La Sindicatura de Comptes de Catalunya considera que el temps de permanència dels pacients al servei d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida és "força dilatat" i es troba "lluny" dels estàndards estatals i internacionals. Així ho assegura l'organisme en un informe d'avaluació del servei, que també apunta que les demores en l'atenció i les dificultats en el drenatge de pacients "impacten negativament en la qualitat percebuda pels usuaris, alhora que poden implicar efectes adversos per a la seva salut". En aquest sentit, veu "crítica" l'espera d'aquells pacients que han de ser ingressats i apunta que "es podria assolir una reducció addicional de la mortalitat si es reduís el temps de permanència a urgències d'aquests pacients".
L'informe de la Sindicatura ha avaluat l'eficiència, l'eficàcia i l'economia de la gestió de l'atenció urgent prestada per l'Arnau de Vilanova durant el 2022, en el marc d'una planificació que els pròxims anys preveu fiscalitzar les urgències hospitalàries dels vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS).
A banda de les demores en l'atenció als pacients, en matèria d'eficàcia l'informe subratlla que el servei d'urgències de l'Arnau presenta una taxa de readmissions amb ingrés superior a l'esperada. També assenyala que l'espera "excessiva" a l'hora de rebre atenció sanitària fa que hi hagi més persones que abandonin les instal·lacions sense rebre'n.
Finançament públic insuficient
Pel que fa a l'àmbit econòmic, la Sindicatura indica que l'ICS rep del CatSalut un finançament inferior al cost total de les urgències de l'Arnau i que el preu unitari que paga el finançador per cada urgència atesa no permet cobrir el cost de l'atenció dels pacients que presenten risc vital, sinó que únicament cobreix el cost dels casos menys urgents.
Segons la Sindicatura, els objectius estratègics definits en el pla estratègic territorial de la regió sanitària de Lleida "no són congruents amb les necessitats detectades, o no estan prou orientats a resoldre-les". A més, l'organisme no observa "una correspondència rigorosa entre els objectius estratègics i les mesures i actuacions implementades per a la seva consecució, ni tampoc amb altres intervencions en el territori, com ara l'atenció primària o sociosanitària.