Joan Porta, el Gitano de Balaguer, ha mort aquest dijous als 60 anys i deixa enrere tres dècades de trajectòria musical i un repertori que, més enllà de les etiquetes, ha aconseguit una cosa reservada a pocs artistes: algunes de les seves cançons s'han convertit en himnes. Porta va construir una obra al marge dels circuits convencionals, amb una barreja de rumba, rock i ritmes llatins i unes lletres que parlaven sense embuts de drogues, sexe, marginalitat, carrer, amors, amistat i de la seva pròpia experiència vital.
El seu llegat discogràfic passa especialment per La máquina de ensofatar (2001), Bufador (2003/2005), Diumenge de grams (2011) i la posterior recopilació Grams èxits (2016). Abans ja havia publicat Problemes de nas i Cuando queráis!, els primers treballs d'una carrera que va començar a finals dels noranta.
Aquestes són deu de les peces més representatives del seu univers:
1. "Buscando caracoles"
Una de les cançons més identificables del Gitano i una de les que millor resumeixen aquell primer univers de rumba, humor, carrer i desinhibició. Forma part de "Cuando querais!", el disc enregistrat durant els primers anys de la seva carrera musical.
2. "Quin detall"
Un altre dels temes que van convertir Porta en un personatge musical impossible de confondre. Inclosa a La máquina de ensofatar, és una mostra de la seva capacitat per transformar en ançó expressions quotidianes i vinculades a les addiccions.
3. "Carajillo, canuto y raya"
El títol ja és una declaració d'intencions. Porta no amagava mai els temes que travessaven la seva vida i la seva obra. Les drogues apareixen de manera recurrent en el seu repertori, no només com a provocació sinó també com a retrat d'un món que ell coneixia de primera mà.
4. "Hazte un fly"
Una altra de les cançons que es van convertir en referència dins l'univers del Gitano. Resumeix aquella barreja de ritmes populars, llenguatge directe i cultura de carrer que va marcar bona part de la seva producció. Aquesta va ser una de les versions més celebrades del Gitano de Balaguer, que es va inspirar en "Life is life", del grup Opus.
5. "El boig del Parador"
Una peça que Joan Porta va dedicar "al del maletín", un dels personatges que va formar part de l'estol de "freaks" que va acompanyar el cantant durant diversos anys. La peça acaba amb una boja lletania que exemplifica a singularitat i extravagància de les lletres que el Gitano escrivia. La cançó encara es recorda avui a la ciutat de Balaguer i als seus encontorns.
6. "La granja de Fly Mobil"
Una de les cançons que van convertir el Gitano de Balaguer en un cantant popular. Cap a meitat dels anys 90 va aparèixer "La granja de Fly Mobil", una peça que retratava l'ambient de vici (i encara poca perdició) que sovintejava Porta. "En la granja de Fly Mobil tenemos de todo para ti"...
7. "No vull aplanar el llom"
Amb un renovat acompanyament musical, al disc "Diumenge de grams" van aparèixer un reguitzell de noves creacions que van donar una segona joventut a Joan Porta. Entres les melodies que es van fer més populars s'hi troba aquesta, un cant al dolce far niente excepte a tocar la guitarra i fer música: "No vull aplanar el llom, passaré amb romanços, passaré amb cançons..."
8. "Pom pom"
Una de les lletres més hilarants i recordades del Gitano de Balaguer. Aquesta cançó va ser una de les més populars de Joan Porta a finals de la dècada dels 90 i parla dels remordiments i maldecaps que tenia quan la "farlopa" que s'havia trobat per la muntanya i que havia guardat en un calaix li venia a la ment. "Pom pom", trucava la droga...
9. "Al barranc dels rucs"
Una peça que uneix un popular indret balaguerí amb la seva condemna del vici. Al barranc del rucs hi guardava la droga, deia Porta, tot recordant, per exemple, quan hi anava amb la padrina o amb la cosina. El Gitano era moltes coses, però sobretot, un gran balaguerí.
10. "Entre quatre parets"
És una de les últimes cançons i de les més diferents de la llista perquè mostra l'altra cara de Joan Porta. En els darrers anys, el Gitano va parlar obertament de la seva salut mental i de les experiències que l'havien acompanyat durant la vida. "Entre quatre parets" va acabar convertint-se en una peça especialment significativa d'aquesta etapa.
