El Segre és molt més que un riu a Sícoris. És una força que modela el paisatge, condiciona la vida dels pobles i acaba convertint-se en protagonista d’una història sobre el progrés, la memòria i el preu de transformar la natura. L'escriptor balaguerí Josep Carner-Ribalta va escriure aquesta novel·la el 1941, lluny de Catalunya, durant el seu exili als Estats Units. Ara, vuitanta-cinc anys després, Editorial Fonoll n’ha recuperat el text amb una nova edició que permet tornar a llegir una obra singular sobre un dels episodis que més van marcar la història contemporània de la Noguera: la construcció de la presa i la central hidroelèctrica de Camarasa.

Publicada per primera vegada el 1981 per Dilagro Edicions, a Lleida, la novel·la va tenir una circulació molt limitada. Amb el pas del temps, trobar-ne un exemplar s’havia convertit en una tasca difícil. La reedició no representa, per tant, únicament el retorn d’un títol antic a les llibreries, sinó també la recuperació d’una part de la memòria literària i territorial de Ponent. Carner-Ribalta, nascut a Balaguer el 1898, va convertir en literatura una transformació que havia alterat profundament el paisatge del Segre i la vida de les persones que habitaven el seu entorn. Ho va fer des de la distància, amb la mirada d’un exiliat que evocava el país i que trobava en la història de Camarasa una manera d’explicar Catalunya.

Un riu amb nom propi i una història monumental

El títol de l’obra ja conté una declaració d’intencions. Sícoris és el nom llatí del Segre, un riu que en la novel·la deixa de ser un simple escenari geogràfic per adquirir una dimensió gairebé mítica. El subtítol, Biografia d’un riu català, reforça aquesta idea: Carner-Ribalta explica la història d’un territori a través del curs de l’aigua que l’ha definit durant segles.

El gran esdeveniment que articula la narració és la construcció de la presa de Camarasa, una de les grans infraestructures hidroelèctriques de la Catalunya de començaments del segle XX. Vinculada a Barcelona Traction, coneguda popularment com La Canadenca, l’obra va mobilitzar milers de treballadors i va convertir aquest racó de la Noguera en un centre d’activitat industrial i tecnològica.

Però l’autor no es limita a descriure una gran construcció d’enginyeria. La novel·la s’interessa per tot allò que hi havia abans de l’arribada de les màquines i per les conseqüències que va tenir aquella transformació. El paisatge, els habitants, els treballadors vinguts d’altres indrets i les noves relacions socials formen part d’un relat que contraposa el món tradicional amb l’expansió industrial.

Aquesta mirada es fa especialment evident quan Carner-Ribalta presenta Camarasa abans de l’inici de les obres. El municipi apareix com una població encara allunyada de la dimensió industrial que adquirirà poc després. L’autor en descriu les cases, les muralles, el castell i les muntanyes que l’envolten. La seva evocació comença amb una frase que resumeix la modèstia aparent d’aquell escenari abans de convertir-se en protagonista d’una transformació històrica:

"Camarasa era un simple nom en el mapa. Un puntet perdut en la corrugada configuració de la comarca de la Noguera... enlairat a la riba esquerra del Segre, un peu a la serra i un altre en les platejades aigües del riu, l'esvorancat promontori camarasí gaudia d'una posició d'avantatge". 

A partir d’aquesta imatge, la narració situa el lector en un paisatge que està a punt de canviar per sempre. La construcció de la presa trencarà aquella quotidianitat i atraurà treballadors, maquinària i una activitat que transformarà l’economia i la vida del municipi.

Els homes que van construir la presa

Un dels valors de Sícoris és que no presenta el progrés únicament des de la perspectiva de les grans obres o dels avenços tècnics. Carner-Ribalta també mira cap als treballadors que van fer possible la construcció de la presa i cap a les condicions en què vivien.

En un dels passatges més significatius, l’autor descriu el final de la jornada laboral. Les explosions de dinamita marquen l’aturada de les feines, les màquines deixen de funcionar i els homes abandonen les zones de treball per tornar als seus allotjaments. Durant unes hores, la seva existència ha estat subordinada al ritme de la construcció. Quan s'acaba la jornada, recuperen la vida quotidiana.

La imatge que utilitza Carner-Ribalta és especialment expressiva:

"L'esclat de la dinamita i l sacseig de les explosions de les cinc de la tarda marcaven una treva en la lluita, una etapa dintre de la brega i el treball... els esclaus de les eines deixaven d'ésser simples instruments mecanitzats, els vassalls de les màquines esdevenien novament homes lliures, els titans es transformaven en simples homes mortals..."

La frase condensa una de les tensions centrals de la novel·la. D’una banda, hi ha l’ambició d’una obra que vol dominar la força del riu i convertir-la en energia. De l’altra, hi ha els homes que treballen sota aquesta mateixa lògica industrial i que, durant la jornada, semblen formar part de l’engranatge de les màquines.

La dimensió laboral també connecta l’obra amb un moment de gran conflictivitat social. La construcció de Camarasa s’inscriu en el període de l’expansió de La Canadenca i en el context de les mobilitzacions obreres que van culminar amb la històrica vaga de 1919, decisiva per aconseguir el reconeixement de la jornada laboral de vuit hores. D’aquesta manera, la novel·la permet acostar-se no només a la història d’una infraestructura, sinó també a la dels treballadors que van participar en la industrialització del país.

Quan el Segre desbordava Balaguer

La relació entre el riu i els habitants de les seves ribes apareix també en un dels fragments més visuals de l’obra, situat a Balaguer. Carner-Ribalta hi descriu una gran riuada del Segre i les conseqüències que té per a la ciutat. La narració situa l’escena als porxos del carrer del Pont, des d’on els veïns observen l’abast de la inundació. L’autor descriu l’aigua que supera les defenses, entra als carrers i envaeix cases, magatzems, horts i instal·lacions. El riu es converteix en una força descontrolada que altera completament la vida urbana. La contundència de la imatge queda resumida en una expressió breu:

"El Segre era una fúria desencadenada. La gran estesa d'aigües desbordades, les tolles d'aigua del carrer, la pluja incesant i els esfilagarsaments de boira que arreu revolotejaven donaven la impressió que el món era esdevingut un caos de líquids elements"

El passatge continua amb la descripció del pont medieval de Balaguer, amb cinc dels seus set arcs coberts per l’aigua, i de la inundació que arriba fins a l’entorn del convent dels franciscans.

Aquest episodi té un valor especial per als lectors balaguerins. La ciutat ha viscut històricament de cara al Segre, però també n'ha patit les crescudes. Carner-Ribalta recupera aquesta relació amb una descripció que converteix la riuada en una experiència col·lectiva i en una mostra de la capacitat del riu per imposar-se sobre les construccions humanes.

El fragment també permet entendre millor el sentit del títol. El Segre és el fil que uneix els diferents escenaris de la novel·la i que dona continuïtat a una història que va de Balaguer a Camarasa. És el mateix riu que pot desbordar-se i amenaçar una ciutat i que, alhora, serà aprofitat per produir l'energia que alimentarà el desenvolupament industrial.

Dominar l'aigua per convertir-la en llum

La construcció de la presa és el gran centre narratiu de Sícoris. En un altre passatge, Carner-Ribalta descriu els treballs finals del dic i els preparatius per omplir l'embassament. Hi apareixen les comportes, els canals de desguàs, els càlculs hidràulics i la preocupació per les possibles crescudes del riu.

La descripció tècnica es combina amb una mirada més simbòlica. La presa representa la voluntat humana de controlar una força natural i posar-la al servei de la societat. L'aigua, que durant segles havia marcat el ritme de la vida al territori, es converteix en energia i en una promesa de modernització.

Aquesta és una de les grans contradiccions que travessen la novel·la: el progrés ofereix noves possibilitats, però també transforma irreversiblement el paisatge i les formes de vida. La construcció de Camarasa és presentada com una empresa colossal, gairebé èpica, però no exempta de conseqüències.

El llibre parla així d'una qüestió que continua sent actual: fins a quin punt el desenvolupament tecnològic pot modificar el territori i quins costos humans i ambientals comporta? Escrita el 1941, la novel·la permet establir connexions amb debats contemporanis sobre l'energia, la sostenibilitat, la transformació del paisatge i la relació entre les necessitats econòmiques i la preservació del medi natural.

Entre Macià, l'exili i Hollywood

La recuperació de Sícoris també serveix per reivindicar la figura del seu autor, Josep Carner-Ribalta, un personatge amb una trajectòria poc habitual i encara poc conegut pel gran públic. Va participar des de jove en el moviment catalanista. Va intervenir en la fundació de l'organització nacionalista Flama i va dirigir la revista del mateix nom a la ciutat. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a París, on va entrar en contacte amb els cercles d'Estat Català i amb Francesc Macià.

Va ser un dels homes de confiança de Macià i el va acompanyar en el viatge a Moscou del 1925. També va participar en els fets de Prats de Molló de 1926, l'intent d'organitzar una incursió a Catalunya per combatre la dictadura de Primo de Rivera. Posteriorment es va traslladar a Cuba, on va intervenir en l'organització de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.

Amb la proclamació de la República va tornar a Catalunya i va assumir responsabilitats relacionades amb la comunicació institucional. Va ser cap de premsa del Parlament de Catalunya i comissari d'Espectacles. Però la Guerra Civil el va portar novament a l'exili. El 1939 es va establir als Estats Units, primer a Nova York i més endavant a Califòrnia.

La seva vida nord-americana va tenir també una vessant cinematogràfica. Va treballar a la Paramount, va participar en adaptacions i guions per a produccions en castellà i va publicar Com es fa un film, el 1934. Més endavant va continuar vinculat a la traducció, l'ensenyament i la cultura. A Nova York va dirigir la revista Free Catalonia, entre 1942 i 1944, destinada a explicar la situació catalana a l'opinió pública internacional. També va participar en iniciatives de denúncia de la situació política de Catalunya després de la Guerra Civil.

En aquest context d'exili i de vinculació persistent amb el país va escriure Sícoris. La novel·la és, en certa manera, una mirada cap a casa: una evocació de la terra d'origen i de la seva història en un moment en què l'autor vivia a milers de quilòmetres de distància.

Una obra escrita el 1941 que torna a parlar del present

La nova edició de Fonoll s'incorpora a la col·lecció Biblioteca Global i inclou un pròleg de George Carner, fill de l'escriptor. La publicació recupera el text original i torna a posar a disposició dels lectors una novel·la que havia quedat pràcticament fora de circulació.

La recuperació també posa en valor la dimensió territorial de l'obra. A través de Balaguer, Camarasa i el Segre, Carner-Ribalta construeix un relat que connecta la història local amb els grans canvis econòmics i socials del país. El riu és el protagonista d'una biografia que parla de comunitats, treball, tecnologia i transformació.

Francesc Canosa, vinculat a la recuperació editorial, ha destacat la capacitat de la novel·la per abordar qüestions que continuen presents en l'actualitat, com la immigració, el desenvolupament tecnològic, la transformació del paisatge i el canvi climàtic. La distància temporal no ha fet desaparèixer aquests interrogants; en alguns casos, els ha convertit en temes encara més rellevants.

Sícoris és, així, una obra que es pot llegir des de diferents perspectives: com una novel·la històrica sobre la construcció de la presa de Camarasa, com un retrat de les condicions de vida dels treballadors, com una evocació literària de Balaguer i la Noguera i com una reflexió sobre la relació entre la societat i la natura.

Però també és el testimoni d'un escriptor balaguerí que, des de l'exili, va voler explicar una part de la història del seu país. Carner-Ribalta va convertir el Segre en literatura i va fer de la construcció de Camarasa una epopeia sobre el progrés i les seves contradiccions. La reedició permet recuperar aquesta mirada i tornar a escoltar la veu d'un riu que, en les pàgines del llibre, continua explicant la història del territori.