Arnau de Vilanova, metge i pensador del segle XIII, va ser una figura destacada en l’àmbit de la medicina medieval europea. Nascut cap al 1240 a la Corona d’Aragó, probablement a València o a Catalunya, es va formar a les universitats de Montpeller i París, centres capdavanters del coneixement mèdic de l’època. La seva reputació com a metge el va portar a exercir com a galenista de confiança de diversos monarques, incloent-hi Jaume II d’Aragó i Frederic II de Sicília.
A més de la seva tasca mèdica, va ser un autor prolífic en matèria d’alquímia, teologia i filosofia, i va mantenir una postura crítica envers alguns aspectes de l’Església, cosa que li va comportar controvèrsies i enfrontaments amb sectors eclesiàstics. La seva obra va influir tant el pensament mèdic com religiós de l’edat mitjana.
Arnau de Vilanova va morir al voltant del 1311, en un viatge marítim a Gènova, deixant un llegat que perdura en l’àmbit de la història de la medicina i del pensament europeu.
