Albert Esteve va ser un president vehement en les compareixences de premsa que feia. Sentenciava i alliçonava, i no es mossegava la llengua si havia de criticar. Aquest estil el va mantenir sempre i també el va demostrar en la seva darrera roda de premsa, el juny passat.

Esteve es va plantar davant dels periodistes amb un relat de projecte de futur que pivotava sobre quatre eixos; futbol base, nou projecte esportiu, transformació en SAD i ampliació de capital. Les paraules il·lusionaven i marcaven un full de ruta clar. Clar en teoria.

El propietari assegurava que el pla es contemplava pels propers cinc anys i que el Lleida Esportiu rebria més capital per encarar un futur que havia de millorar els anys anteriors. “Hem d’organitzar el club i estem treballant per fer-ho. Portem molt temps treballant”, deia Esteve, que apuntava en un augment dels diners que entrarien al club i la creació d’una nova directiva que havien de consolidar l’estructura de la cúpula de l’entitat. Tot semblava estar pensat i assegurat en un context de pandèmia i de descens a la Segona RFEF.

En aquest sentit, Esteve recordava que la categoria obligava a un “autofinançament” que el Lleida Esportiu podia assumir sense problemes i posava l’accent en la base del club: “El tema formatiu serà molt important”. El futur de l’entitat semblava assegurat, però la realitat li ha desmentit el discurs en menys de mig any.