Súria mostra les restes del mas medieval de la Miranda a les Jornades Europees de Patrimoni

Cultura i Mitjans

Una vintena llarga de persones va visitar un jaciment del Samuntà que podria datar dels segles IX-XI i que encara pot créixer

Publicat el 14 d’octubre de 2026 a les 21:41

Una vintena llarga de persones va participar dissabte passat en la visita al mas medieval la Miranda, a la zona del Samuntà de Súria, dins de les Jornades Europees de Patrimoni. Les restes van començar a excavar-se l'estiu passat, durant la Campanya d'Excavacions Arqueològiques. L'arqueòloga surienca Jenifer Montaño va guiar la visita i va remarcar l'interès històric d'un mas que podria haver existit entre els segles IX i XI i que va ser abandonat entre els segles XIV i XV.

Una visita guiada pel jaciment

La visita la va fer Jenifer Montaño, participant de la Campanya d'Excavacions Arqueològiques i autora d'un díptic que resumeix l'estat actual de les investigacions sobre el mas. L'activitat la va organitzar l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Súria, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Súria i el suport de la Generalitat de Catalunya.

Segons Montaño, el treball de recuperació del mas "té un valor històric i també humà". Ajuda a mostrar com era la vida en un mas durant l'època medieval en aquesta zona de Súria, i destaca per la vessant didàctica i de voluntariat de la campanya. L'arqueòloga va afegir que el jaciment "s'ha fet més gran del que pensàvem que seria", i que probablement encara creixerà en les properes edicions.

Un mas amb roca natural i un possible menhir

L'origen del mas la Miranda es pot situar entre els segles IX i XI. Una de les seves singularitats és que aprofita una paret de roca natural en l'estructura, construïda en pedra seca. També s'hi ha trobat un gran bloc vertical de pedra que podria haver servit de fita del mas.

No es descarta que aquest bloc sigui un antic menhir reaprofitat. En aquest entorn de la vall de la riera d'Hortons ja hi ha altres mostres destacades de presència humana en temps prehistòrics, com el Dolmen del Samuntà i la balma calcolítica.

Què s'ha trobat i quan es va abandonar

En l'última edició de la campanya es van localitzar restes de ceràmica i de teula, a més d'un botó de ferro que podria tenir un origen més modern. Segons les investigacions actuals, el mas podria haver estat abandonat entre els segles XIV i XV. Una part de les restes es va fer servir com a abellar durant una part del segle XX. L'existència del jaciment la va descobrir casualment la família propietària dels terrenys.

La riquesa patrimonial del Samuntà

El díptic destaca que l'interès del jaciment s'ha de relacionar amb "la riquesa patrimonial del Samuntà". A poca distància del mas hi ha la Necròpolis de Cal Banyes, un conjunt de tombes medievals que testimonia "una comunitat d'hàbitat estable".

A l'entorn de la riera d'Hortons hi ha també altres masos medievals, com la Garrigosa (Súria) i Cal Peret Solanes (Navàs), que compartien "eix i contacte visual directe a la vall".

Una campanya que ja arriba a la 19a edició

La Campanya d'Excavacions Arqueològiques és una iniciativa de l'Ajuntament de Súria, a través de les àrees d'Alcaldia i Cultura, i de l'Institut Mig-Món. Hi participen voluntàriament alumnes de 4t d'ESO i altres persones interessades, i enguany ha arribat a la 19a edició.

L'última edició va tenir l'autorització del Servei d'Arqueologia de la Generalitat i el suport de la propietat del terreny. Hi va participar l'empresa especialitzada iPAT Serveis Culturals i el Casal de la Dona.

Escull Manresa com la teva font preferida de Google