Les despulles d'un civil del Soleràs (Garrigues), un home d'uns 60 anys mort per l'explosió d'un obús, podran tornar a casa, 80 anys després, i descansar amb els seus. És el primer cadàver recuperat de les fosses de la Guerra Civil que ha donat positiu en el Programa d'Identificació Genètica -en marxa des del 2016-, que creua les dades genètiques de les restes òssies amb les de familiars vius que han participat i n'han cedit al Banc d'ADN.

Hi ha quatre individus més recuperats al Soleràs que poden ser identificats en breu. Es tracta d'un soldat republicà de 32 anys, de Maldà (Urgell), amb una cama amputada, un soldat del bàndol nacional de Burgos i dos civils més morts en el bombardeig al Soleràs la Nit de Nadal de 1938. "Anem tard. Cada dia queden menys víctimes i menys testimonis, però estem prement l'accelerador", ha assegurat Ester Capella, consellera de Justícia.

De fet, en un any, des de la posada en marxa del Pla de Fosses, s'han recuperat a Catalunya quatre vegades més despulles de soldats i civils desapareguts que en les quatre dècades que han passat des de la Transició. De la quarantena de fosses que s'han obert, només a Miravet (Ribera d'Ebre) i el Soleràs s'han recuperat 261 despulles, sobretot de soldats republicans, però també de soldats del bàndol nacional i civils. Es tracta de les dues fosses més grans excavades fins ara al país.

Al Laboratori d'Anàlisis Antropològiques de la UAB un grup de quatre antropòlogues, coordinades per la professora Eulàlia Subirà, s'encarreguen d'identificar i documentar les dades físiques i biològiques de les restes i de les mostres dels familiars del Banc d'ADN, que s'envien als laboratoris d'extracció d'ADN d'aquest centre universitari, de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universitat Pompeu Fabra.

"L'objectiu de la nostra feina es poder tornar les restes a les famílies que estan buscant els desapareguts", ha comentat Núria Montes, una de les investigadores. "Aquesta és la part més important de la feina que desenvolupem aquest equip", ha afegit.