La primera pregunta és obligada i Herrera, esperant-la, dóna la resposta o més aviat la no resposta abans de poder ser formulada “No, no puc dir si seré el nou candidat d’ICV”. Fracassat aquest intent perquè VIURE ALS PIRINEUS tingui la primícia de què Joan Herrera sigui el nou candidat d’ICV, passem a les següent pregunta: Detecta un cert desencís en els seus votants després d’haver obtingut uns resultats per sota del que s’esperaven en les darreres eleccions? Herrera afirma que és cert que hi ha una desconnexió i desmobilització de l’electorat, però que tant al debat de la Llei d’Ensenyament de Catalunya (LEC), com la de limitació de velocitat a l’entrada a Barcelona, en el primer han mantingut una postura clara i en el segon, malgrat la polèmica, s’ha de reconèixer que finalment ha funcionat. En aquest sentit, li preocupa la creixent abstenció, vots nuls i en blanc en les eleccions, en general. Sobretot posa èmfasi en aquests últims, en els quals, diu que els ciutadans van a les urnes amb intenció de votar però el cansament i la desconfiança envers la política els porten a votar en blanc. Accentua la “barbaritat” que suposa un 3% d’aquests vots en les darreres eleccions. Malgrat això, creu que aquesta situació es pot superar i s’ha de superar.
Ara portem la conversa cap al tema de les vegueries. Ell creu que són una forma d’apropar més i millor els ciutadans a les administracions i que, segurament, mitjançant aquestes es solucionarien molts problemes. Apunta que “la vegueria de l’Alt Pirineu n’és un exemple paradigmàtic. És una vegueria molt clara en el sentit geogràfic, ja que els problemes de l’Alt Pirineu sovint són diferents als del pla de Lleida i, per tant, es necessita una administració més propera.” Considera que és una qüestió fonamental i una gran assignatura pendent de Catalunya. Al debat que gira entorn la capitalitat de la vegueria de l’Alt Pirineu ell es decanta per una postura neutra, apostant perquè la decisió sigui del territori, malgrat que no s’ha de descartar l’opció de les capitalitats compartides. En tot cas, afirma, “la capitalitat s’ha d’escollir amb sentit comú”.
“El transport i sobretot el transport ferroviari a l’Alt Pirineu és una altra gran aposta pendent del govern català”. “A Catalunya hi ha una dependència excessiva del transport privat”, aquestes són dues qüestions en les quals emfatitza Joan Herrera quan li preguntem pel transport a l’Alt Urgell. Aposta per una millora de la línia de tren de Puigcerdà i connectar-la amb la Seu, al mateix temps que aquesta s’hauria de connectar ferroviàriament amb l’Ave de Lleida. Creu que s’ha de prioritzar el tren abans de l’aeroport, tenint en compte, sobretot, les necessitats de la Seu i comarca.
Fent referència a l’actual govern socialdemòcrata d’Andorra, Herrera considera que aquest manté “un tracte semi-feudal” amb els treballadors residents pirinencs. Assegura que l’assignatura pendent del govern d’Andorra és actualitzar-se amb el tema del mediambient, amb matèria laboral i amb unes relacions diferents amb Catalunya, la resta de l’Estat i l’Estat francès.
Joan Herrera. Joan Herrera.
