Fa més d'un segle que l'herc, terme que es fa servir per a les cabres salvatges dels Pirineus, va desaparèixer a la zona i en fa quatre que el Parc Natural dels Pyrénées Ariégeoises, a França, en va reintroduir. Des de l’any 2014 s'han alliberat 95 exemplars (39 mascles i 56 femelles), la població ha anat augmentat i cada cop és més freqüent veure'n a l'Alt Pallars, concretament als municipis de Lladorre, Vall de Cardós i Alins.

La població més estable que hi ha a en aquest territori ja són una trentena. Els tècnics de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars i del parc francès són els encarregats de fer-ne el seguiment. Els Pirineus com a entitat biològica natural i, per tant, sense fronteres, han fet que aquesta espècie anés ocupant territori a banda i banda de la frontera administrativa des que es va procedir l'alliberament.

Entre el 2014 i el 2017 han nascut 26 cabrits i una part d'ells ja dins la vessant catalana. Per assegurar l'èxit de la reintroducció és indispensable el seguiment. Cada animal alliberat porta unes marques visuals personalitzades i emissors, GPS i ràdio, destinats a facilitar la seva localització. D'aquesta manera, els tècnics han pogut observar que a l'hivern pràcticament tots els exemplars tornen a França, però que de cara a la primavera i l'estiu, s'instal·len al Pallars. 

El govern francès va prohibir caçar aquest animal al setembre del 2012. A Catalunya, es tracta d'una espècie cinegètica tot i que actualment el seu aprofitament no es preveu a la Reserva Natural de Caça de l'Alt Pallars. En un futur, si la població està plenament consolidada i hi ha molts exemplars s'estudiarà la possibilitat de caçar-lo. Un trofeu d'aquest animal podria convertir-se en una font d'ingressos per al territori.

Es tracta d'una espècie tan peculiar, pel que fa a l'hàbitat de zones altes, que no es preveu que entri en conflicte amb els interessos del sector agroramader del territori. A l'estiu habita en zones rocalloses i penya-segats, indrets poc freqüentats per ovelles, vaques o cavalls. Els tècnics de la reserva subratllen que tots els exemplars han estat sanejats per evitar la transmissió de malalties a la ramaderia. L'herc cohabita, fins i tot, amb els excursionistes, ja que no és gens esquerp.