El Teatre de Kursaal va cloure, el passat dimecres, la seva temporada operística amb l'exitosa producció de Madama Butterfly dels Amics de l'Òpera de Sabadell.

Dies abans, el teatre manresà havia exhaurit totes les localitats per assistir a la representació de l'emblemàtica òpera de G. Puccini, protagonitzada per una autèntica Butterfly japonesa que va fer les delícies del públic: Miki Mori. La cantant nipona, en un dolç període de maduresa professional, va fer una de les recreacions més emotives de la jove geisha pucciniana que el sotasignat recorda haver presenciat mai. Amb un domini absolut dels recursos canors i una captivadora encarnació dramàtica, va ser capaç d'esprémer musical i escènicament la transformació psicològica del personatge, des de l'alegre ingenuïtat del primer acte fins a la punyent tristesa del colpidor desengany fatal. Una magistral i commovedora interpretació que va fer vessar les llàgrimes a més d'un espectador i li va valdré una merescuda ovació al final de la funció. 

Al seu costat, un competent equip d'intèrprets va completar el repartiment. La també japonesa Yayoi Toriki va encarnar una Suzuki de gran autoritat, tant vocal com escènica, compenetrada plenament amb la Butterfly de Mori. Nogensmenys, el tenor peruà Andrés Veramendi es va revelar un Pinkerton d'empremta i notable volada, dotat d'un poderós instrument que va anar guanyant en matís i riquesa expressiva en el transcurs de la representació; el seu duet amb Butterfly i les seves intervencions del tercer acte van ser molt reeixides. El valencià Manuel Mas debutava en la companyia sabadellenca amb el rol de Sharpless, tot demostrant la seva autoritat vocal i noblesa d'estil. Menció especial mereix entre els coprimaris el veterà tenor Josep Ruiz, qui ens va regalar una magistral recreació del matrimonier Goro. 

Compliren amb solvència i professionalitat Samuel Peláez (Princep Yamadori), Sinho Kim (Tiet Bonzo), Laura Obradors (Kate Pinkerton) i la resta de papers menors. El cor va protagonitzar dos moments de gran brillantor en la part central del primer acte i en el deliciós i delicadíssim cor a boca closa que fa de transició cap al tercer. 

Rubén Gimeno va ser capaç de concertar-ho tot plegat amb gran encert i eficàcia dramàtica, extraient un òptim rendiment de l'orquestra vallesana. La producció, simple però enormement funcional, va ser un nou encert dramàtic de l'equip de Cales Ortiz.  

Els responsables de la programació artística del Kursaal manresà ja ens van avançar els nous títols de la propera temporada: Don Giovanni de Mozart (Novembre), Manon Lescaut de Puccini i Carmen de Bizet; tres autèntics caramels per anar fent boca.