La Paeria deixarà fins a final de mes el Palau de Vidre a la comunitat de musulmans més important Ibn Hazm per tal que puguin fer les oracions més multitudinàries del cap de setmana. El contracte de lloguer amb Fira de Lleida per al pavelló 4 ha finalitzat i ara s'havien quedat sense espai per resar. El Palau de Vidre havia estat la seva mesquita provisional durant els darrers 11 anys però ara s'ha de reformar i mentre no comencin les obres, l'alcalde Fèlix Larrosa, ha dit que hi podran fer les pregàries més concorregudes. En paral·lel, la Guàrdia Urbana ha aixecat una acta per la presència de 20 persones resant a un local de la comunitat al carrer Lluís Roca ja que hi havia una ordre de cessament definitiu d'activitat des del febrer.

L'alcalde ha recordat que la responsabilitat de trobar un espai per poder fer les oracions és de la comunitat i ha remarcat que la proposta que havien plantejat fins ara "no quadra" amb el Pla general, en relació al sistema d'usos proposat. Després de quedar-se sense el pavelló 4 de Fira de Lleida per la finalització del contracte, la comunitat no té lloc per poder resar i abans que tinguin lloc les pregàries més multitudinàries del cap de setmana, la Paeria ha decidit cedir els baixos del Palau de Vidre per poder fer les oracions mentre no comencin les obres.

Segons ha informat 'Segre', alguns musulmans han decidit fer ús d'un local de la comunitat al carrer Lluís Roca per dur a terme les pregàries. Aquest local va rebre al febrer una ordre de cessament d'activitat perquè no està habilitat com a mesquita i després de detectar dilluns una vintena de persones resant, la Guàrdia Urbana ha aixecat una acta, segons ha informat el mateix alcalde aquest dimarts.

Larrosa ha destacat que a Lleida ja hi ha una xarxa d'oratoris que funciona bé i que la Paeria està a disposició de la comunitat musulmana, però espera que trobin una solució per poder resoldre aquest problema històric que es va iniciar quan es va clausurar el local que tenien al carrer Nord perquè no complia la normativa. Posteriorment la comunitat va comprar uns terrenys a prop de les comportes de la Mitjana, a la vora del riu Segre, per fer-hi una mesquita però va resultar que la zona era inundable i no s'hi podia construir cap equipament.

Finalment, Larrosa ha apostat per fer una "reflexió" sobre el model que cal a la ciutat en relació a aquests equipaments i s'ha mostrat favorable a promoure "espais petits" i a no "capficar-se" amb grans equipaments que requereixen condicions molt més estrictes.