 125,1 milions d'euros (pels 106,2 milions de 2022) i unes obligacions contretes per un import de 99,7 milions (pels 93,7 de l'exercici anterior). El romanent de tresoreria no afectat és de 422.439 euros (pels 411.925 de 2022).
El gerent, Ramon Saladrigues, ha remarcat que la UdL s'ha "recuperat de la situació complexa que ha viscut en els darrers anys, amb un increment dels drets liquidats de 18 milions d'euros respecte al 2022". Aquest creixement "és conseqüència d'un augment de les transferències rebudes al 2023 respecte l'any anterior, en especial les de capital, fruit entre altres de la captació de recursos competitius de recerca i d'una sensible millora del Pla d'Inversions Universitàries".
També en clau econòmica, el Consell de Govern de la UdL ha aprovat l'acord entre la Universitat i l'Ajuntament de Lleida per reduir el deute del Consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL).