Manu Guix va presentar 'Pas a pas' al Kursaal. Foto: Sandra MalagarrigaEl cantant, compositor, productor i pianista, Manu Guix va actuar per primera vegada al teatre Kursaal per a fer un concert sencer seu. Ell al teclat i piano, amb la seva banda (Jordi Franco al baix; Jordi Roquer a la guitarra elèctrica; Oriol Cusó amb saxo i fent veus i cors; Toni Pagès a la bateria) presentaven el seu últim disc "Pas a pas", un disc molt alegre i optimista.
Amb un ambient participatiu i amb ganes d'escoltar i gaudir de la música va començar el concert amb grans aplaudiments i "Un dia gris". Poc a poc i amb molta simpatia, va anar desgranant totes les cançons de "Pas a pas" comentant algunes com, per exemple, "Ara" una cançó de superació personal, "Fa temps" dedicada a la seva germana quan li va dir que es casaria, "De nou" per la parella que quan estàs amb ella t'adones que no és la que et tocaria, "Crido" queixa de com està el món, "Res no és més important" una valoració dels petits instants de la vida, "Tresor amagat" records de la infància.
Va tenir un gran detall per una parella dedicant "Si no hi ets" (al matí del mateix dia va rebre un correu, que va llegir textualment a l'escenari, va fer aixecar la parella dels seus seients i dir que aquests petits detalls de la vida, li agraden molt, va acabar donant el seu correu electrònic) però, també li esperava un regal de part dels seus seguidors (un mocador amb el logotip de l'organització) i un parell de sorpreses durant el concert de part dels seus admiradors, que ja van preparar a l'entrada del teatre. A "Dóna-li a la vida" vam tirar a l'escenari avions amb somriures i després del fals comiat, vam inflar globus i els vam anar movent.
No van faltar cançons d'altres treballs, com "Talent Natural", "En tres minuts" i "Reflexes d'ignorància" del seu segon disc, "Manu Guix"; "Roda", que va dir que era una de les seves cançons preferides del seu disc "Onze Llachs", versionant a Lluís Llach I "Cavall de Vent" del mateix disc.
Em van agradar molt els instants intimistes d'ell sol al piano, l'energia positiva que ens arribava i com gaudien tots. Ens van fer cantar, es van presentar tots, van agrair tant a l'organització del Kursaal com al públic per ser-hi. M'hagués agradat més que toqués més cançons amb el piano de cua i que fessin alguna cançó amb guitarra acústica, ja que el nostre teatre és gran però, també permet instruments tocats amb tanta tendresa i ganes, com ho feia en Manu i algun instant més íntim. Ens ho vam passar molt bé. Un concert molt tranquil i optimista.
