10
d'octubre
de
2016, 00:00
Actualitzat:
10:22h
La batalla pel lideratge del PSC es lliura vot a vot a la demarcació de Lleida. Militant a militant, Miquel Iceta i Núria Parlon remouen el territori en busca d'afinitats i suports que encatifin els seus camins cap a la primera secretaria de la formació. La disputa s'intueix renyida, també a Lleida malgrat que Iceta hagi aconseguit reunir major nombre d'avals i el suport d'històrics militants socialistes com Antoni Siurana, Àngel Ros o Teresa Cunillera.
Iceta ha estat capaç d'aliniar a Lleida diversos polítics que, durant anys, s'han identificat com a rivals portes endins. Cunillera i Ros mai no han estat en el mateix carril com tampoc l'alcalde de Lleida i Òscar Ordeig, candidat que li va plantar cara a les eleccions internes del 2012 a la província.
A l'actual primer secretari socialista també l'apuntalen noms com els exalcaldes de Tremp i Balaguer, Víctor Orrit i Miquel Aguilà (polític molt distant d'Àngel Ros), Paco Boya, amo i senyor del socialisme a l'Aran durant els darrers anys, i la regidora d'Hisenda de Lleida Montse Mínguez, que s'inclina per la candidatura d'Iceta tot i que oficialment juga un paper neutral. "Iceta ha aconseguit aquests suports gràcies a les relacions personals que ha anat travant, no per ideologia. Amb Cunillera són com germans, a Ros el va fer president del partit, Ordeig podria ser el nou líder del PSC a Lleida...", assegura a aquest diari un alt càrrec del partit.
Parlon, per la seva banda, compta amb el suport de menys noms, si bé el múscul de la seva candidatura li arriba de la joventut del partit, que es complementa amb noms coneguts com el del tinent d'alcalde a la Paeria, Fèlix Larrosa, l'exdiputada Mònica Lafuente, el de la regidora balaguerina Lorena González i el de l'alcalde de Bossòst, Amador Marquès, un contrapes creixent a la figura de Boya a les comarques del Pirineu i que pot arrossegar una militància que se sent poc representada per allò que encarna Iceta i la gent que s'afilera amb ell.
Els suports de Núria Parlon preocupen Iceta
Aparentment, Iceta té el territori controlat i el nombre d'avals (aconseguits amb una ingent feina de trucades) el posaria en una situació d'avantatge respecte Parlon, però la realitat és que el socialista no ha aconseguit reunir més gent que l'alcaldessa de Santa Coloma en les trobades amb la militància, i això ha sorprès els membres de la candidatura d'Iceta, que creien que Parlon no comptava amb tanta base a Lleida, territori on la lluita pel vot es quasi individual.
Són molt poques les agrupacions locals actives. Les davallades electorals i les fuges de militants han reduit el partit, que compta amb tres agrupacions amb un mínim de vida interna. La de Lleida ciutat, la de l'Aran i en menor mesura la de Balaguer. El PSC està desestructurat en els altres municipis, per la qual cosa la guerra "subterrània" per aconseguir el vot del miler de militants s'intueix decisiva al territori. Qui sigui més àgil en aquesta tasca tindrà la victòria territorial més a tocar.
Els dos problemes de Parlon
Càrrecs socialistes apunten que la candidatura de Núria Parlon pot topar amb dos obstacles. El primer es deriva del marasme del PSOE. "Que hi hagi hagut sarau a Ferraz pot provocar que el militant no aposti per l'opció de Parlon i es quedi amb Iceta, que és el que ja coneix. El votant es pot tornar més conservador", apunten fonts del partit.
El segon es fonamenta en la imatge de l'actual primer secretari, ben valorat per haver agafat el partit en un moment de crisi després de la renúncia de Pere Navarro i per haver anat salvant els mobles en cada contesa electoral tot i anar perdent sufragis. "A Iceta se li agraeix que fes aquell pas endavant", asseguren des del partit. "No donar-li suport és vist per alguns com una mena de traïció", diuen.
Iceta ha estat capaç d'aliniar a Lleida diversos polítics que, durant anys, s'han identificat com a rivals portes endins. Cunillera i Ros mai no han estat en el mateix carril com tampoc l'alcalde de Lleida i Òscar Ordeig, candidat que li va plantar cara a les eleccions internes del 2012 a la província.
A l'actual primer secretari socialista també l'apuntalen noms com els exalcaldes de Tremp i Balaguer, Víctor Orrit i Miquel Aguilà (polític molt distant d'Àngel Ros), Paco Boya, amo i senyor del socialisme a l'Aran durant els darrers anys, i la regidora d'Hisenda de Lleida Montse Mínguez, que s'inclina per la candidatura d'Iceta tot i que oficialment juga un paper neutral. "Iceta ha aconseguit aquests suports gràcies a les relacions personals que ha anat travant, no per ideologia. Amb Cunillera són com germans, a Ros el va fer president del partit, Ordeig podria ser el nou líder del PSC a Lleida...", assegura a aquest diari un alt càrrec del partit.
Parlon, per la seva banda, compta amb el suport de menys noms, si bé el múscul de la seva candidatura li arriba de la joventut del partit, que es complementa amb noms coneguts com el del tinent d'alcalde a la Paeria, Fèlix Larrosa, l'exdiputada Mònica Lafuente, el de la regidora balaguerina Lorena González i el de l'alcalde de Bossòst, Amador Marquès, un contrapes creixent a la figura de Boya a les comarques del Pirineu i que pot arrossegar una militància que se sent poc representada per allò que encarna Iceta i la gent que s'afilera amb ell.
Els suports de Núria Parlon preocupen Iceta
Aparentment, Iceta té el territori controlat i el nombre d'avals (aconseguits amb una ingent feina de trucades) el posaria en una situació d'avantatge respecte Parlon, però la realitat és que el socialista no ha aconseguit reunir més gent que l'alcaldessa de Santa Coloma en les trobades amb la militància, i això ha sorprès els membres de la candidatura d'Iceta, que creien que Parlon no comptava amb tanta base a Lleida, territori on la lluita pel vot es quasi individual.
Són molt poques les agrupacions locals actives. Les davallades electorals i les fuges de militants han reduit el partit, que compta amb tres agrupacions amb un mínim de vida interna. La de Lleida ciutat, la de l'Aran i en menor mesura la de Balaguer. El PSC està desestructurat en els altres municipis, per la qual cosa la guerra "subterrània" per aconseguir el vot del miler de militants s'intueix decisiva al territori. Qui sigui més àgil en aquesta tasca tindrà la victòria territorial més a tocar.
Els dos problemes de Parlon
Càrrecs socialistes apunten que la candidatura de Núria Parlon pot topar amb dos obstacles. El primer es deriva del marasme del PSOE. "Que hi hagi hagut sarau a Ferraz pot provocar que el militant no aposti per l'opció de Parlon i es quedi amb Iceta, que és el que ja coneix. El votant es pot tornar més conservador", apunten fonts del partit.
El segon es fonamenta en la imatge de l'actual primer secretari, ben valorat per haver agafat el partit en un moment de crisi després de la renúncia de Pere Navarro i per haver anat salvant els mobles en cada contesa electoral tot i anar perdent sufragis. "A Iceta se li agraeix que fes aquell pas endavant", asseguren des del partit. "No donar-li suport és vist per alguns com una mena de traïció", diuen.