Manresa consolida una tendència a la baixa en la pressió delictiva durant la primera meitat de l'any. Segons el balanç de criminalitat publicat pel Ministeri de l'Interior espanyol -amb dades dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Manresa, la Policia espanyola i la Guàrdia Civil-, la criminalitat convencional a la capital del Bages ha registrat un descens del 14,6%, el doble que a Catalunya (7,6%), durant el primer semestre del 2026 en comparació amb el mateix període de l'any anterior, passant de 2.100 a 1.794 fets delictius, essent un dels municipis de més de 50.000 habitants del país que més baixa.
Aquestes xifres permeten a Manresa registrar una taxa de 22,27 delictes per cada 1.000 habitants, una dada que la torna a situar per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya (23,26 per cada 1.000 habitants), esmenant el la dada del primer trimestre. La davallada estadística contrasta amb el debat públic i les percepcions d'alta delinqüència expressades darrerament a la ciutat, sobretot a partir del crim de Carles Vilajosana, les quals no troben un acompanyament en les dades objectives recopilades fins al 30 de juny. Cal especificar que aquest balanç no inclou ni aquest homicidi ni altres episodis posteriors a la data de tancament del semestre, que es recolliran en la propera estadística.
Els furts marquen la davallada global
El factor principal que explica aquesta reducció és la caiguda dels furts, el delicte més freqüent a la ciutat, que ha disminuït un 22,6% en passar de 708 fets a 548. També han experimentat un descens notable els delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries, que cauen un 16,1% (de 31 a 26 fets), mentre que l'epígraf de la resta de criminalitat convencional disminueix un 15,6% (de 1.126 a 950).
En l'àmbit dels delictes contra la propietat, els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions es mantenen pràcticament estables amb un descens del 0,9% (de 106 a 105 casos), tot i que els robatoris específics a l'interior d'habitatges pugen un 15,3% (de 59 a 68). Les sostraccions de vehicles es mantenen inalterades amb 43 casos (0%), i les temptatives d'homicidi es repeteixen en 2 fets (0%). Així mateix, el balanç comptabilitza 1 homicidi dolós consumat registrat durant la primera meitat de l'any (davant dels 0 del mateix període del 2025).
Repunts en robatoris amb violència, delictes sexuals i drogues
A l'altre costat de l'estadística, els robatoris amb violència i intimidació han patit un augment significatiu del 44,2%, passant de 52 a 75 casos. Els delictes contra la llibertat sexual augmenten un 22,7% (de 22 a 27 fets), impulsats per l'increment de les agressions sexuals amb penetració, que passen de 9 a 14 (+55,6%), mentre que la resta de delictes sexuals es manté estable en 13 casos (0%). Finalment, els delictes de tràfic de drogues pugen un 70,0% (de 10 a 17 fets), una dada habitualment vinculada a una major activitat policial en la detecció d'aquestes substàncies.
Manresa se situa en la desena posició de municipis de més de 50.000 habitants
En la comparativa catalana, amb una ràtio de 22,27 delictes per cada 1.000 habitants (1.797 delictes totals sobre una població de 80.692 habitants), Manresa es col·loca en la desena posició entre els 24 municipis de Catalunya que superen els 50.000 habitants, mantenint-se en la meitat de la taula i per sota de la mitjana del país.
El rànquing català el encapçala el Prat de Llobregat (49,89 delictes / 1.000 hab.), si bé cal aclarir que aquesta xifra tan elevada s'explica per la inclusió de la totalitat dels delictes registrats a les instal·lacions de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat dins del seu terme municipal. El segueixen Barcelona (38,90), l'Hospitalet de Llobregat (32,45), Mataró (27,62) i Granollers (27,33). Per contra, els municipis de més de 50.000 habitants amb els índexs de criminalitat més baixos de Catalunya són Cerdanyola del Vallès (13,52), Rubí (14,65), Terrassa (14,81) i Sant Cugat del Vallès (14,91).
