Que el Lleida Esportiu guanyi, perdi o empati només importa per l’ànim dels soferts afeccionats que segueixen el club dels germans Esteve. Que l’equip sumi victòries és un bàlsam enmig del marasme que aixeca la moral els seguidors lleidatans i reivindica la professionalitat de la plantilla, però poc més que això. La gravetat de la crisi obliga a posar el focus en altres àmbits abans que en els resultats sobre el terreny de joc. El futbol, en aquest club de futbol, és el de menys. El menor dels problemes. 

Que el Lleida Esportiu sumi un punt, tres o cap i que es situï desè o dotze classificat és, a hores d’ara, una anècdota en un context de futur incert i de perspectives negatives. El club té deutes, l’AFE podria apartar l’entitat de la lliga si no paga els futbolistes i tècnics i la Paeria li podria retirar la cessió de l’estadi en base al trencament del conveni.

En les properes setmanes es decideix el devenir d’aquesta entitat, una qüestió cabdal que fa que ningú es pari a pensar si l’equip té opcions o no de pujar de categoria. No es pot pensar en això quan el club està al caire de la fallida.