Qui no ha sentit a dir alguna vegada que la realitat supera la ficció? Però per molt que sigui una frase certa i -malauradament- cada cop més assumida socialment, el que està clar és que no és el mateix explicar un fet real, que ha passat, que relatar-ne un fruit de la imaginació. Encara que sigui inspirat en vivències i experiències vertaderes.
I si no, que li ho preguntin a la Núria Bacardit Pérez (Manresa, 1970), una de les periodistes més notòries de les nostres comarques que després de 30 anys estant tant davant com darrere de les càmeres de TV3 -actualment cobrint l'actualitat de la Catalunya Central per als serveis informatius-, ara amplia el currículum professional amb la publicació de Les orquídies del mal, la seva primera novel·la; un thriller rural farcit de personatges, paisatges, trames i subtrames que, si no fos perquè se les ha inventat ella, podrien ser reals perfectament -beneït el periodisme que t'apropa a tantes històries, (massa) sovint anònimes però immensament inspiradores!
«Les orquídies del mal» és la primera novel·la de la periodista manresana Núria Bacardit
El proper dijous 20 de febrer, Bacardit presentarà a la seva ciutat natal, Manresa, aquest primer fill literari. Ho farà a les set de la tarda (19h.) a la Biblioteca del Casino, en un acte obert a tota la ciutadania.
Tens fills, intueixo que en algun moment de la teva vida has plantat un arbre, ara has escrit un llibre... Feina feta, no?
Per si de cas, la feina de plantar un pi o qualsevol altre arbre la deixaré per més endavant, perquè em quedin coses per fer, que crec que en tinc moltíssimes encara! Però sí, la veritat és que estic molt contenta d'aquest debut literari. Ha estat tot un repte i un aprenentatge. I m'he divertit molt!
Una experiència que aproves amb nota, doncs.
Per suposat! De fet, m'ha enganxat tant que ja he començat a escriure una altra història!
Ah sí?
Sí! No és novel·la negra, eh. En aquest cas, tot plegat sorgeix de la necessitat d'escriure sobre un personatge que em va venir al cap tornant d'un rodatge. A diferència de Les orquídies del mal, aquí sí que tinc una trama i un final pensats. No sé què acabarà passant però el protagonista -inspirat en algú molt proper que m'estimo molt- ja el tinc i m'està demanant que escrigui sobre ell.
Dius que quan vas començar a escriure Les orquídies del mal no tenies ni trama ni final pensats.
L'únic que tenia era un personatge i un poble, perquè el que volia sí o sí era que l'acció succeís en un entorn rural, de micropobles.
"El que volia sí o sí era que l'acció succeís en un entorn rural, de micropobles"
núria bacardit pérez
Per algun motiu concret?
Doncs perquè és la realitat que moltes vegades ens trobem en els rodatges. L'Albada, que així és com s'anomena el poble del llibre, és un indret inventat però que s'inspira en molts llogarrets que conec.
Per exemple?
Hi ha Rocafort de Queralt, que és on vaig passar tots els estius de la meva infància en una casa que queia a trossos a la plaça de les Flors i que el meu avi tenia llogada; també hi ha Mura, amb els seus carres de pedra; hi és Gósol, Sant Llorenç de Morunys... I molts altre pobles on hem parat per explicar què hi passa; per què falla la telefonia dia sí dia no; per què els seus habitants batallen per evitar el tancament de l'última botiga que hi queda; com sobreviuen els seus camps i ramats a la sequera tenint en compte que és la principal activitat econòmica del municipi...
I aquests problemes també els pateixen els personatges del teu llibre?
No formen part de la trama principal del relat, però es respiren al llarg de tota la ficció. Perquè sí, tot el que hi narro és ficció, però tot pot ser real perquè hi ha records de la meva infantesa, malalties que existeixen i situacions que he viscut personalment o que he explicat com a periodista, com el debat sobre com ha de ser el model de les energies renovables. I tot aquest garbuix de records, de situacions viscudes o retratades apareixen a l'Albada. Fins i tot la protagonista, ramadera i científica, està inspirada en una ramadera que hem entrevistat en més d'una ocasió...
Quant temps t'ha portat escriure Les orquídies del mal?
Podríem dir que s'ha anat gestant al llarg d'un any i poc, perquè si una cosa tenia clara era que havia de poder conciliar el procés de creació del llibre amb la vida familiar i la feina. En aquest sentit, l'editorial em van acompanyar moltíssim, sense pressions, i acordant uns terminis d'entrega molt calmats.
Però com s'escriu sense tenir una història? Abans has comentat que l'únic que tenies clar era on havia de passar l'acció i com havia de ser un dels personatges...
Doncs vaig anar escrivint a ratxes. La trama va anar sortint a raig; ni jo mateixa sabia què passaria ni com acabaria. I amb els personatges, una mica igual; a mesura que escrivia veia què necessitava i ho anava incorporant.
"La trama va anar sortint a raig; ni jo mateixa sabia què passaria ni com acabaria"
núria bacardit pérez
I ja t'hi entenies?
Clar, el preu que pagues quan ets una mica anàrquica en aquest sentit i no tens una llibreta amb notes i tota la trama dibuixada, és que després, costa més quadrar-ho tot. He hagut de refer moltes coses que deia que no quadraven i que no tenien cap mena de sentit, però també ha estat un exercici molt i molt divertit.
Què has après, al llarg de tot el procés?
Que he d'aprendre molt! Que he de ser més estructurada, que em falta ofici, vocabulari... De tot! Crec que un escriptor ha de tenir molt ofici al darrere i a mi me'n falta, si més no en el món de la ficció. Les orquídies del mal és una novel·la senzilla, però n'estic tan orgullosa...! Encara ara me'n faig creus: "Això ho has fet tu?", em dic. Em sembla increïble!
La Núria nena ja escrivia?
Sí, sempre havia escrit relats curts, contes... De ben petita m'agradava molt inventar-me històries. I ara de gran, el cuquet d'escriure ficció se'm va tornar a despertar. I va coincidir que l'editorial em va fer la proposta. I aquí va començar tot.
Per què novel·la negra?
Perquè és un gènere que m'agrada moltíssim. Quan era petita devorava els Poirot i les Marple d'Agatha Christie que la meva mare comprava en una lllibreria de vell de la carretera Cardona de Manresa! I més endavant va venir Camilleri amb l'etern Montalbano; Ann Cleeves amb les sagues de Vera Stanhope o Jimmy Perez; Donna Leon i el seu Brunetti...
"Quan era petita devorava els Poirot i les Marple d'Agatha Christie que la meva mare comprava en una lllibreria de vell"
núria bacardit pérez
Tot detectius i investigadors!
Sí! I tot i que en la meva novel·la no hi ha un personatge tan ben definit, sí que tot gira al voltant d'una investigació.
Una investigació que posa un tipus d'orquídia en el punt de mira. Per què aquesta planta i no una altra?
Les orquídies sempre han despertat fascinació perquè són flors rares de trobar. I un dia, veient un capítol de Midsomer Murders (una sèrie britànica amb molts assassinats al camp, pocs habitants i molts criminals!) que girava al voltant de l'obsessió per les orquídies, vaig pensar que aquestes flors podrien provocar molts maldecaps a l'Albada. Podrien haver estat roses o margarides, també.
L'ELA és una malaltia que també té molt protagonisme en la novel·la. Hi ha algun motiu al darrere?
L'ELA és una malaltia terrible que m'ha tocat molt de prop. Per ser una de les anomenades malalties rares, en conec molts casos. El meu cunyat va morir als 46 anys a causa d'això, i recordo que el metge ens va dir que la majoria d'afectats demanaven l'eutanàsia en un moment en què no existia la llei que aprovava aquest dret.
"L'ELA és una malaltia terrible que m'ha tocat molt de prop. Per ser una de les anomenades malalties rares, en conec molts casos"
núria bacardit pérez
Déu n'hi do...
Per això volia que hi hagués una investigació científica sobre l'ELA en aquest llibre, i que parlés sobre el dret a morir però també a viure. El drama d'ara és que tot i haver-se aprovat la Llei de l'ELA, no hi ha el finançament i alguns malalts opten per l'eutanàsia per motius econòmics, perquè no poden pagar les cures que necessiten les 24 hores.
Què és el millor que et podria dir un lector o lectora sobre Les orquídies del mal?
Que ha passat una bona estona llegint-lo. Res més. Amb això ja seré d'allò més feliç.