L'Ajuntament de Manresa vol passar dels 100 agents actuals de la Guàrdia Urbana als 120, amb dues convocatòries d'almenys deu places, al gener del 2027 i al gener del 2028. Com que un procés selectiu pot trigar un any i mig a posar agents al carrer, el consistori ha demanat al Departament d'Interior 15 agents interins de la borsa compartida de la Generalitat. La petició és pendent de resposta, però dos d'aquests agents ja s'han incorporat o són en camí. L'alcalde, Marc Aloy, ho ha explicat amb el regidor de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí, i el cap de la Guàrdia Urbana, Miquel Martínez Pavón.
Una plantilla per a una ciutat que ha crescut
Aloy ha defensat que la seguretat és "un pilar fonamental" de l'estat del benestar i que, sense seguretat, "no hi ha llibertat". Ha recordat que Manresa ha guanyat 12.000 habitants en vint anys i que els serveis públics no han crescut al mateix ritme. Segons l'alcalde, això genera frustració i es veu en les vagues d'educació i sanitat i, per primera vegada, de serveis socials. Per això considera que, per a una ciutat com Manresa, 120 efectius són un mínim imprescindible.
L'alcalde atribueix part del problema a la taxa de reposició, vigent des del 2011 amb les lleis d'acompanyament dels pressupostos de l'Estat. Segons ha explicat, aquesta taxa impedeix créixer les plantilles encara que l'Ajuntament tingui els comptes sanejats i la ciutat necessiti més serveis. Aquest estiu hi ha hagut dues novetats que, diu, obren "finestres d'oportunitat": la llei 11/2026 de juliol, que agilita l'ampliació i l'estabilització de plantilles, tot i que "encara no resol" el problema de fons, i la borsa compartida d'agents que ha posat en marxa la Generalitat.
Dues convocatòries i un reforç immediat
L'Ajuntament convocarà com a mínim deu places de la Guàrdia Urbana al gener del 2027 i una altra tongada de deu més al gener del 2028, més nodrides que les convocatòries anteriors. Aloy ha admès que el camí és llarg: cal fer la convocatòria i les proves d'accés, i després els nous agents han de passar nou mesos a l'escola de policia. Entre una cosa i l'altra pot passar un any i mig, i "nosaltres no ens volem esperar", ha dit.
Per això l'Ajuntament ha demanat a Interior 15 agents de la borsa compartida. L'alcalde n'ha parlat personalment amb la consellera, que li ha dit que faran tot el possible per respondre a la petició. A aquests 15 s'hi sumen cinc agents que el consistori ja ha agafat de la seva pròpia borsa, per completar la vintena. Aloy ha precisat que són interins, de manera que la seva incorporació és provisional: com que no tenen plaça fixa, poden presentar-se a altres oposicions i marxar. Ha explicat que la volatilitat és un problema constant de la plantilla i que, en els últims anys, l'Ajuntament ha passat d'uns 85 agents estabilitzats al carrer a un centenar. El que vol ara és arribar a 120.
L'alcalde ha admès que l'ampliació té un cost econòmic important, que l'Ajuntament ha reservat partides i que la despesa en seguretat creixerà de manera notable el pressupost de l'any que ve.
Patrulles a peu al centre i als barris
Valentí ha detallat com es concretarà el reforç. Es potenciarà el patrullatge a peu de proximitat, que, segons ha dit, ha donat bons resultats al Centre Històric i a l'eix comercial del Guimerà des que es va posar en marxa el juliol del 2024. Hi haurà dues patrulles, una al Centre Històric i l'altra a l'eix comercial, durant tot el dia. Se'n sumaran dues de motoritzades, que es mouran pels barris segons els operatius que decideixi la prefectura. Un cop arribin a cada barri, els agents faran patrullatge a peu.
El regidor ha defensat que la presència uniformada de proximitat redueix la percepció d'inseguretat, tal com, ha assegurat, sostenen els experts en criminologia i els mateixos policies. Ha precisat que no es tracta de recuperar la figura del policia de barri dels anys vuitanta i noranta, perquè els patrullatges es fan sempre amb dos agents com a mínim.
Agents de paisà, inspeccions i campanyes
El grup Omega, l'equip d'agents de paisà especialitzat en delinqüència urbana, passarà de tres a quatre efectius. Valentí l'ha definit com una de les millors formes de sorprendre algú en un delicte flagrant.
El reforç també servirà per intensificar la policia administrativa, que inspecciona establiments. Preocupa especialment que alguns no compleixin els límits horaris o la normativa sobre la venda d'alcohol fora d'horari. S'ampliaran les campanyes d'alcoholèmia i la detecció d'armes blanques amb detectors de metalls. Aquesta feina es fa amb els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia espanyola, en operatius com Tramall, Kanpai i Daga, que han comportat moltes identificacions, detencions i la detecció d'armes blanques i estupefaents.
El govern municipal també vol posar el focus en l'absentisme escolar: els agents aturaran els joves que trobin pel carrer en horari lectiu. Segons el regidor, l'absentisme ha augmentat, i així ho han constatat en els contactes amb els centres educatius.
Patinets, videovigilància i gossos policia
Valentí ha repassat altres eines ja en marxa. L'ordenança de vehicles de mobilitat personal, vigent des del 19 de maig, ha permès retirar 207 patinets i imposar 267 sancions. El regidor preveu que aquestes xifres es moderin, a mesura que el registre i el casc obligatoris facin que la gent compleixi més la normativa. Ha avançat que es reforçaran els controls al Centre Històric, on hi ha trams on els patinets no poden circular.
La ciutat compta amb 25 punts de videovigilància després de la tercera fase d'enguany, i l'any vinent n'arribarà una quarta que controlarà totes les rotondes d'accés. La unitat canina, amb els gossos policia Oto i Soul, també fa feina al carrer. El regidor ha anunciat que el nou Pla Local de Seguretat, que no s'actualitzava des del 2019 i que s'ha elaborat amb el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, es presentarà a la propera Junta Local de Seguretat. També ha destacat la Taula de Seguretat i Civisme, que ja ha fet dotze reunions amb grups municipals i entitats.
Una baixada dels delictes, però encara hi ha sensació d'inseguretat
Aloy ha explicat que els delictes han baixat gairebé un 15% en l'últim any a la ciutat. Valentí ha concretat que les dades del Ministeri del primer semestre mostren un descens del 14,6% de la criminalitat i del 22% dels furts, el delicte que més costava reduir. Tot i això, segons l'alcalde, mentre hi hagi ciutadans que no se sentin segurs als carrers i places, caldrà "adoptar mecanismes" i posar més eines. El regidor ha afegit que són les actituds incíviques les que més sensació d'inseguretat generen.
Un pacte de país contra les armes blanques
Aloy ha insistit que l'Ajuntament no pot "lluitar sol" contra la inseguretat i que calen els Mossos, lleis que acompanyin i bones decisions. Ha reclamat un pacte de país contra les armes blanques i la revisió de la llei del menor, la darrera revisió de la qual és del 2000. També ha demanat respostes judicials ràpides: ha dit que els cossos policials detenen persones fins a quinze vegades que entren al jutjat i en surten, cosa que genera una gran sensació d'impunitat i fa que els agents tinguin la sensació de fer una feina que no serveix. Per això ha reclamat una Fiscalia de Menors a Manresa i ha defensat que també les grans ciutats que donen servei a àmbits territorials importants, com la Catalunya Central, tinguin un jutjat de menors.
