Els jurats de la 44a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura han fet públic el veredicte dels tretze guardons de la convocatòria, que sumen una dotació de 9.000 euros. Els reconeixements distingeixen enguany des de recerques sobre la història de Manresa i la Catalunya Central fins a projectes de dansa, teatre, música, cinema i comunicació, a més de trajectòries personals vinculades a la cultura popular i les arts escèniques. En total, s'hi han presentat una cinquantena de propostes.
Els premis es lliuraran divendres 20 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Espai Cultural La Fàbrica de Fonollosa, en la vuitena gala que se celebra fora de Manresa. La vetllada serà presentada per Fàtima Brunet i Ismael Ibrahimi i comptarà amb la participació dels Geganters de Fonollosa, el Grup de Teatre de l'ACR de Fals i els Bastoners de Camps. L'assistència és gratuïta, però cal reservar plaça a través del web de l'Ajuntament.
Recerca històrica i patrimoni
El Premi Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya, dotat amb 3.000 euros, ha estat per a Marina Iruela Regincós, pel projecte El paisatge sagrat de la Manresa d'Època Moderna: devoció, promoció artística i cultura visual. El jurat ha destacat que és una proposta ben delimitada i ambiciosa, molt vinculada a Manresa i a les arts del Barroc, que permet abordar la història cultural del país a través de la religiositat i la promoció artística. La recerca podria acabar convertint-se en una monografia sobre aquest àmbit.
El Premi Berenguer de Montagut, dedicat a estudis sobre la Seu de Manresa i dotat amb 1.000 euros, ha distingit Lluís Guerrero Sala per La Seu tombes i cossos (el cas del Canonge Mulet). El treball examina els elements funeraris conservats a la basílica i als espais del voltant, n'estudia la ubicació, la datació i les restes i aprofundeix en la paleopatologia. El jurat també ha valorat que l'autor no es limita a descriure i interpretar les troballes, sinó que proposa noves línies de recerca i possibles intervencions.
El Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central, dotat amb 1.500 euros, ha recaigut en Lluc Rubio Montoriol per Manresa vista pels carlins. Història de l'entrada del 4 de febrer de 1874. La investigació aporta nova informació sobre l'entrada de les tropes carlines a Manresa durant la Tercera Guerra Carlina i la contextualitza a partir de fonts primàries, especialment cartes de Joan i Rafael Tristany i un diari d'operacions de Gabriel Llompart. El jurat considera que el treball amplia el coneixement d'aquest episodi i obre noves vies per estudiar els conflictes carlins del segle XIX a la Catalunya Central.
També en l'àmbit de la memòria històrica, el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves ha estat per a Aitor Haro Toledo, de l'institut Sant Ramon de Cardona, amb Camins que deixen empremta: El llegat del CEE Nou Camí de Cardona. El treball recupera la història d'aquest centre d'educació especial, que va funcionar entre el 1971 i el 2007 i va atendre diverses generacions d'alumnes. El jurat n'ha valorat la recerca documental, les entrevistes i la contextualització històrica, que permeten reconstruir la trajectòria d'una escola pionera i la seva incidència en la societat cardonina.
Cultura popular, teatre i trajectòries artístiques
El Premi del Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional ha reconegut el Grup de Dansa Cor de Catalunya de Rajadell pel projecte Bruixa. El jurat ha destacat la trajectòria de més de 40 anys de l'entitat i la capacitat del muntatge per donar visibilitat i reforçar la figura de la dona. També ha tingut en compte que és una iniciativa desenvolupada durant els darrers 18 mesos i que ha tingut una presència destacada a les xarxes. El guardó està dotat amb 1.500 euros.
El Premi El Galliner de textos teatrals ha estat per a August Bover Font, per l'obra musical El lector de català, ambientada al final de la dictadura franquista i durant els primers anys posteriors a la mort de Franco. El jurat n'ha valorat el rigor històric i la combinació entre el drama polític col·lectiu i una història d'amor i superació personal. També destaca el pes del context cultural i una banda sonora que dona dinamisme gairebé cinematogràfic a la peça. El premi preveu una lectura dramatitzada o una residència tècnica de dos dies al Kursaal.
El Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur ha distingit l'actor manresà Pere Vicens Parellada per una vida dedicada als escenaris i a la interpretació. El jurat ha reconegut la seva constància i compromís amb el teatre amateur, així com la contribució a l'enriquiment cultural de la comunitat i la capacitat d'inspirar noves generacions. Vicens ha format part de diferents agrupacions manresanes, entre les quals hi ha Arte, Alegria y Caridad, Prosceni, L'Arlequí i els Carlins.
El Premi a la Projecció artística en Art Mural ha recaigut en Txema Rico Martínez, artista establert a Manresa des del 1992. El jurat n'ha valorat la qualitat de l'obra, la innovació i el compromís social, així com la projecció en l'àmbit estatal. Rico treballa disciplines com la pintura, l'escultura i l'escenografia, però és especialment conegut pels murals que ha realitzat a la ciutat, entre els quals hi ha els de la plaça del Pedregar, la Llar Sant Joan de Déu i la plaça de Joan Brossa. El reconeixement inclou una exposició a l'Espai 7 l'any vinent.
Música, cinema i comunicació
El Premi Litel de Música ha distingit la cantautora Aina Palà Roig, veïna de Sant Salvador de Guardiola, per la composició inèdita Una última posta de sol. El jurat n'ha remarcat la sensibilitat i la força expressiva, amb una lletra poètica i una melodia emotiva que construeixen un univers musical íntim i personal. El guardó permetrà produir, enregistrar, mesclar i masteritzar la peça a l'estudi Litel.cat.
El Premi Plácido a la producció cinematogràfica ha estat per a Mireia Rodó de Llorens, pel curtmetratge Clouds, centrat en el procés creatiu de l'artista Ralph Bernabei. El jurat ha destacat l'aproximació original al protagonista i el tractament visual i sonor de la peça, que defuig el retrat convencional per convertir-lo en una experiència cinematogràfica poètica. El premi inclou 300 euros, un abonament anual de Cineclub Manresa i la projecció del treball dins la temporada actual.
El Premi Regió7 de Comunicació ha reconegut Albert Fibla Palazon pel reportatge Territori pagès. Les veus del camp, publicat a la Revista Alta Segarra. El treball aborda la pressió que viu el sector agrícola i la necessitat de preservar l'activitat al món rural, a través dels testimonis dels seus protagonistes. El jurat també ha valorat que el reportatge es publiqui en una revista de recent creació que vol donar veu als municipis de l'àmbit de l'Alta Segarra.
Narrativa jove i compromís amb el patrimoni
El Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove ha estat per a Marçal Piqué Huguet, de Manresa, pel relat La presó invisible. El jurat n'ha destacat la claredat narrativa i la manera sensible i imaginativa com qüestiona la suposada inalterabilitat de l'ordre social a través de la mirada d'incomprensió d'un nen. Martina González Murcia, també de Manresa, ha estat finalista amb Un full en blanc, un relat que reconstrueix una vida familiar a partir de la recerca d'aquest element. El primer premi està dotat amb 500 euros i la publicació a Regió7, mentre que el finalista rebrà 200 euros.
Finalment, el Premi Empremta ha distingit l'Associació Patrimoni Obert, que treballa als municipis d'Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages. El jurat n'ha valorat la voluntat de coordinar persones i entitats que ja treballaven en la preservació del patrimoni, amb una mirada transversal i participativa. L'associació manté un arxiu digital de fotografies, enregistraments i documents, impulsa activitats educatives amb escoles, organitza anualment els Aplecs de Patrimoni Obert i prepara la instal·lació d'un centenar de fites interpretatives.
Una quinzena d'activitats al voltant dels premis
La gala de Fonollosa forma part d'un programa d'activitats que s'allargarà del 15 al 28 de novembre. La programació començarà amb la projecció a la Plana de l'Om de Egagròpila mental de fons efímer, d'Òscar Hidalgo, guanyadora del Premi Plácido 2025 i del Festival Òmnium de Cinema.
El 18 de novembre es presentarà a l'Espai Òmnium la novel·la L'avi que detestava la llet, de Ramon Cardona Colell. Després de la gala dels Lacetània, el dia 20, el programa inclourà el 25 de novembre la presentació del llibre de relats Actuació de gala, de Jordi Cussà, i l'endemà una conferència del lingüista Pau Vidal, titulada Sortir a guanyar. Del resistencialisme a crear nous catalanoparlants.
El 27 de novembre es lliurarà el 44è Premi Bages de Cultura, al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa. El veredicte d'aquest guardó es farà públic el dia 16. La programació es tancarà el 28 de novembre amb dues sessions del Festival Òmnium de Cinema a l'Espai Òmnium.
