La Diputació de Lleida, a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, ha iniciat els treballs de recuperació de l'arc d'Adà de Llardecans (Segrià), després que aparegués enderrocat el 31 de març. L'actuació, amb un pressupost de 26.000 euros, durarà entre un mes i mig i dos mesos al llarg dels quals, aprofitant la recuperació de l'arc, s'intentarà recuperar la base rectangular de l'edificació que l'acompanyava amb l'objectiu de posar en valor el conjunt arquitectònic i entendre millor el seu context.

També es farà un "time lapse" amb tot el procés. L'arc d'Adà catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), se situava dalt d'un tossal del terme municipal de Llardecans, i comptava amb un valor patrimonial i sentimental incalculable.

La Secció d'Arqueologia de la Diputació de Lleida s'encarrega del projecte de recuperació de l'arc, el qual també compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Llardecans. La vicepresidenta en funcions de la Diputació, Rosa Pujol, ha destacat el compromís de la institució amb la preservació dels béns patrimonials del territori i també ha posat en valor "la rapidesa" en la redacció del projecte i la seva execució "en el menor temps possible", tal com es van comprometre en el seu dia. 

Els treballs s'executarà en tres fases, la primera de les quals s'ha iniciat aquest dilluns i es prolongarà aproximadament durant una setmana o deu dies. En aquesta primera fase, dirigida pel restaurador Ramon Solé, es procedirà a la neteja i a la identificació de la posició de cadascun de les 34 dovelles que formaven el conjunt. 

En una segona, que es durà a terme a continuació i que durarà unes tres setmanes sota la direcció de l'arqueòleg Josep Medina, s'intentarà recuperar la planta del primer edifici al que pertanyia l'arc. La darrera fase consistirà en la col·locació de l'arc en la seva posició original. Es prolongarà durant una setmana sota a direcció de l'arquitecte Josep Àngel Corbella. 

L'arc va ser trobat enderrocat 31 de març. Es tractava d'un arc apuntat de 34 dovelles que restava com a únic testimoni de la planta baixa d'un edifici rectangular, desaparegut com la resta de les cases del poblat d'origen àrab. L'acta data del segle XVI o XVII. Les guerres modernes van fer desaparèixer el petit nucli habitat, quedant com a testimoni l'arc de 3,60 metres d'alçada i una mica més de sis metres de llum.