​Comerciants de Lleida recullen unes 2.000 signatures en contra del parc comercial de Torre Salses

Comerciants de la ciutat de Lleida han recollit unes 2.000 signatures, entre comerços i entitats cíviques i culturals, pel manifest en contra del parc comercial projectat a Torre Salses. Després que al mes d'octubre el sector presentés el document que dona suport al comerç local i d'haver-lo fet arribar per via telemàtica a l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, aquest divendres l'ha entregat als grups municipals de l'oposició a la Paeria. Així mateix, els comerciants de la capital del Segrià han demanat una reunió amb alcaldia per parlar del futur del comerç a Lleida, que consideren que es veuria "greument afectat" per la construcció d'aquest centre comercial als afores de la ciutat, entre els barris de la Bordeta i Magraners.

Els comerciants preveuen assolir la xifra de les 5.000 signatures en el manifest que mostra el rebuig al centre comercial als afores de la ciutat de Lleida. Concretament, el document recorda que el comerç de proximitat fomenta l'emprenedoria, contribueix a la descoberta del territori i és "més proper, divers i sostenible". Així mateix, el text defensa que la riquesa generada pel comerç local retorna a la pròpia ciutat i que resulta "imprescindible" per al teixit econòmic i el confort dels habitants.

En aquest sentit, el manifest alerta que els centres ubicats als afores limiten l'accés a "una bona part" de la població, obliguen a fer desplaçaments "innecessaris" a clients i treballadors, són "impersonals" i creen llocs de treball de "baixa" qualitat.

Per això, el sector es mostra "profundament convençut" que és "més coherent" desenvolupar un centre comercial i d'oci dins de la trama urbana. De fet, el representant de l'Associació Projecte Lleida i un dels promotors del manifest, Miguel Borraz, ha considerat que situar el parc comercial als afores de la ciutat provocaria un buidatge d'establiments a l'Eix Comercial. Un fet que, segons Borraz, suposaria una "rèplica deslleial" al comerç de Lleida i comarques en un context que el sector ha de conviure amb les compres per internet i un cicle econòmic "recessiu".