Però per arribar fins a aquest punt caldrà que tot estigui perfectament descrit i guardat. Per això els investigadors treballen en tecnologies que posaran etiquetes amb noms comprensibles per a tots els dispositius i programes informàtics. Internet no pensarà en termes humans però serà capaç d'establir relacions i resoldre casos, sempre si les dades estan ben endreçades.

Un cas pràctic: si una persona vol saber quin és el vi més adequat per servir durant un sopar, el seu buscador interactiu li donarà la resposta perquè coneixerà els seus gustos i sabrà quins vins combinen millor amb cada aliment. Però haurà calgut que tota la informació estigui a internet i s'hagi emmagatzemat de forma correcta.

Ja hi ha companyies que fan servir la web 3.0 però no de forma comercial, i de fet encara no se sap amb exactitud quan podrà ser una realitat a l'abast de la majoria dels humans. L'ordinador deixarà de ser la plataforma principal per connectar-se i valdrà qualsevol aparell: electrodomèstics, cotxes, reproductors de mp3... I totes les aplicacions seran compatibles.

Però amb cada cop més dades, més internautes i més tràfic d'informació, caldran uns processadors més potents i més ample de banda. El futur d'internet passa per un canvi d'infraestructura i un exemple de cap on va pot ser el GRID, una tecnologia que permet repartir el gran volum de dades de l'accelerador de partícules més gran del món. Els 10.000 científics que fan servir el GRID poden accedir-hi des de qualsevol lloc del món i defineix grups d'usuaris amb interessos comuns, que comparteixen recursos i s'arriben a velocitats de connexió de fins a 10 gigues per segon.