Marc Aloy, que ha entrat en el setè any com a alcalde de Manresa, fa balanç en aquesta entrevista d'un dels moments més durs del seu mandat: l'assassinat de Carles Vilajosana, fa un mes. L'alcalde, que preveu repetir com a candidat d'ERC al maig, defensa la gestora de casos, un treball conjunt entre administracions que, segons explica, va aconseguir que els primers 35 joves seguits el 2024 no tornessin a delinquir, però admet que aquest any els casos s'han disparat. Reclama un jutjat de menors a Manresa -un espai que ja es va preveure fa quinze anys al Palau de Justícia-, més jutges i judicis ràpids amb conseqüències immediates, i demana també més agents a la Guàrdia Urbana i més recursos per als serveis públics.

Aloy rebutja que Manresa sigui la ciutat més conflictiva del país i atribueix la sensació d'inseguretat a l'incivisme, a la por desconegut o diferent i a un relat polític interessat. Carrega contra l'extrema dreta i assegura que el gir a la dreta de Junts alimenta Aliança Catalana. Als juntaries també els critica haver fet caure al Congrés el decret de desnonaments i precipitar eleccions espanyoles. L'entrevista repassa també el Pla de Barris i l'habitatge, la Fàbrica Nova i l'aposta per la indústria, i la relació amb la resta de grups.

Va dir que Manresa necessita un jutjat de menors, i el líder local de Junts ha demanat apropar la fiscalia de menors. Ha pujat la delinqüència juvenil, o és tot pel crim de Vilajosana?
Quan fa gairebé 15 anys vam inaugurar els jutjats nous de Manresa, el nou Palau de Justícia, ja es va preveure un espai de justícia juvenil, i no s'ha ocupat durant tots aquests anys. Per tant, la necessitat ja fa anys que està identificada. El que reclamem és que la justícia s'ha d'enfortir, que els judicis s'han de ser ràpids de veritat. Tenim una persona que detenim 5, 10, 15 vegades, que els Mossos i la Urbana estan desesperats perquè crema contenidors i no arriba mai al judici per exemple. La Catalunya Central no té jutjat de menors i és importantíssim que el tinguem aquí. 

I en un moment en què estem detectant problemàtiques amb menors, que hi ha un augment de l'agressivitat entre els joves i que hi ha presència d'armes blanques, és importantíssim que tinguem eines que ens permetin que, quan es comet un delicte, quan hi ha una falta, hi hagi conseqüències immediates. Perquè si no, es genera sensació d'impunitat.

Quines mesures ha pres l'Ajuntament en el darrer mes, des del crim de Carles Vilajosana?
Fa dos anys vam crear una gestora de casos. Hi tenim totes les institucions implicades: els serveis socials de l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana, però també el Departament d'Educació, el Departament de Drets Socials, Justícia Juvenil i els Mossos. Això ens ha permès posar en comú tota la situació dels casos de joves que tenim: des de l'absentisme escolar passant pels furts i delictes que hagin pogut cometre fins a justícia juvenil, que en alguns casos ja ha dictat unes mesures perquè s'ha comès un delicte i hi ha hagut una decisió del jutge.

 

Abocant aquesta informació vam veure que la realitat era molt diferent del que ens imaginàvem. Les dades eren comunes, i per tant estàvem parlant de molts menys joves dels que a priori semblava. Veurem les coincidències entre els serveis implicats ens permet una radiografia molt clara de quins eren els joves que havíem de prioritzar. Vam començar amb 35 joves i, de fet, aquells primers 35 joves de l'any 2024 no van tornar a delinquir. Em sembla que va ser un èxit aquest treball transversal, amb una informació compartida, cosa que no és fàcil perquè en molts casos estem parlant de dades protegides, de menors, però vam trobar els mecanismes.

I què ha passat des d'aleshores?
Des d'aleshores, el 2025 han entrat nous casos, el 2026 també, i aquest any ens adonem que hi ha un salt important: en el primer semestre del 2026 hi ha més casos que en tot el 2025. Hi ha més joves amb actituds agressives, violentes, etc., i per tant hem de reforçar els mecanismes perquè això no passi. Després de l'assassinat de Vilajosana, evidentment, hem tingut reunions amb els agents implicats i la gestora per estudiar el cas en profunditat. Estem parlant de famílies molt desestructurades, de joves molt vulnerables, etc. Això no justifica mai la violència, i molt menys un assassinat, però són situacions dures i crítiques. Per això tots aquests professionals han quedat tocats: en aquest cas no s'ha pogut preveure que acabés de la manera que va acabar.

Des dels serveis socials vam redactar un document amb una proposta de mesures a la Generalitat. Ens cal enfortir la mediació i els educadors de carrer, i per tant hi ha més recorregut per fer. Però vull posar molt en valor la feina feta, perquè aquesta gestora de casos és un treball pioner al país. Vam començar a Manresa i crec que som l'única gran ciutat que està fent aquest treball tan intens. Podem fer molts esforços en matèria de seguretat viària, però sempre hi haurà un accident; igual que en polítiques de seguretat i de menors, on hi haurà un cas que serà irreversible.

Ha apuntat sovint un problema de recursos públics...
Sí, me n'he fet un fart: la població del país ha augmentat en dos milions d'habitants, un 30%, en els últims 20 anys, i la de Manresa ho ha fet en 12.000 habitants. I els serveis públics no ho han fet en la mateixa proporció. A l'estat del benestar li estan rebentant les costures. A més, aquest creixement de la població ha anat acompanyat de les retallades més severes de les últimes dècades: el 2010-2011, amb la gran crisi econòmica en l'estat del benestar, educació, serveis socials i salut. Tenim tots aquests professionals al carrer manifestant-se des de fa mesos: els metges, els mestres, les educadores socials... Jo no recordo cap vaga de serveis socials, i ara també n'hi ha una de convocada.

 

Però ha governat l'esquerra molts anys, a Catalunya i a Espanya.
I s'han anat recuperant recursos. El pressupost del president Aragonès va créixer molt i l'últim del president Illa també en polítiques de l'estat del benestar. Però no és suficient. No pot ser que a Manresa tinguem una escola fa 17 anys en barracons. Si hem crescut en 12.000 habitants, segurament no necessitem una escola nova, en necessitem dues, i necessitem un CAP, i més educadors socials, i reforçar els serveis tècnics, i més agents a la Guàrdia Urbana. Des del 2012, amb les polítiques draconianes del govern del Partit Popular i el pla d'ajust que van fer per a tots els municipis del país, en la llei d'acompanyament dels pressupostos van determinar una taxa de reposició negativa. Això vol dir que els funcionaris que es jubilaven no els podies cobrir. Ara ja no és negativa, és positiva, però vam eliminar molts llocs de treball. En aquest període, del 2012 al 2015, l'Ajuntament es va quedar amb molta menys musculatura, i la ciutat ha anat creixent, i no hi ha hagut manera d'ampliar llocs de treball.

Ara, finalment, hi ha unes mesures que han entrat en vigor aquest 1 de setembre, i sembla que podrem ampliar el cos de la Guàrdia Urbana, o que tindrem més eines per arribar als 120 agents que com a mínim la ciutat necessita, perquè estem per sota de 100. No pot ser perquè hi ha més població, perquè hi ha més normatives, perquè les competències en trànsit són exclusives municipals, perquè la policia administrativa ha de fer complir les ordenances municipals i perquè ens han aparegut els patinets, que no hi eren i s'han de controlar.

Per al ciutadà, un cas pràctic: què farà aquest model per prevenir la delinqüència juvenil?
Si hi ha protocols que podrien ser millorables, hem de saber on els podem millorar. Si aquests joves tenien un historial delictiu tan important, amb intents d'homicidi, amb delictes d'agressions greus, i amb avisos dels serveis socials i de l'escola sobre la seva agressivitat i les seves problemàtiques, i havien estat tancats en un centre, com a mínim un d'ells, i dins del centre havia generat molta conflictivitat, ens hem de preguntar com és que el jutge decideix que ja no cal cap altra mesura i que pot anar al carrer. I al cap de molt pocs dies participa, o coparticipa, en un homicidi. Ens hem de preguntar què ha fallat, potser també de la justícia.

 

Per això és important que la justícia juvenil aterri a Manresa, perquè la proximitat és importantíssima. Una de les coses que ens ha anat molt bé d'aquesta gestora de casos és que intentem que tots els casos vagin a fiscalia de menors. Això vol dir anar a Barcelona i que els prenguin declaració. Aquests joves ja veuen que allò que han fet té unes conseqüències immediates, que com a mínim són baixar a Barcelona amb els Mossos i que un fiscal els prengui declaració. Aquí hi ha un canvi molt important a l'hora de no tornar a delinquir.

Per què s'ha estès la sensació que Manresa és una ciutat conflictiva, malgrat les dades? Ho explica l'incivisme, la població migrant al centre, o la brega política?
La seguretat té moltíssimes arestes, molts punts de vista. Hi ha una part de subjectivitat evident. Hi ha unes dades, i ens diuen que Manresa en cap cas és la ciutat més conflictiva del país i que aquest últim any hem baixat un 14,5% els delictes. Però si hi ha gent que se sent insegura de passejar pels seus carrers, jo he dit sempre que hi hem d'aplicar totes les mesures que siguin necessàries, perquè jo no vull ningú que tingui por de passejar pels carrers de la seva ciutat.

L'incivisme té molt a veure amb la sensació d'inseguretat, i és creixent. És intergeneracional i no té res a veure, o poc, amb els orígens de cadascú. Tenim patinets que van per llocs on no tocaria, persones que no llencen els residus com toca, cotxes que van amb excés de velocitat, persones que consumeixen alcohol i agafen un cotxe, gent que pinta les parets i ens gastem un dineral per netejar... Per tant, d'incivisme n'hi ha, i l'incivisme és un factor que fa sensació d'inseguretat.

 

També ho és el desconegut: si vius en un barri on no estàs acostumat a passejar, et pots sentir més insegur que en el teu barri, que coneixes. Si ets una persona alta i forta tens més sensació de seguretat que una persona gran, més vulnerable i feble. La temperatura és la mateixa per a tothom, però a 21 graus un té fred i l'altre té calor. Per tant, és molt important que sapiguem les dues coses. Hi ha municipis que estan millor que Manresa? I tant que sí. Terrassa, per exemple, té un índex de criminalitat per sota del de Manresa, i jo vull ser com Terrassa. I aquest divendres passat van tenir un tiroteig amb dos guàrdies civils ferits. I això no vol dir que la ciutat sigui insegura. 

I el fet migratori, hi té res a veure?
Hi ha gent que associa directament la immigració a la inseguretat, i és un tema a combatre. Això fa molt de mal a persones que han marxat dels seus països per buscar un futur millor, com als anys 60 o 70 tantes de l'Estat que van venir. No podem assenyalar d'aquesta manera, i això és el que està fent la ultradreta d'una forma vergonyosa. A Manresa no tenim guetos. Hi ha ciutats que tenen barris amb concentracions del 70, 80 o 90% de migrants. Manresa té una distribució per tota la ciutat. Això és bo per a la cohesió social, però aquells a qui no els agrada veure migrants en veuen per tot arreu. Vic té un 33% concentrat en alguns barris i nosaltres el 22%. A Manresa, molts van a parar on hi havia infrahabitatge més barat, al Centre Històric, però com dic la distribució és força equilibrada.

També hi ha hagut una voluntat política expressa de donar una visió apocalíptica. Si tot el dia vas repetint que Manresa és decadent, degradada, que no passa mai res, que hi ha violència, fas molt de mal a la ciutat, i s'ha creat un relat que em sembla terrible i que hem de combatre. Fa tres anys vam tenir una baralla al mig del passeig, molt vistosa; no va passar res més, ningú va acabar a l'hospital, però va córrer a les xarxes i es van concentrar dues mil persones dient calien millores en la seguretat. Han passat tres anys i no hi ha hagut cap altra concentració. Per tant, estem en una bona direcció per reduir els delictes, posar més agents de la Guàrdia Urbana i aplicar mesures de seguretat, i ho continuarem fent.

Com veu la irrupció pública d'Aliança Catalana a Manresa?
Ara en coneixem la candidata. No sabem l'equip i el projecte de ciutat, però sí que utilitza l'odi per generar por i la mentida per enfrontar els pobres amb els miserables i és terrible. Aquest país necessita enfortir els serveis públics, però no assenyalar els més pobres de tots perquè els que ja no ho són tant, però encara necessiten ajudes, els vegin com a culpables. I això és el que està fent la ultradreta, que celebra les victòries del partit neonazi a Alemanya o tolera que se li digui assassí al president Companys encara que després parlin d'error. Aquesta ultradreta detecta problemes que percep la gent i ofereix solucions màgiques que no existeixen. Els problemes complexos necessiten solucions complexes que no són ni ràpides ni fàcils. No les proporcionen Aliança o Vox.

Què en pensa de qualificatius com bonista o woke cap a vostè o la seva força política?
Els alcaldes que tenim responsabilitats de govern estem molt preocupats per la multirreincidència. Jo estic cansat que detinguem sempre les mateixes persones, que ens cremen contenidors sistemàticament i que no arribin a judici. No sóc especialista en lleis, i si algú considera que per a la multirreincidència s'han d'endurir les penes, endavant. Però detecto que la justícia ha d'anar més ràpid. De què servirà endurir les lleis si no som capaços de fer judicis ràpids? El primer que hem de fer és muscular la justícia, reforçar-la. Necessitem més jutges.

 

I això no està renyit amb ser bonista?
No ho està. Jo vull que les coses es jutgin de pressa. Després ja veurem si cal endurir les penes. Però el que no pot ser és que un judici tardi dos anys. Si és un delicte, ha de tenir una conseqüència immediata. Si no, tornem a aquella impunitat. Els Mossos han detingut 500 vegades una mateixa persona, que ja se'ls en riu a la cara perquè sap que entrarà per una porta i sortirà per l'altra. Estem fent un mal enorme als servidors públics, perquè tenen la sensació que la seva feina no serveix per a res.

Tant Aliança com Junts van assenyalar sor Lucía Caram i també a vostè. S'ha trobat retrets pel carrer?
Pel carrer no, més enllà d'alguna pancarta, una de les quals encara està penjada. Al contrari, he trobat molta gent que s'ha indignat molt de com s'ha utilitzat aquest fet per assenyalar persones concretes, concretament sor Lucía o jo mateix, i fer-nos responsables d'un crim del qual òbviament els únics responsables són els assassins. I prou. A les xarxes hi ha persones que generalment no donen ni la cara i t'insulten cada dia facis el que faci. Quan algú t'assenyala, un altre dispara. I aquí hi ha persones que tenen responsabilitats polítiques i es dediquen a assenyalar, i després hi ha un exèrcit de desconeguts que dispara, que insulta, que crida i que et fa responsable de tots els mals.

Hi ha un gir a la dreta de Junts, molt visible a Manresa i també a l'Estat. Servirà per evitar la mossegada d'Aliança?
Els que creuen que la ultradreta resoldrà tots aquests problemes votaran l'original i no la còpia. En aquest cas, Junts està alimentant Aliança d'una manera claríssima. Una altra cosa és el que passa a Manresa, on en l'entrevista que va fer Nació el candidat va dir que no hi havia vetos quan se li va preguntar expressament per Aliança Catalana. I al cap de dos dies, Jordi Turull, secretari general diu que Junts no hi pactarà. Jo crec que va ser una desqualificació rapidíssima del candidat de Manresa. Ara bé, crec que tothom acabarà fent el que vulgui, però no veig direcció clara de Junts.

Per què ho diu?
Ho hem vist am els decrets d'habitatge. Tenim una crisi impressionant i cada setmana trobo algú que ve a veure'm per dir-me que està treballant, que té ingressos, però que se li ha acabat el contracte de lloguer, que no troba res i que s'ha quedat sense casa. I és dramàtic, de les pitjors coses que et poden passar com a alcalde. Els decrets per posar topalls als preus del lloguer no estan funcionant prou. I amb aquest drama, resulta que al Congrés els diputats es posen d'acord, des de Sumar i Podem fins al PNB, és a dir, des de l'esquerra extrema fins a un partit de dretes, i Junts fa caure el decret Maricarmen sobre desnonaments. És una vergonya.

 

A banda del Pla de Barris, i amb les bases de rehabilitació ja aprovades, com es combaten dècades de polítiques d'habitatge insuficients? Fins fa quatre dies, semblava una mena de ventafocs, fins i tot en pressupost.
Estic molt il·lusionat amb el Pla de Barris perquè recordo l'impacte que va tenir el 2004 per arreglar carrers del centre i espai públic, fer equipaments, la passera de les Escodines i a millorar la mobilitat, però que no van servir per afrontar el repte de l'habitatge. Perquè és molt complicat: la gran majoria dels habitatges no són públics, estan en mans de petits propietaris, i posar-los a tots d'acord és una quimera. No es van preveure ajudes per a l'habitatge i aquest ha estat el mal del centre històric de Manresa que s'ha degradat amb habitatges que no són accessibles, per exemple. 

Ara tenim una oportunitat única. Mobilitzem gairebé 10 milions d'euros, la meitat del Pla de Barris, per a polítiques d'habitatge, per millorar i rehabilitar el parc d'habitatges existent: façanes, cobertes, ascensors, accessibilitat... Tenim un problema amb dones de més de 80 anys que han viscut tota la vida al seu pis del centre, amb una pensió petita i que viuen en un tercer sense ascensor per exemple. El Pla de Barris va per aquestes dones també, que és el perfil majoritari. I va perquè les persones amb rendes altes també puguin venir al centre. No pot ser que l'origen d'aquesta ciutat medieval, aquest centre històric on hi ha el patrimoni, que ens dona personalitat, la gent no hi visqui. Hem de recuperar la vida al Centre Històric.

Què valora més la ciutadania: els grans projectes, com la Fàbrica Nova, o les petites accions, com els ascensors al casc antic?
Tants caps, tants barrets. Però hem de dedicar molts esforços a les petites coses. La gent necessita veure que el seu carrer està net, endreçat, sense forats, i per això hem reforçat moltíssim la millora de la via pública, la neteja i la jardineria. El dia a dia és importantíssim per al benestar de la gent. Però, alhora, les ciutats necessiten projectes transformadors. Si volem noves oportunitats i generar talent, necessitem més universitat i enfortir les polítiques públiques de promoció econòmica o sòl industrial que fa 20 anys que no generem. Ara hem desencallat el polígon del Pont Nou, 170.000 metres quadrats de sòl industrial, i el Parc Tecnològic, que també feia 15 anys que estava encallat, de sòl d'activitat econòmica.

Som una ciutat comercial potent, però el comerç no viu el millor moment. La gent compra per internet i això mata el petit comerç. Hem abordat, de forma que jo crec que és molt decidida, la transformació del carrer Guimerà, l'eix comercial principal per pacificar-lo i què sigui atractiu per al comerç i els vianants. Ara ja no hi ha cap local buit i botigues grans se n'han anat al passeig per ser-ho encara més, i les petites del carrer Guimerà han anat als locals grans que havien deixat les altres. Per tant, estem enfortint la zona comercial, i em sembla que és importantíssim. La Fàbrica Nova és una universitat: tenim estudiants universitaris a Manresa, tenim dues universitats, i és un impuls per a la transformació del Centre Històric.

L'oposició denuncia un empobriment general, que no és només de Manresa. Com poden els ajuntaments contribuir a canviar el model econòmic? Fa poc sortia que Catalunya manté el 19% del PIB estatal, però en PIB per càpita surt molt mal parada respecte a Madrid.
Les dades es poden utilitzar sempre en funció de la voluntat de qui les emet. Quan algú utilitza les dades per dir que Manresa és la ciutat amb la criminalitat més alta del país i fa una gràfica, això és així perquè tots els municipis que hi posa tenen un índex menor, però no hi posa tots els que tenen un índex major. És evident que en aquella gràfica Manresa és la ciutat amb més criminalitat, però amaga dades. Amb serveis socials passa el mateix. Sí, Catalunya ha tingut un increment de dos milions d'habitants i, de fet, l'atur ha baixat i la majoria de la gent està treballant, i la necessitem. Resulta que els nostres avis només els cuiden persones immigrants, la neteja de les cases només la fan persones immigrants, el treball duríssim a la construcció el fan immigrants perquè els d'aquí no el volen fer, i als escorxadors només hi ha subsaharians. I n'hi ha que diuen que tots aquests immigrants han de tornar al seu país. Qui farà aquestes feines?

 

Hem generat un model econòmic que està massa basat en els serveis i en el turisme. El País Basc ha fet una aposta per reformar la indústria, amb llocs de treball d'alt valor afegit, i en el mateix període la població gairebé no ha crescut. Per tant, han escollit un model econòmic diferent. I a sobre encara volem ampliar l'aeroport perquè vingui més turisme, i PortAventura i el Hard Rock... El que hem de fer és una aposta per la indústria. I en una comarca i una ciutat que va ser motor econòmic de la indústria d'aquest país, sabem perfectament el que t'aporta un lloc de treball en una indústria i el que t'aporta un lloc de treball en un servei turístic.

Creu possible refer l'aliança amb Junts després de les eleccions?
Hi he governat 8 anys, amb un Junts liderat per Valentí Junyent, amb qui tinc una excel·lent relació. Vam pactar que la Fàbrica Nova era una oportunitat i que havíem de ser valents per comprar aquelles 6 hectàrees de terreny de l'antiga Cimta Industrial. Eren molts diners, però la ciutat no podia deixar perdre aquesta oportunitat. Hem fet coses magnífiques, hem treballat molt bé plegats. Però des que no hi és la relació ha estat una altra. Ara Junts diu que la Fàbrica Nova, o el polígon del Pont Nou ja no són necessaris. El cap de l'oposició ni tan sols ha vingut a la inauguració amb la resta de representants institucionals.

No renegaré mai de cap alcalde, perquè sé el sacrifici que hi han abocat tots deixant-hi hores. És evident que hi ha errors i encerts en tots els mandats, però tothom intenta posar-hi tot l'esforç possible per millorar la ciutat. Els grans projectes necessiten diversos mandats també, i la continuïtat és imprescindible.

 

Fa la sensació que el senyor Bacardit és pràcticament un problema personal, a més de polític.
Jo tinc bona relació amb tothom qui té ganes de teixir aliances. No estic enfadat amb ell, però no té bona relació amb cap grup municipal.

Com està la relació entre els tres partits del govern ara que s'acosten les eleccions? Algú pot voler marcar perfil?
Quan arribem a un període electoral arriben els nervis. Tothom fa càlculs, però hi ha projectes i el govern de Manresa, de tres formacions polítiques diferents, ha treballat i ens hem entès amb lleialtat i sense problemes. Agraeixo moltíssim la feina dels tres grups municipals. Tinc ganes que arribem fins al dia de les eleccions governant, i ja seran els electors qui decidiran qui ha de governar la ciutat.

Fa gairebé dos anys, el congrés d'Esquerra va ser traumàtic i vostè era crític amb Oriol Junqueras. Com és ara la relació?
La relació és correcta. Ens truquem aquests dies, per exemple per la mort de Carles Vilajosana, i tinc relació amb diversos membres de la direcció. Cadascú té la seva etapa i tots, en algun moment, hem de deixar pas a noves generacions: vaig defensar que hi hagués relleu i pro. La militància va decidir que havia de seguir Junqueras i, per tant, jo remo amb el partit, evidentment. La democràcia és això: emetre opinió, decidir i després remar amb els que tenen la responsabilitat. Per tant, jo tinc una bona relació.

I creu que s'està fent prou per recosir el partit?
[Rumia una mica] El procés congressual va ser molt dur, hi ha moltes ferides i tots hauríem de dedicar molts més esforços a recosir-les, perquè ERC és un partit amb 95 anys d'història i no pot deixar ningú enrere.

Li agradaria que seguís Gabriel Rufián com a portaveu d'Esquerra a Madrid? Se sent ben representat?
Té una capacitat extraordinària de comunicar, i més enllà que et sentis més proper o menys a la seva manera de pensar és una persona que arriba. Ara hi ha molt pocs polítics capaços d'arribar a la població, que la gent els escolti, i em sembla que aquesta és una gran virtut que té.

 

Com valora la convocatòria d'eleccions generals de Pedro Sánchez?
D'entrada, és una anomalia: unes eleccions anticipades deixen aturats projectes i propostes que estaven en tràmit. A Catalunya queden penjats el nou model de finançament, que no resolia tota la fiscalitat justa que necessitem però era un avenç important per als serveis socials i les infraestructures, i la condonació del deute, que donava molt d'aire a la Generalitat. També l'habitatge: continuarem sense donar resposta a les famílies treballadores amb ingressos baixos.

Les perspectives no són bones. Aquest 29 de novembre és gairebé un plebiscit sobre el retrocés democràtic i dels drets i les llibertats socials, perquè l'alternativa és una dreta i una ultradreta. Si no hem aconseguit un bon finançament amb els socialistes, dubto que ho aconseguim amb el PP i Vox. Els demòcrates hem de mobilitzar-nos i votar les forces progressistes, i no ens han de fer por les eleccions, siguin quan siguin.

Per què creu que Sánchez ha avançat tant les eleccions, en comptes de fer-les al febrer o al març?
Entenc que ho fa després que la setmana passada decaiguessin, pel vot contrari de Junts, dos decrets importants d'habitatge. Vol aprofitar l'onada de mobilitzacions al carrer a favor de l'habitatge perquè les eleccions enfrontin les polítiques progressistes i la regressió democràtica.