“Hi ha una Catalunya buidada –que no buida- perquè hi ha una sèrie de factors que ho han provocat el darrer segle”. És una de les frases del geògraf Francesc Muñoz en el debat sobre despoblament que s'ha celebrat aquest dijous 21 d'octubre al CaixaForum Lleida. “Val la pena pensar com ho replantegem el segle que tenim per endavant”, ha afegit per convidar l'audiència a assumir col·lectivament aquest repte de país.
[nointext]
També han participat en aquest debat Maria Sisternas, arquitecta i CEO de Mediaurban, així com Vanesa Freixa, il·lustradora i activista rural. Tots tres han reflexionat sobre despoblament, ruralitat, ciutats i la denominada Catalunya buidada en la primera de les quatre jornades del cicle 4 Reptes Capitals. 

Un cicle organizat per NacióDigital, amb la col·laboració de la Fundació la Caixa, i que s'ha estrenat aquest dijous a Lleida. Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals del grup Fundació la Caixa, ha celebrat la iniciativa i ha fet una crida a extreure visions positives dels reptes que s'analitzaran en les diverses jornades. 

[h3]Pandèmia i repoblació[/h3]
Una de les preguntes més esperades és si la pandèmia pot frenar la despoblació de diversos territoris de Catalunya. Les dades apunten a un cert moviment des de les ciutats cap a municipis més petits, especialment des de Barcelona cap a les altres demarcacions. “Per primera vegada, la gent ha seguit una tendència contrària a la del fil de la història, que consisteix en concentrar població”, ha explicat Sisternas, que precisament s'ha traslladat de Barcelona a Girona després del confinament.

[slideflaix]1413[/slideflaix]
Vanesa Freixa, per la seva banda, ha advertit que han estat “moviments de privilegi”, gent que tenia facilitats econòmiques, una segona residència o bé possibilitats de teletreballar. En la mateixa línia s'ha expressat Francesc Muñoz, que també és director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB: “No tinc gens clar que aquests moviments esdevinguin una tendència a mitjà i llarg termini”.

[h3]Ruralitzar la ciutat[/h3]
La flexibilització de les restriccions ha omplert cada cap de setmana les àrees rurals i els espais naturals de persones procedents de les àrees urbanes. Una tendència que ja venia dels darrers anys i que ha alimentat el somni de persones i famílies de poder repoblar aquests territoris.

Per fer-ho possible, ha recordat Francesc Muñoz, és imprescindible garantir “infraestructures, habitatge i fibra òptica”. Vanesa Freixa, que viu en una borda al Pallars a 1.400 metres d'altitud, ha lamentat que massa sovint no es garanteixin ni els serveis més bàsics a les comarques d'interior i de muntanya.

Tanmateix, més enllà del repoblament, els tres experts han coincidit en la importància de ruralitzar la ciutat. “Moltes ciutats del món es pregunten com compensar la densitat viscuda amb l'aportació de jardins en un moment que és clau per rebaixar les illes de calor”, ha assegurat l'arquitecta Maria Sisternas. “Cal guanyar espais verds, però que també siguin productius, amb arbres fruiters i horts. Per una qüestió de sobirania alimentària i per la necessitat de la connexió amb la natura”, ha afegit Freixa.

[h3]Vídeo íntegre de l'acte[/h3]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GC1QCn4JrPM[/youtube]