Tal i com es pot despendre del resultat final, el Manresa no ho va tenir gens fàcil davant d'un San Lorenzo especialitzat a treure més punts a camp contrari que a casa seva. Després d'una primera part amb poca continuïtat en el joc i amb molt joc al centre del camp, a la represa va aparèixer de nou l'ombra de Charly Lumbreras per rescatar el seu equip d'un resultat que no pintava més enllà de l'empat. I es que Charly sempre té la canya a punt.

El guió del partit ens va portar, d'inici, un Manresa que duia totalment la iniciativa davant d'un rival parapetat al seu camp i que no donava pràcticament espais als manresans. No obstant, als 16' es va obrir una escletxa per la banda dreta de l'atac local i Chema va poder assistir David Fernández per que aquest fes lluir-se al porter Ramon, que evitava l’1 a 0 amb una bona estirada. Fins a les acaballes del primer temps aquesta va ser la única vegada en que el Manresa va poder fer-li mal a un equip que no arriscava gens ni mica en defensa i que, tímidament, buscava algun contracop per donar un cop d'efecte al guió preestablert. Encara que durant uns quants minuts es va veure una certa igualtat, el cert és que al darrer quart d'hora el Manresa va tornar a ser el protagonista del que semblava més un monòleg que no pas una disputa esportiva. Això sí, costava Déu i ajuda arribar amb perill a l'àrea rival i només quan s'havia complert el temps reglamentari el Manresa va gaudir de la segona i darrera oportunitat d'obrir un nou partit. Va ser una falta indirecta a prop de l'àrea gran que Àlex Pérez va culminar amb un potent xut que va tornar a posar a prova les bones aptituds d'un Ramon que va salvar de nou el seu equip.

Llegir la crònica sencera del partit