- Josep i Miquel Badia Capell van nàixer al municipi de Torregrossa, al Pla d'Urgell, el 1903 i 1906 respectivament. Fills d'una família camperola, els dos nois van avenir-se de ben joves al món polític i al sobiranisme.
- A inicis de la dècada des anys 20, els germans arriben a Barcelona i s'afilien a l'Estat Català, el partit fundat el 1922 per Francesc Macià. El seu vincle amb la política de la capital catalana és desigual, i si bé els dos joves s'impliquen en la formació, serà el germà petit, Miquel, que desplegarà unes més grans aptituds de lideratge.
- Miquel Badia va seguir el fil d'un catalanisme dur que no feia escarafalls a la violència. Poc després d'entrar a militar a Estat Català, el de Torregrossa s'incorpora a l'organització Bandera Negra que idearà el conegut com a "Complot del Garraf", una operació que pretenia fer volar el tren en que anava el rei Alfons XIII. Era l'any 1925.
- L'assassinat va fracassar, i a Badia el van condemnar a 12 anys de presó. Va ser traslladat al penal d'Ocaña i, posteriorment, al d'Alcalà de Henares, on va complir cinc anys de captiveri. L'any 1930 va ser amnistiat.
- Poc després torna a Barcelona, i amb l'arribada de la II República es converteix en un dels col·laboradors del president Francesc Macià. A partir d'aquest moment, la seva "carrera" política comença a créixer. El 1932 és secretari de Josep Dencàs, conseller de sanitat i d'assistència social. El 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934 passa a ser Cap Superior de la Policia de Catalunya. La seva convicció i fermesa política el van convertir, popularment, en "el capità Collons".
- La seva tasca com a responsable policial va centrar-se fonamentalment en intentar mantenir a ratlla l'ordre públic, posat en entredit sovint pels anarquistes de la FAI.
- El setembre del 1934 dimiteix del càrrec, si bé no deixa l'activitat política. Miquel Badia va ser organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d´octubre del 1934, donada la seva participació en aquests fets es va haver d'exiliar a París, va ser expulsat de l'estat francès marxant a Colòmbia, fins que gràcies a les gestions del seu germà, no tant vinculat políticament, va poder establir-se a Brusel·les i posteriorment a Andorra.
- Després de l'amnistia, resultat de la victòria del Front Popular el febrer de 1936, torna a Catalunya i es dedicà a reorganitzar les Joventuts d´Estat Català juntament amb el seu germà. No obstant, la seva feina en aquest sentit quedarà tallada en sec.
- El 28 d´abril de 1936 va ser assassinat en ple carrer Muntaner per pistolers de la FAI, juntament amb el seu germà Josep.
- El funeral va ser un acte de suport popular de la nació catalana a favor de la dignitat nacional. Els seus assassins van ser Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno, la seva identitat va ser feta pública gràcies a la investigació duta a terme pels periodistes Josep Maria Planas i d´Avel·lí Artís i Gener (Tísner).
Els germans Badia
Societat
Nascuts a Torregrossa, la seva vida va estar marcada pel catalanisme, la Guerra Civil i la lluita contra la FAI | Josep i Miquel Badia van ser assassinats a trets fa 80 anys
ARA A PORTADA
-
Societat Presó provisional per al lleidatà detingut per una estafa financera de tres milions d’euros Àlvar Llobet i Sotelo
-
-
Política Rufián i Junqueras fan pinya contra el PSC: «Qui sigui socialista i dubti, el vot útil és ERC» Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política El CIS en mapes i gràfics: tots els resultats, per territoris i col·lectius Roger Tugas Vilardell
Publicat el
10 de març de 2016 a
les 00:00
Et pot interessar
-
Societat
Detingut un home per assetjar sexualment menors d’edat del Pla d'Urgell i les Garrigues a través d’internet
-
Societat Jutjaran a Lleida una dona acusada de buidar el compte d'una cosina ingressada en una residència
-
Societat
El Bisbat d'Urgell obre un procés judicial canònic a Ivan Ayala, el capellà acusat de violació
-
Societat
Lleida lidera la caiguda de les exportacions catalanes amb un retrocés del 5,8% fins al setembre
-
Societat
La Diputació de Lleida preveu un pressupost de 225,8 milions per al 2027, un 1% més que els darrers comptes
-
Societat
El tren que va acostar el Pirineu celebra 75 anys
