Càritas Diocesana de Lleida, de Solsona i d'Urgell han doblat i, en algun cas triplicat, les ajudes econòmiques per a l'adquisició d'aliments durant la crisi de la covid-19. Entre els mesos de març, abril i maig han atès 1.615 famílies i unes 5.000 persones s'han beneficiat la tasca de l'entitat en les tres diòcesis.

Destaca que un 40% de les persones ateses no havia acudit abans a Càritas o bé feia molts anys que no s'hi adreçava. D'altra banda, des de Càritas Lleida han expressat la seva preocupació per com s'ha gestionat el dispositiu d'atenció a temporers i han tornat a reclamar un "projecte de ciutat que afronti d'una vegada per totes la campanya de temporers i que sigui un projecte continuista i no s'hagi d'anar planificant cada any". 

La crisi derivada del coronavirus ha doblat i, fins i tot, triplicat les recursos econòmics que les Càritas de Lleida, de Solsona i d'Urgell han destinat a ajuts a famílies per a l'adquisició d'aliments a les tres diòcesis. Sumant els mesos de març, abril i maig, han invertit en aquest concepte 62.113 euros, respecte els 11.276 euros de febrer d'aquest mateix any. 

En el cas de la demarcació de Lleida, l'entitat s'ha vist obligada a aturar les demandes i s'ha centrat a prioritzar les necessitats bàsiques de les famílies com és l'alimentació. Durant el confinament, Càritas ha continuat oferint atenció presencial i també telefònica. En aquest sentit, des de l'entitat s'han efectuat 6.378 trucades de suport a gent gran, famílies i infants vulnerables, segons ha explicat Maria José Rossell, secretària general de Càritas Lleida. 

En aquests tres mesos, Càritas ha atès directament 1.615 famílies i unes 5.000 persones s'han beneficiat del suport l'entitat a les diòcesis de Lleida, Solsona i Urgell. Un dada "preocupant" segons Rossell és que un 40% de les persones o famílies ateses era el primer cop que acudien a l'entitat o bé feia molts anys que no ho feien.

Tot i això, les tres Càritas han vist incrementades les aportacions econòmiques de la ciutadania durant aquest període, una resposta que confien que no sigui "puntual" i es mantingui en el temps per poder seguir donant resposta al grup de població que viu "enquistat" en una situació de pobresa.