El jutjat d'instrucció 4 de Lleida ha arxivat provisionalment la investigació per desobediència contra quatre mandos dels Mossos d'Esquadra de Lleida, responsables de l'operatiu policial durant el referèndum. El jutjat conclou que hi va haver un comportament "no ajustat a dret" per part d'unitats de Mossos en relació al compliment de la interlocutòria del TSJC que obligava a impedir la celebració de l'1-O. Tot i això, afegeix, després les diligències practicades, no hi ha "prou indicis" per continuar procedint contra els investigats.

La causa es basava en un informe de la Guàrdia Civil d'uns 500 folis (amb documentació a part) elaborat amb informació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre de 2017.

El jutjat d'instrucció 4 de Lleida va seguir amb la investigació, després que l'Audiència Nacional rebutgés, l'abril de 2018, assumir-la tot i sol·licitar des de Lleida que fos el seu jutjat central d'instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui centralitzés aquesta investigació i l'unís a la causa sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O. Lamela va considerar que "no existeix connexió subjectiva ni material en l'objecte del procés".

Tot i que el jutjat lleidatà els investigava en un inici per desobediència, sedició i falsedat documental, l'Audiència Nacional només va fer referència llavors a un possible delicte de desobediència i recordava que aquest no és competència de l'Audiència Nacional. 

Investigació als Mossos de Lleida

La Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens, d'uns 500 folis (amb documentació a part) en què s'apuntava directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l'1-O, com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.

Segons recollia l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi havia indicis que apuntaven que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O. També haurien presentat documents i testimonis que explicarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, així com gravacions de vídeo com a proves. Finalment, però, el jutjat ha arxivat provisionalment el cas per falta de proves.