El passat dimecres 26, la companyia dels Amics de l'Òpera de Sabadell va tornar a visitar la capital bagenca per inaugurar la temporada operística amb una nova i reeixida producció de la divertida òpera donizettiana "L'elisir d'amore".

Una vegada més, tot i la penúria econòmica, la productora de Sabadell va saber sortir-se'n amb una escenificació senzilla però d'allò més eficaç, dirigida pel "tot terreny" escènic Carles Ortiz. L'arribada de Belcore i el seva esquadra amb vaixell i el símil entre el sol ennuvolat i l'ofuscació de Nemorino, quan Adina accepta casar-se amb el sergent la mateixa tarda, són algunes de les troballes més felices d'una producció que tan sols acusa certa puerilitat en determinades coreografies i moviments del cor.

El repartiment va comptar amb quatre intèrprets, tots ells ja habituals en les produccions sabadellenques, de gran vàlua i professionalitat. En el rol de Nemorino va brillar la recent descoberta tenoril de Mirna Lacambra: el jove tenor Albert Casals. Dotat d'una tessitura lírica-lleugera i d'un timbre grat, va oferir-nos una impecable interpretació del càndid i enamoradís protagonista. La múrria i coqueta Adina va ser encarnada per una encertada i desimbolta Elisa Vélez, qui va anar a més a mesura que avançava la representació. Sòlit i magnífic el Belcore de Carles Daza, a qui el paper se li fa petit. Toni Marsol va tornar a demostrar, com a Dulcamara, que els papers de baix-baríton buffo semblen escrits expressament  per a ell. Va completar el repartiment l'exquisida Gianetta de la cada cop més prometedora Eugènia Montenegro.

Al capdavant d'una correcta Simfònica del Vallès, Rubén Gimeno va oferir una lectura ajustada i ben concertada de la partitura, força més dinàmica en aquesta vetllada manresana que en la funció sabadellenca del divendres 21.