El buidatge dels canals de Balaguer i Térmens, a la Noguera, i de Seròs i Lleida, al Segrià, per a treballs de manteniment i millora, ha motivat la retirada de prop de 62.000 peixos invasors. La directora tècnica de la consultora ambiental Eccus, Clara Companys, apunta que l’escalfament de l’aigua pel canvi climàtic afavoreix la proliferació d’aquestes espècies i creu que anirà a més els propers anys. Fins i tot al canal de Balaguer hi van trobar una invasió de musclos i cloïsses asiàtiques que cobria la solera del canal com si fos un mantell. Per contra, s’han preservat prop de 3.000 exemplars d’espècies autòctones, bàsicament barb caní. Les tasques formen part de les actuacions d’Endesa per mantenir en estat òptim aquestes instal·lacions.
El buidatge dels canals hidroelèctrics de Ponent ha tret a la llum la dada desfavorable i alarmant de l’augment descontrolat d’espècies invasores en aquestes infraestructures hidràuliques. En el cas de la cloïssa, els seus exemplars folren per complet les soleres dels canals com si fossin una immensa catifa, que a simple vista es podria confondre amb grava, i en el cas del musclo zebrat, s’ha detectat que comença a adherir-se als murs i a les parets laterals dels canals. Clara Companys explica que no tenen perquè provocar danys a la infraestructura però sí que poden comportar una davallada del rendiment hidroelèctric si es situen en reixes o parts per on ha de circular l’aigua.
Al marge d’aquestes espècies – impossibles de comptabilitzar, donat el seu gran volum, que es treuen a palades -, s’han trobat 61.778 exemplars de peixos invasors, amb l’albor (35.999 ‘Alburnus alburnus’) al capdavant, que malgrat tot, ha patit un descens en comparació amb campanyes anteriors. El segueix el gobis (18.310 ‘Gobio gobio’), la brema blanca (4.609 ‘Blicca bjoerkna’) i la madrilleta vera (1.584 ‘Rutilus rutilus’). També s’han localitzat en aquests canals, entre d’altres, exemplars de carpa (Cyprinus carpio) i de silur (Silurus glanis). Gran part d’aquestes espècies sacrificades s’envien al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida, com a aliment dels exemplars que s’hi recuperen.