Els partidaris del "sí" a la consulta interna d'UDC han aconseguit una victòria ajustadíssima, amb un 50% dels vots, enfront del 47% del "no" i un 3% de blancs, segons dades no oficials. En vots absoluts, l'escrutini provisional hauria donat 1.332 vots pel "sí" i 1.238 pel "no".

Amb aquests resultats, Josep Antoni Duran i Lleida pot continuar liderant Unió Democràtica, però el que és segur és que ja no en podrà ser el cabdill indiscutible. El dirigent democristià ha guanyat, però aquest procés intern no ha reforçat la seva autoritat i ara s'obre una fase d'incertesa a Unió.

Que un dirigent que porta quasi trenta anys liderant el seu partit sense cap rival massa rellevant hagi suat de valent per fer guanyadora la seva línia entre la militància, assenyala l’inici d’un declivi. Al mateix temps, les baixes xifres de votants reflecteixen com de petit és el partit de Duran i Lleida, malgrat la gran influència que ha estat tenint dins de la federació de Convergència i Unió.

La victòria del "sí" s'hauria fonamentat, entre d'altres llocs, a Barcelona ciutat, a les comarques de Lleida i algunes de Tarragona com el Baix Camp, mentre que a la Catalunya Central, el Vallès i les Terres de l'Ebre, el "no" s'ha imposat. Els percentatges varien força d'unes zones a unes altres, cosa que dibuixa, a més d'una fragmentació global (50% a 47%), una divisió territorial dins del partit.

Hi ha un factor important que cal subratllar a l’hora de valorar el que ha suposat aquesta consulta interna: el 14-J ha canviat Unió. El partit no tornarà ser el mateix. Un sector que obté el resultat que han assolit avui els sobiranistes és molt més que una minoria organitzada. Ara la pregunta és si Duran i Lleida integrarà en el seu discurs el que avui li ha dit una part considerable de la seva formació.