Obeses és un rara avis en el panorama musical a casa nostra. Mentre el costumisme folky sovint empallegós i hipersimplista impera en un important gruix de bandes del panorama català, la banda encapçalada per Arnau Tordera I (sí, primer), ensuma una mescla ben equilibrada de purpurina i rapé, reivindica el virtuosisme en l'execució i ofereix un producte atractiu i sucós a la seva audiència.

Encara que la banda d'Osona van interpretar quasi íntegrament el seu darrer treball "Monstres i princeses", el setlist va recuperar alguns temes del seus 2 discs d'estudi anteriors, demostrant que les peces més veteranes aguanten molt bé malgrat l'evident evolució tècnica i compositiva que ha experimentat la formació durant els anys d'activitat.

L'espectacle va encetar-se amb "Nata muntada", seguida del groove dance de "Virus". Varen continuar amb el fingerpicking de "Ell no era un cowboy", una excel·lent autoparodiant "Guapo!", la "Rumba de l'avorrit" i l'himne roquer "Botifarra amb seques".

La gent tenia ganes de més música i Obeses va continuar desgranant el seu repertori amb la magnífica "La cançó dels amors entrellaçats", seguint amb l'ensucrada "La dotzena campanada", "L'ombra sols fuig en la nit", "Brindem brindem!" i "Correm!".

Tocava tibar de clàssics amb "El tocador de senyores", l'original "Em deixaré bigoti" i finalitzar amb "El monstre de l'armari". El bis final va incloure la popular versió de "Rosor", les vibracions metàl·liques de "Ens hem alçat", la divertidíssima "L'aria du l'hermafrodite" i tancant el show "Mammi".

Tot i la dosi d'humor que utilitza la banda per catalitzar un estil tècnicament complex, Obeses tracta la música amb el respecte i la seriositat que es mereixen, i la porta a l'extrem segons els seus principis canònics. Sens dubte, atresora la virtut d'haver guanyat una massa de seguidors en primer lloc oferint bona música, malgrat una més recent exposició mediàtica, sovint grollera, que no fa justícia al treball que hi ha darrera d'Obeses.

Ratllant la trentena, els membres d'Obeses demostren tenir un talent superior que han sabut exprimir amb encert. El dubte que es planteja però, és ineludible: fins quan i on seran capaços de perfeccionar la fórmula de "Monstres i princeses"? Quin serà el pròxim gir "Obesista"? Seguirem la seva evolució amb gran interès.